[Per Marc Basté i Albert Acín Serra]
A primera hora de la tarda del 22 de desembre, un dia abans dels 22 anys del seu mandat, entrevistem el president Josep Oliu a la seu històrica de Banc Sabadell. Una setmana després, el 31 de desembre, es compleixen 140 anys de la fundació formal de l’entitat, el 1881. A la sala de reunions del segon pis de la seu de la plaça Sant Roc, on Oliu recorda haver passat moltes estones dibuixant a prop del seu pare, el president del Banc repassa la situació del Sabadell, els reptes del sector i de la seva gestió, algunes qüestions d’actualitat i la relació del Banc amb la ciutat.
Quina és la seva visió sobre cap a on va el model de banca de servei?
Està en transformació, com pràcticament tots els sectors, com a conseqüència de dos fenòmens: la digitalització, que obre un món amb una necessitat de canvis, i la sostenibilitat de cara al futur, que en els bancs té un paper especial. La banca també ha canviat en matèria de regulació, que ara és molt més intensa i deixa menys graus de llibertat a la gestió que teníem abans. Tot això va acompanyat d’uns tipus d’interès negatius, que fan que la rendibilitat sigui una de les qüestions més delicades de cara al futur.
Com s’ha traduït això a la gestió del Banc? No ens havíem pensat que caldria realitzar actuacions com les reestructuracions d’oficines i plantilles, i això és conseqüència dels tipus d’interès. D’altra banda, la regulació fa que els bancs hagin d’acumular més capital i provisions, el que suposa donar menys rendiment. Esperem que s’acabi algun dia.
La banca té mala imatge.
Recuperarem la credibilitat. Amb la crisi del 2008, es van culpar els banquers d’una manera infame. No era just. L’increment de la regulació de la banca l’ha fet molt menys rendible i, pel que fa als comportaments pocs transparents, ens hem anat adaptant. Hem actuat tan bé com hem sabut.
Canviarà el model de negoci dels bancs?
Avui ja ha canviat. En la digitalització i en el model de relació amb l’usuari. Aquí, a Sant Roc, no hi ha personal de caixa, per exemple. Com que els tipus d’interès són negatius, ningú obté cap mena de rendiments dels comptes corrents i certificats de dipòsits, i el que tenim són alternatives per als clients que puguin prendre riscos limitats i se’ls pugui donar un rendiment. Tot i aquests canvis, la vocació del Banc, que és estar amb l’empresa i donar suport als projectes empresarials, no canviarà. El model de relació humana és la base del nostre ADN.
Després d’un anys complicats, amb l’operació del TSB, quins són els reptes a curt i mig termini?
El TSB ens ha fet suar molt i ens ha costat molts diners. Va ser un ensurt. El 2020 va ser complicat per això i per la pandèmia. Ara, el gran repte de cara al futur del Banc és Espanya, consolidar-nos a l’Estat, on tenim un avantatge competitiu: tenim un bon reconeixement del mercat i ho hem de poder potenciar. El Banc té tres grans competidors i el nostre repte és fer-ho cada vegada més bé, tant amb el servei al client com en buscar aliances. Per això hem posat en marxa una estratègia nova, que fonamentalment busca un model que pugui separar les activitats del Banc amb pocs rendiments i una reducció de costos en la banca particular digital.
Fa un any vam tenir un ensurt respecte a una possible fusió amb el BBVA. És gairebé un miracle que el Banc Sabadell s’hagi pogut mantenir independent. De què depèn que continuï així?
Tenim la vocació de ser sempre independents. És el llegat que jo porto en aquesta casa, des del meu pare, del Joan Corominas, del Francesc Monràs… A llarg termini, hem fet tot el procés d’integració per convertir-nos en un dels bancs de referència d’Espanya i seguir amb el nostre camí. El Banc té un paper important a tot l’Estat, no només a Sabadell i a Catalunya. Contribuïm a la configuració d’un teixit empresarial avui i des dels nostres orígens. Vam començar a Sabadell fent això, i ara som pioners i líders… Et sents satisfet quan veus empreses d’èxit que van començar amb un crèdit nostre. Si no hi hagués un Banc Sabadell, s’hauria d’inventar!
La independència és un dels seus objectius personals en el Banc?
No és un objectiu en si mateix. L’objectiu és ser competitius, rendibles per als accionistes i així poder ser independents.
Com feia esment abans, quan es va fundar el Banc Sabadell, l’objectiu exclusiu era el finançament de l’activitat industrial. Amb aquesta perspectiva, quin paper ha jugat el Banc en el desenvolupament de la ciutat?
El banc es va crear pels industrials del tèxtil el 1881, era una espècie de caixa comuna dels industrials de Sabadell i va fer la seva feina fins a l’expansió de mitjans dels anys 1960. Va finançar la primera empresa d’electricitat de la ciutat, la Companyia d’Aigües, també va ajudar al soterrament del tren, o a grans companyies com Moventia, sorgida com a conseqüència de la municipalització dels autobusos… Després de la crisi del tèxtil, Sabadell no va saber trobar la manera de mirar al futur i avui és una ciutat de tot: del tèxtil, metal·lúrgica i de serveis. D’aquesta transformació en van sortir empreses d’èxit com Fluidra i Mango, i en tot aquest procés el Banc sempre ha donat suport a la ciutat. Mantenim el nostre compromís en col·laborar amb la ciutat a través de la Fundació Banc Sabadell, però nosaltres no podrem ser-hi com a protagonistes, han de ser-ho les entitats.
Josep Oliu / LLUÍS CLOTET
La ciutat es troba en un estat de desànim permanent. Més enllà de l’economia, com veu Sabadell a dia d’avui?
Sabadell és una ciutat variada, diversificada i integrada en l’entorn del Gran Vallès. Sabadell representa l’estil del banc, la idea d’anar per feina i no deixar per demà el que puguis fer avui. La transparència, la humilitat i la proximitat. Així que, què ha fet la ciutat pel Banc de Sabadell? Ha impregnat aquest caràcter diferencial que té el Banc a tot Espanya.
Com es manté aquest caràcter, tenint en compte que cada cop hi ha menys directius sabadellencs?
Els directius són de tot arreu, però aquesta cultura es transmet de persona a persona.
El Banc tornarà a tenir la seu a la ciutat?
En el seu dia ja vam avisar en privat i en públic. La decisió de marxar és estable i es podria haver evitat… No puc dir que tornarem, ni el contrari. Tenim la nostra seu històrica a Sabadell, treballem a Sant Cugat i el domicili social és a Alacant.
Pel que fa a vostè, va ser el primer president executiu del Banc i l’últim fins al moment… Com li ha canviat la vida, la nova organització? Quina és la seva missió al banc?
La feina no m’ha disminuït, però el tipus d’ocupació sí. El model de governança d’ara no té res a veure. Quan vaig ser elegit havia de portar el lideratge fort, ara els consells d’administració estan més implicats per regulació, i es controlen les decisions en les comissions. El que jo he de fer és que tot funcioni adequadament i he de fer el possible perquè entre tots decideixin el que crec que s’ha de fer.
Viu més tranquil, doncs?
Avui sí. Hem posat les bases d’un nou model de banca més rendible. De cara als pròxims anys, i en llenguatge nàutic, tenim el vent de popa.
Són gairebé setanta anys d’un Oliu manant al Banc, i molts més amb presidents de la ciutat. Hi haurà un altre president de Sabadell?
És més difícil perquè el Banc és un banc nacional i internacional. Tot dependrà de si hi ha un sabadellenc en disposició i amb capacitat per poder-ho fer.
Ara que ho pot veure amb perspectiva, faci memòria. Quin és el primer record del Banc?
El dia que es va inaugurar aquest edifici, el de la plaça Sant Roc, i estava ple de gent. Jo era un nen amb pantalons curts, i només veia pantalons i senyors amb americanes. Recordo el senyor Casablancas, el senyor Monràs, el meu pare… Tenia 5 anys, era el juny de 1954. Aquí vaig passar moltes estones dibuixant a prop del pare. També tinc present la sortida a borsa, un pas necessari que tenia claríssim. Era l’única manera, amb un equip sòlid, de desenvolupar un projecte empresarial.
Va tornar a Sabadell per assumir les responsabilitats l’any 1987.
Sí, encara que a Madrid no ho acabaven d’entendre. Quan vaig tornar dels Estats Units, parlo del 1978, el banc era poc conegut a Madrid. De fet, la primera vegada que vaig haver de cobrar alguna cosa allà em van dir que no ho podia fer a través del meu compte del banc. Després, quan vaig venir cap a Sabadell, em trucaven amics d’allà per preguntar-me si encara aguantava. Jo els deia que era el meu poble i que tenia vocació. Els explicava que des de la seu de plaça Catalunya veia un camp de tomàquets, una bòbila, una fàbrica de totxos i un camp de futbol de terra. [Riu]
Com valora avui la compra de l’Atlántico?
És el que marca el canvi del Sabadell. Va consolidar el Banc com un banc important i al mateix temps va donar liquiditat a l’acció. Quan vaig acabar la integració, un projecte pel qual havia lluitat, calia inventar-ne un altre, i el següent horitzó va ser generar liquiditat i créixer després de la crisi.
Mai va tenir l’opció de ser ministre, abans d’entrar al Banc?
M’han educat a casa per a la vida privada, no la pública. Sort que no ho vaig ser, de ministre! La política és molt desagraïda.
Sobre els fons Next Generation de la Unió Europea, ara que hi ha certa polèmica sobre l’execució, creu que arribaran?
A tot l’Estat hi ha bastants projectes i sembla que els fons arribaran i que van pel bon camí. Soc més optimista ara que fa uns mesos, crec que serà bo per l’economia en tant que vol motivar un canvi de model productiu i aportarà inversions. Ara hi ha diners per tot arreu, a diferència de la crisi del 2008, quan anàvem bojos buscant liquiditat en el sistema. Si amb la pandèmia es tancava la barraca, s’arruïnava el país, les empreses, els bancs… però el cert és que han sabut ajudar correctament a les empreses, i si les ajuden, nosaltres també hi posem de la nostra part.
