És un gust veure tants veïns pels carrers fent compres i a les terrasses. La gent té ganes de sortir, de gaudir, de gastar. No és una sensació. És un fet, i així ho expliquen els propietaris de les botigues, dels bars i dels restaurants.
Aquesta eufòria col·lectiva que s’arrossega des del confinament contrasta amb una realitat dolorosa que no podem negar com a ciutat: la pobresa. Els serveis socials de l’Ajuntament, així com les entitats del tercer sector, han hagut de fer front als efectes socials de la crisi del coronavirus. Ara hi ha més famílies vulnerables que abans de la pandèmia, i les desigualtats han augmentat sensiblement.
Segons el CIESC, la renda mitjana disponible bruta per sabadellenc va caure un 13% respecte abans de la pandèmia: de 16.024 euros (2019) a 13.812 euros (2020). Que cada vegada hi hagi més persones vulnerables a Sabadell, a Catalunya i al conjunt de l’Estat ens ha de fer reflexionar. Abordar la pobresa no és una tasca senzilla: s’ha vist que donar un suport econòmic i logístic a les famílies no és suficient, cal donar més oportunitatslaborals, de formació i de reciclatge a joves i adults. Hem d’aprofitar el creixement econòmic i la prosperitat de les empreses per reconduir la situació: la sortida de la crisi dels més vulnerables també serà una palanca per a la recuperació post-Covid.
