Donar visibilitat i fer una clara aposta per l’handbol femení podria conduir, en un futur a mitjà termini, a la desaparició d’una entitat històrica al Vallès. Per estrany que pugui semblar, en un context en què a finals d’aquest mes de març es reuniran més de 85.000 persones per viure un partit de futbol femení, essent el rècord d’assistència l’Estat espanyol, l’Handbol Sant Quirze, un equip de la màxima divisió de l’handbol femení, ha hagut de fer mans i mànigues per poder competir contra les millors.
Aquesta és la situació que viu l’entitat santquirzenca després de veure com diverses empreses del municipi i de la comarca, així com la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, han girat l’esquena a l’entitat presidida per Alberto Barrera. “Fa escasses setmanes, no hauríem pogut acabar la temporada, però l’avançament de la subvenció de l’Ajuntament de Sant Quirze ens permetrà acabar-la. Al juny, ja ho veurem”, explica, amoïnat, el màxim responsable de l’entitat. En la mateixa línia, des del consistori santquirzenc, i a través de la regidora d’esports, Maria Domingo afegeixen que “no només els hem avançat, sinó que hem creat una subvenció específica per donar suport l’handbol femení, ja que la nostra aposta és total cap a l’esport femení. Cal potenciar-lo en tots els sentits”.
@HandbolSantQuirze
Amb més de 250 esportistes, la major part del mateix poble, a excepció dels dos equips sèniors, la principal preocupació rau a partir de la temporada 2022-2023, ja que veient i analitzant l’escenari actual –només compten amb dos patrocinadors i petites ajudes de comerços del poble–, es fa inviable, independentment de la situació esportiva del sènior femení, plantejar-se la continuïtat a la categoria, que exigeix un pressupost al voltant dels 300.000 euros: “El que més greu ens sap és que ni tan sols hem pogut reunir-nos amb empreses de la zona ni d’àmbit català. Ens hem trobat la porta tancada. Tenir un equip a la màxima categoria hauria de ser un orgull, però ens hem trobat que no tenim el suport necessari per tirar el projecte endavant”, lamenta Barrera. Una situació que des de l’Ajuntament en són plenament conscients: “ens hem trobat completament soles davant del nul suport rebut per les altres administracions. Una decepció que ja hem denunciat després d’haver rebut la negativa tant de la Secretaria general de l’esport com de la Generalitat”, lamenta Domingo.
Sobre aquest gap de 80.000 euros per cobrir el pressupost, el president de l’entitat explica que “teníem diversos acords verbals amb empreses de la zona, però la situació de la Covid-19 els va fer tirar enrere”. Preguntat sobre si va ser una temeritat, Barrena comenta que no haurien fet cap pas en fals, com ho demostra en el seu moment quan no van incloure la subvenció que els pertocaria de la Generalitat. Un ajut que, ara com ara, continuen sense saber ni de quina quantitat és ni quan el rebran: “L’esport femení va més enllà de l’Alèxia Putellas i amb aquestes actituds es demostra la falta de sensibilització”.
Entre les millors, en sis temporades
Fa sis temporades, coincidint amb l’arribada de la junta directiva d’Alberto Barrera, el sènior femení va iniciar un camí que anys després el portaria a competir entre les millors: de campiones de la Lliga Catalana, a campiones de la Divisió d’Honor Plata en només quatre anys, sota la direcció de Dolo Martín: “Per al club és una cosa increïble, que arriba després de molt treball, i que és per estar molt orgullosos de viure aquesta experiència. Independentment del resultat final, ens hem de quedar amb l’aprenentatge que ens emportarem”.
En una temporada normal, sense haver de reestructurar la Divisió d’Honor pels no descensos fruit de la Covid-19, el Sant Quirze estaria en places de permanència, competint amb equips professionals: “L’experiència està sent molt bonica, llàstima que els resultats no acaben d’arribar i en l’àmbit mental es fa dur. Tenim un bon grup i estem satisfetes perquè ho estem donant tot”, explica Remei Prat, jugadora sabadellenca del Sant Quirze. Amb deu jornades per disputar-se, la permanència està a només quatre punts. Tot és possible.
