L’únic record que queda de Can Xorco és el camp de conreu amb què limitava per la banda sud, camp que ara s’ha convertit ara en una plaça. Un paratge que, després de la funció agrícola, va ser utilitzat com a camp de futbol per l’equip del Lepant (el tercer del barri de Gràcia, després del Mercantil i del Gimnàstic) i actualment correspon a la plaça de les Corts Catalanes. Encara que anomenar plaça aquell espai és, potser, una mica agosarat. De moment, és un descampat, amb quatre arbres, que queda rodejat pels carrers Dr. Balari, Ramon Llull, Margarit i Cabanyes. Aquest espai, però, ja estava previst en el Pla Parcial del 1928 de Joaquim Manich i Josep Renom com la plaça de les Corts Catalanes.
Can Xorco era una masia molt antiga i rodejada d’horts i de camps de conreu que estava situada a l’anomenat Pla de Sabadell. Així es coneixia la zona situada al sud-oest de la ciutat, és a dir, l’espai comprès entre el sud del barri de Gràcia, la carretera de Barcelona, el terme de Barberà, Sant Pau de Riusech i el terme de Sant Quirze. Altres masies que hi havia al Pla de Sabadell eren Can Miró del Pla, Can Daviu, Can Torres del Pla i Can Viñals (coneguda també com La Molineta).
Els darrers habitants de Can Xorco van ser els Bonada i Berenguer, una família formada per matrimoni i deu fills, sis nois i quatre noies, que procedent de Sant Julià de Vilatorta (Osona) va arribar a Sabadell l’any 1915 i s’hi va establir. Amb el pas dels anys, la majoria de fills van anar marxant. Els darrers a quedar-s’hi van ser el Lluís, la Francisqueta i la Carmeta, tots tres solters.
La Francisqueta va ser una modista de molt renom a Sabadell, tant per fer bé la seva feina com per saber ensenyar-la; moltes noies van aprendre de cosir al seu costat. Un vestit confeccionat per ella forma part de la Col·lecció Tèxtil Antoni de Montpalau, iniciativa del sabadellenc Josep Casamartina i Parasols, historiador de l’art, i d’Anna Maria Casanovas i Crusafont. És un vestit amb “cremallera davantera que sembla un Balenciaga”, que la Francisqueta havia fet per a la tieta de Josep Casamartina. Aquesta col·lecció ha estat exposada en diversos àmbits i museus.
La Carmeta també sabia cosir, però ella més aviat es cuidava de les feines de la casa i de l’hort. Dels Bonada i Berenguer qui va tenir també molta anomenada va ser el Lluís, pintor paisatgista, autodidacta, escultor i restaurador. Tenia una botiga al carrer Fondo (carrer de Sant Cugat) de venda d’imatges. El seu ofici era restaurador i pintor d’imatges de verges i de sants, que compaginava amb la pintura artística. La Caterina, la mestressa de la casa, era l’encarregada de la venda de les imatges i dels quadres.
La botiga va romandre oberta uns anys, mentre ell es dedicava a pintar de forma intensa. Va fer tot el rodal de Sabadell, com Santiga, Can Feu, Berardo, Ribatallada, el Ripoll o Sant Llorenç. També anava lluny: Galícia, el Pirineu de Lleida, la Vall de Boï o Eivissa. Tant a Caldes de Boï, com al Pirineu o a Eivissa hi passava llargues temporades. Admirador de Sorolla i de Vila Puig, volia fer una pintura senzilla però convincent, simple però suggeridora, lluny de complexitats que no lligaven amb el seu caràcter senzill i planer.
El Lluís va fer més de cinquanta exposicions, totes de molt èxit. Hi ha molts Bonada penjats a les llars de Sabadell. Home afable i senzill, gaudia de bona estima per part d’admiradors i dels compradors de la seva obra.
La masia de Can Xorco va ser enderrocada l’any 1963 i els germans Bonada van anar a viure a la Rambleta. La transformació de camps de conreu en zona industrial va obligar a enderrocar tot allò que feia nosa i havia començat a finals dels cinquanta. La primera nau que s’hi va instal·lar va ser la dels Docks nous, el gener del 1958 es va posar la primera pedra, amb una gran celebració. Després es van instal·lar a la zona empreses com Balcas, Pere Prat, Clima Roca, el magatzem de ferro de Josep Maria Casanovas Enrich i moltes altres.
El que era conegut com el Pla de Sabadell, ara acull, a la banda sud, l’Aeroclub Barcelona Sabadell, els pisos del Campoamor i tota la zona d’Espronceda; a la banda nord, la part inferior del barri de Gràcia; i entremig hi ha la primera gran concentració de naus industrials de la ciutat. També hi ha la via del ferrocarril del tren del Nord i el que era el Camí Negre, actual carrer del Doctor Balari. Can Xorco estava situada on ara hi ha la cantonada dels carrers Sant Sebastià i Doctor Balari.
Excepte la plaça de les Corts Catalanes, no queda, en tota la zona, ni un pam quadrat sense construir. Per aquest motiu és important aquesta plaça. Al seu voltant hi ha naus industrials i tres establiments de restauració, tan sols hi ha dos o tres habitatges domèstics, aquesta és la causa que el veïnat no reivindiqui la seva urbanització definitiva després de tants anys. Segurament, però, el consistori ho té present a l’agenda.
