La història d’Hilaturas Arnau és un cas de supervivència. Fundada l’any 1947, era una de les moltes fàbriques tèxtils que hi havia a Sabadell a mitjan segle XX i que feien que la ciutat rebés el nom de la Manchester catalana. Tanmateix, a principis del segle XX, amb la globalització i la deslocalització de la producció de teixits de roba cap a països asiàtics, la companyia es va veure obligada a buscar alternatives per sobreviure.
Gairebé per casualitat, Hilaturas Arnau va rebre una petició per fabricar teixits tècnics reciclats. Era l’any 2011, i des de llavors, l’empresa es troba en ple creixement, un rara avis en la indústria tèxtil a Catalunya. Hilaturas Arnau ha hagut de fer un canvi radical obligat: de proveir fils a Inditex o Burberry a fabricar teixits sostenibles per a butaques d’avions. La cosa no li ha anat pas malament. Aquest any, la companyia té previst facturar prop de 2 milions d’euros, un 100% més que l’any passat i també per sobre dels anys anteriors. A més, Hilaturas Arnau ha creat recentment una nova marca de roba, amb l’objectiu de no deslligar-se del sector de la moda.
Com va començar tot?
Francisco Arnau Comas, avi de l’actual propietari, Joan Santamaria Arnau, treballava en una colònia tèxtil d’un municipi gironí, fins que va esclatar la Guerra Civil. Després de la guerra, en la qual va haver de participar, va deixar la colònia i va traslladar-se a Sabadell, on va llogar una màquina per fer fils. A poc a poc, va anar aconseguint més màquines, que li servien per agafar llana ja utilitzada i fer-ne fils, i va obrir la fàbrica Hilaturas Arnau.
Imatge de l’exterior de la fàbrica d’Hilaturas Arnau a Sabadell / LLUÍS FRANCO
Dit això, a la dècada dels seixanta, Hilaturas Arnau fabricava fils per a empreses tèxtils com Burberry o Lacoste, i més tard, cap als noranta, per a Inditex o Mango. “A mitjan segle XX, el tèxtil a Catalunya, i sobretot a Sabadell, estava en auge. La situació va canviar radicalment a partir de l’any 2000, quan molts negocis van començar a deslocalitzar la seva producció i les grans empreses buscaven el preu més baix, que sovint era a l’Àsia. Les principals marques van anar deixant de treballar amb nosaltres”, explica Joan Santamaria Arnau.
Joan Santamaria Batlles, pare de Joan Santamaria Arnau, va seguir amb la fàbrica quan Francisco Arnau es va jubilar. Ja cap a finals del segle XX, va deixar-la en mans del seu fill. Després d’un temps “malvivint”, Hilaturas Arnau va veure la llum l’any 2011. “Una empresa ens va oferir fer teixits tècnics a partir de fibres reciclades de pararamida, el teixit de les armilles antibales. Ens hi vam agafar com un clau roent. Era això o desaparèixer”, afirma Santamaria.
L’empresa recicla armilles antibales i fabrica fils per a les butaques d’avions / LLUÍS FRANCO
Hilaturas Arnau va haver de comprar nova maquinària i va començar a vendre la seva fibra reciclada per fabricar butaques d’avions. Aquesta decisió ha fet que l’empresa pugui seguir endavant.
Nova línia de roba
D’altra banda, Hilaturas Arnau està potenciant la línia de roba que va idear el 2018, Bre Bcn, amb la qual venen al client final mantes, bufandes, guants i samarretes fets amb fils sostenibles i naturals. A poc a poc, l’estan donant a conèixer: “Dormir amb les nostres peces de roba reciclades és el millor que hi ha. Si ho conegués el món, no donaríem l’abast”, finalitza Santamaria.
Joan Santamaria Arnau, amb peces de roba de la marca Bre Bcn / LLUÍS FRANCO
