Dues setmanes després de pujar al podi del migtub de Pequín 2022, convertint-se així en la primera catalana a aconseguir una medalla en uns Jocs Olímpics d’Hivern, la sabadellenca Queralt Castellet comparteix amb Diari de Sabadell l’èxit obtingut als seus trenta-dos anys. Arriba en aquest punt quan es troba en el seu millor moment personal i físic, gaudint i aprenent diàriament del surf de neu. Ara, i un cop assaborida la medalla de plata, la snowboarder tornarà a Colorado (EUA) amb un objectiu a llarg termini ben clar: ser a Cortina d’Ampezzo, d’aquí a quatre anys, en les que serien les seves sisenes olimpíades.
La sabadellenca Queralt Castellet, el passat dimarts a la plaça Ricard Simó, amb la medalla de plata obtinguda als Jocs de Pequín / LLUÍS CLOTET
Què representa per a Queralt Castellet aquesta medalla? És una cosa tan gran, tan lluitada, tants moments… Són moltíssims anys darrere d’això que es resumeixen així, com si hagués caigut del cel, però no ha estat així: els qui m’han seguit des del primer dia saben que és una cosa molt buscada, que la perseguia des de feia molt temps. Estic contenta d’estar aquí, a Sabadell, per compartir l’emoció, felicitat i la satisfacció d’haver-ho aconseguit. Un cúmul d’emocions que van lligades a tot el treball i sacrifici que porta arribar fins aquí.
Uns Jocs especials, més enllà de la medalla: ‘sola’, sense l’entrenador i la fisioterapeuta. Com vas gestionar aquesta situació? Era una situació que no estava a les meves mans, així que vaig dir: Queralt, encara que estiguis sola, has de canviar el xip i no estar negativa, que fa molt temps que esperes aquest moment. I així va ser. Un cop vaig poder tenir totes les taules, m’ho vaig prendre d’una forma diferent que en altres Jocs Olímpics.
Vaig anar amb un rotlle més obert, coneixent a gent, anant a tots els esdeveniments que vaig poder i centrant-me en allò que estava les mans, que era fer-ho el millor possible. Ara, vist amb perspectiva, crec que no em va anar del tot malament (riu).
Alhora, la medalla, també serveix per projectar un missatge a la societat: amb treball, esforç i perseverança, tot és possible independentment de l’edat. En la meva carrera i especialment en els darrers anys coincidint amb els èxits obtinguts, he rebut diversos missatges de companyes que em diuen: ostres, tinc entre 25 i 30 anys, però al meu país i les marques em diuen que soc massa gran.
Castellet, llegint a la redacció del Diari l’article del periòdic sobre la seva gesta / LLUÍS CLOTET
Lidero un grup de noies que formem part d’aquest grup amb potencial que ens volem reivindicar en aquest sentit: l’snowboard no té edat ni gènere i en molts aspectes, com en l’experiència i la tècnica, es guanya amb el pas dels temps. Part d’aquest grup s’ha inspirat en mi per intentar fer realitat el seu somni, i això és molt bonic.
Tenint present aquestes particularitats, estem davant del millor moment de Queralt Castellet? Sempre he estat partidària que l’edat només és un número i en el nostre esport, a part de l’estat físic, condicionat a les diverses lesions que hom hagi pogut tenir al llarg de la seva carrera, la part mental té un paper fonamental: la majoria de gent arriba un punt que deixa d’aprendre, de millorar, de superar-se, però jo encara no he arribat a aquest punt. Avui dia, estic de pujada, aprenent i gaudint del meu millor snowboard.
Per tant, i tenint en compte el moment “de pujada” que vius, et veus a les olimpíades del 2026 a Itàlia? Avui encara és massa prematur per assegurar-ho amb certesa, però amb el ritme que vaig, segurament sí. Tinc ganes de continuar competint i alhora impulsant un esport sencer com estic fent i gaudint d’aquesta evolució constant del meu snowboard. La pròxima cita olímpica queda molt a prop (riu).
Amb quatre anys al davant, és una utopia pensar a aconseguir la medalla d’or? Sempre que entro en una competició espero guanyar-la, però un cop dins, depèn de molts factors. Jo sempre treballo per tenir rondes amb potencial per guanyar una medalla i en una final tot pot passar.
Castellet mostra la medalla de plata aconseguida a Pequín / LLUÍS CLOTET
No tot són els trucs que tinguis a la butxaca, sinó l’adaptabilitat en cada moment. Moltes vegades, la rider que més gaudeix és la que més bé li van les coses.
És inassumible, ara com ara, pispar-li el lloc més alt del podi a la nord-americana Chloe Kim? La Chloe, en l’àmbit tècnic té més trucs, però jo tinc trucs que ella no té, com el backside 9 o altres variacions de trucs que em donen més visibilitat. És cert que ara estem la Chloe, jo i després la resta de riders.
Sempre t’has sentit orgullosa de la ciutat i en el món del surf de neu se’t coneix com la maga de Sabadell. Quan marxo fora, m’associen a Barcelona, però jo sempre els dic que soc de Sabadell. He estudiat aquí i la majoria dels meus amics són d’aquí, si bé és cert que vaig marxar de molt joveneta per seguir un somni.
Com t’agradaria que se’t reconegués a la ciutat després de l’èxit obtingut? Cadascun dels sabadellencs són lliures de reconèixer-m’ho com ho creguin més adient. Suposo que com un exemple d’esportista. Per a mi ja va ser un gran reconeixement la festa que em van fer a l’arribada a l’aeroport, no m’ho esperava.
El món admira la gesta de la sabadellenca Queralt Castellet: “És història de l’esport”
