El Teatre Principal va estrenar ahir a la tarda l’obra, ‘No em diguis reina’, de la companyia Diversitat Teatral, la qual reivindica la inclusió de persones amb discapacitat funcional, en el marc del programa Som Capaços per a la visibilització de les persones amb discapacitat. Una cita imprescindible on escena i espectador es van integrar per interrogar-se entorn de la condició de l’ésser humà i la seva renúncia als privilegis que l’acompanyen.
Una comèdia dins d’una estructura de road movie teatral que posicionava els drets i deures que condicionen a les persones des del seu naixement. En aquesta ocasió, a través de la història d’una princesa, Alícia, que rebutja el seu destí de convertir-se en reina mentre anhela una suposada llibertat que no sap en què es tradueix. La seva cerca, pels confins del seu regne, antítesi del país de les meravelles, la fa topar de cara amb la misèria que el seu poder produeix i invisibilitza.
Els directors de la companyia Diversitat Teatral, Emili Corral i Glòria José, reactualitzaven així, dins dels nostres dies, una comèdia sobre les relacions de poder entre governants i subalterns, alhora que posicionaven amb l’escena un joc de miralls on l’espectador podia interrogar-se sobre la voluntat de renunciar als seus privilegis per construir un món millor.
/VICTÒRIA ROVIRA
Més enllà de la recurrència a les narratives distòpiques, en aquesta ocasió, la princesa Alícia no ho aconseguia, per acabar valorant fins i tot més que abans del seu viatge, el sotmetiment als seus súbdits, i així conservar la seva posició. Un argument que com diu Rutger Bregman al seu últim llibre, ‘La humanitat, una història d’esperança’ (Empúries, 2021) hauríem de començar a canviar per poder veure la cara bondadosa i empàtica de les persones, de moment eclipsada pel poder.
