La inflació ha arribat a un nou rècord, +9,8% el març, una xifra que no es veia des dels anys vuitanta. La pujada de preus està motivada per l’encariment del gas, l’electricitat i els carburants.
Les dades són preocupants, sobretot si tenim en compte l’estabilitat de preus que caracteritzava la Unió Europea. Des de l’estiu passat, el cost de la vida s’ha encarit, mentre que els salaris no han augmentat, i les empreses han hagut de fer front a més despeses pels subministraments i els transports. Una inflació desbocada afecta els estalvis i el poder adquisitiu dels particulars, i castiga l’emprenedoria i el talent empresarial. Desincentiva la despesa i allunya noves inversions. En el terreny polític, tradicionalment, una escalada de preus anòmala dona ales a opcions extremistes.
Davant de tot plegat, què podem fer? Trobar alternatives enginyoses, com expliquem a la pàgina 11, per resistir la inflació. Hem de ser prudents i no caure en l’alarmisme, però alhora hem d’explicar les coses com són. Al Diari ens comprometem a parlar de les conseqüències i de les possibles sortides a la pujada de preus. Ho fem avui, i ho farem mentre duri.
