[Aleix Pujadas / Marc Parayre]
La promotora immobiliària sabadellenca SALAS celebra aquest any el seu 30è aniversari. I ho fa amb el seu fundador, president i copropietari al capdavant, Pere Esteve Sala (1950).
El president de SALAS, Pere Esteve Sala / VICTÒRIA ROVIRA
Va ser ell qui el 1992 va posar en marxa un model innovador per donar resposta a les necessitats d’habitatge a través de les comunitats de propietaris. I amb una clara decisió per fer habitatge social, el qual representa més de la meitat de l’oferta de què disposa.
SALAS va començar la seva activitat com a gestora?
El febrer del 1992 vaig constituir SALAS com a gestora per promoure habitatges en règim de comunitats de propietaris. Les comunitats necessiten un gestor per poder portar a terme els projectes. És molt important el fet que, per gestionar la comunitat com a tal, es van crear les cooperatives, que aglutinen d’una manera molt encertada la gestió de les persones, dels socis de la cooperativa. La cooperativa com a tal necessita una empresa que gestioni d’una forma íntegra, des de l’inici amb la compra fins a la postvenda, tots els processos: l’arquitectura, la construcció, la relació amb els socis, etc.
Aquí a Sabadell, a partir del 1992 el model de comunitat de propietaris va tenir un creixement important perquè les coses es feien bé. I van ser molt importants els prescriptors, que eren els mateixos clients.
I sempre pensant en els joves.
SALAS analitza quines necessitats hi ha d’habitatge. I des del principi ho vaig voler orientar a la gent jove, perquè és una font de riquesa que si pot accedir a un habitatge, és una persona que té una capacitat de tenir un projecte de vida personal.
Com era el mercat immobiliari de Sabadell l’any 1992?
Hi havia una certa crisi, el sector era complicat, els preus eren també difícils i vam visualitzar que a través dels models de comunitats de propietaris hi havia un estalvi important que podia gaudir la comunitat. Sempre hem valorat molt la iniciativa del ciutadà d’implicar-se en un projecte com aquest: és un tema de confiança. Estar dintre d’una comunitat i que t’ho gestioni un tercer, SALAS en aquest cas, hi havia un tema molt important com és la confiança, que es va transmetre en què els mateixos socis d’una promoció ho eren de properes.
La crisi del 2008 us va fer plantejar de tancar i començar de nou?
El 2008 se’ns ho va emportar tot per endavant. Molts ciutadans que estaven dintre de la cooperativa com a socis, no van poder fer front a compromisos com la compra de l’habitatge. Això va generar que en promocions de 120 i 130 habitatges que teníem una a Terrassa i una altra a Sabadell, entre un 30 i un 40% es van donar de baixa. Això va suposar que SALAS va acabar les promocions en part amb fons propis més que res per respecte als socis que van acabar aquests habitatges. Una vegada acabats els habitatges, amb els de tots els socis que havien abandonat vam haver de fer una dació en pagament a l’entitat financera, perquè la cooperativa no podia fer-hi front. I a SALAS havíem invertit molts diners per acabar aquestes promocions.
Sala, al davant de la primera promoció de la promotora al carrer del Migdia / plaça Joan Oliu. En breu l’empresa començarà una segona promoció al mateix carrer / VICTÒRIA ROVIRA
I, en general, entre el 2008 i el 2009, el que feien moltes promotores era tancar i tornar a obrir per passar tots els actius al banc, etc. SALAS, com a gestora, som una entitat de processos, metodologies de treball que costen d’implementar, però un cop ho estan és fàcil de fer-los créixer. Aleshores, tancar la companyia era pedre tot el coneixement de molts anys d’ofici, i això ho valoro molt.
Ens vam replegar, ajustar-ho tot, però no vam perdre el coneixement des del punt de vista de les persones clau en tot l’efecte transversal del que és una companyia.
Ens va permetre sobresortir d’aquesta crisi que ens hem dedicat a fer molt habitatge social. Veure a venir la crisi del 2008-09 i estar treballant en polítiques socials va ser el que ens va permetre d’alguna manera continuar i no haver de tancar. I fruit de no tancar i guardar aquest coneixement, en el moment que les coses han anat canviant, el creixement ha sigut important i ha permès que la companyia segueixi donant cobertura a les necessitats d’habitatge.
Quines són les previsions per al 2022?
Mai hem fet promocions per fer, sinó que sempre hem treballat sobre la base d’una demanda certa i acreditada en la mesura del que sigui possible. Actualment, SALAS té ara en marxa uns 1.500 habitatges. Però una mica més del 50% són polítiques d’habitatge social, una part orientada a la venda, però també hi ha una part (20-30%) de lloguer, que gestionem a través de les fundacions sense ànim de lucre.
La qualitat de la mà d’obra ha baixat?
El problema resideix en el fet que el personal que avui tenim és bo, en falta i crec que hauríem de potenciar la formació professional. Aquest any hi ha hagut més de 4.000 joves que no hi han pogut accedir perquè no hi havia cobertura i jo penso que és importantíssima i no tot s’acaba a la universitat. La feina que s’està fent ens està costant més diners, però s’està fent molt bé.
Fins a quin punt preocupa aquesta escalada de preus? Quan s’acabarà?
Tenim la impressió que ha sigut una pujada com la inflació i esperem i desitgem que cap al segon semestre d’aquest any es vagi moderant. La inflació del 6%, quan han vençut els contractes de lloguer, la fundació hi ha aplicat un 2,5% –la mitjana de tot l’any–.
Quines expectactives teniu amb els fons europeus Next Generation?
Arribaran. En el nostre sector s’han centralitzat molt en la rehabilitació, que està molt bé, però quan a Europa es parla de rehabilitar els edificis, a Europa el nombre d’habitatges amb polítiques socials val del 15 al 20% de les unitats que té el país. A casa nostra estem a l’1,6%. La rehabilitació s’orientarà molt a l’habitatge lliure, però tot el que és protegit, si no en tenim…
El que demanem és una previsió de subvencions per promoure habitatges socials en sòls públics amb dret de superfície. Si els fons europeus s’haguessin centrat a obra nova, hauria sigut un salt qualitatiu molt important de promoció social.
La col·laboració públicoprivada és important en aquest sector?
És fonamental. La col·laboració públicoprivada sobre sòls públics amb uns tipus de lloguer de 7 euros [el metre quadrat], ho poden fer les fundacions perquè no tenen ànim de lucre, però a una empresa li costa molt d’entendre i invertir esforços i treball amb beneficis zero.
Els ajuntaments no han de fer habitatges, tenen operadors que poden fer aquesta feina amb la tranquil·litat i responsabilitat que estem assumint. A no ser que hi hagi empreses com VIMUSA amb una expertesa brutal, i ja no parlo de Barcelona.
Salas construirà 19 pisos a Sabadell en el solar que deixarà l’Escola del Sol
