Ciutat

DADES: Sabadell, obligat a fer una ZBE amb només un 3% de vehicles sostenibles

Trànsit a la Gran Via de Sabadell / V.ROVIRA

L’Estat i la UE obliguen Sabadell a fer una zona de baixes emissions quan encara queda molt en la transició ecològica del parc automobilístic

A partir de l’1 de gener del 2023, totes les ciutats que superin els 50.000 habitants hauran de disposar d’una zona de baixes emissions (ZBE). La normativa estatal i les exigències de la Unió Europea forcen l’adopció d’un conjunt de restriccions a Sabadell, tal com ja passa a Barcelona i a Sant Cugat del Vallès. Està preparada la ciutat i els seus veïns per fer un pas així? Com afectaria el parc automobilístic?

A hores d’ara, només un 3,3% dels vehicles censats a la ciutat són sostenibles, és a dir, híbrids (etiqueta Eco de la DGT, majoritàriament) o elèctrics (zero emissions). Uns 3.300 cotxes, segons les darreres dades de l’Observatori de l’Economia Local de Sabadell. L’escàndol dieselgate de Volkswagen (2015) i les polítiques mediambientals de les grans ciutats no han provocat una transició ecològica, sinó el retorn als motors de gasolina –que representen més de la meitat dels cotxes de la ciutat (51,6%)–.

Actualment, el 6,2% dels cotxes sabadellencs ja no poden entrar a Barcelona en dies feiners. Si es compleixen les previsions, les properes restriccions als vehicles amb etiqueta B ampliaran aquestes restriccions per al 47% del parc mòbil de la ciutat. L’AMB tenia previst aplicar-ho l’1 de gener d’enguany, però finalment ho va ajornar. “S’està fent una persecució sobre els cotxes, en comptes de promoure’n la renovació”, adverteix el responsable comercial de Stern Motor, Daniel Serena.

Restriccions, i ajuts?

Des del sector denuncien que, mentre s’apliquen restriccions, no s’estan posant facilitats per als vehicles elèctrics i híbrids. Demanen més punts de recàrrega elèctrica i estacions de servei habilitades, exempcions a les zones blaves i –sobretot– ajuts econòmics per als conductors a l’hora de renovar-se el vehicle. “Estem a la cua d’Europa en aquest sentit. Ningú pot anar en cotxe elèctric de Sabadell a Madrid, per exemple”, exposa Serena.

La renda té una relació directa amb l’antiguitat dels vehicles. El districte 7 –Torre-romeu, Poblenou– és el barri amb menys poder adquisitiu mitjà (27.186 euros de renda per llar a l’any, segons l’INE), i és alhora el punt més crític de la ciutat si s’observen els distintius ambientals de la DGT: l’11,5% del parc no té etiqueta, i el 45% té l’etiqueta B. Ben al contrari, als barris del Centre (districte 1), on la renda mitjana per llar és de 43.903 euros a l’any, només hi ha un 4,1% de cotxes sense distintiu i més de la meitat són C, Eco o Zero (58%).

Què passarà a Sabadell?

Sabadell estudia com implementar la seva pròpia zona de baixes emissions amb resta de ciutats de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità –l’organisme que representa les grans ciutats de la segona corona de Barcelona–. La idea és implementar-la simultàniament i amb criteris comuns –unificar els horaris, dies d’aplicació i el conjunt del règim– amb municipis com Terrassa, Granollers i Martorell.

“No té sentit que cadascú vagi per la seva banda. Cal treballar-ho plegats més enllà del centralisme de Barcelona”, assegura l’alcaldessa, Marta Farrés. Segons ha pogut saber el D.S., la proposta conjunta de l’Arc està pràcticament finalitzada i es presentarà properament.

La Gran Via / LLUÍS FRANCO

La Gran Via, un dels punts de més contaminació de la ciutat / LLUÍS FRANCO

Sobre les afectacions que pugui tenir sobre els conductors, Farrés aposta per fer una política mediambiental “útil” i “consensuada”. Creu que no s’ha de “deixar ningú enrere”, en referència a les dificultats econòmiques d’alguns veïns per renovar el vehicle.

L’Arc Metropolità i les ZBE

L’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità, que representa les grans ciutats de la segona corona de Barcelona, es va reunir el dijous passat amb el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró. En la trobada amb els alcaldes de l’Arc, es van demanar inversions ferroviàries i també a la xarxa viària pendents, com la connexió en tren de l’R4 amb l’Aeroport del Prat i el Quart Cinturó, i també incidir en les polítiques d’habitatges i ambientals, vinculada a les futures zones de baixes emissions.

“Tenim una planificació de país que és centralista. No anem contra la capitalitat de Barcelona, però creiem que la realitat del país és molt diversa”, assegura l’alcaldessa, Marta Farrés, en declaracions al Diari. “Hem de poder dir-hi la nostra”, reivindica.

Comentaris
To Top