Hi havia una època en què el calendari de paret era un peça essencial per a tothom. Ja fos a les llars, a les oficines, a les botigues, als magatzems, fàbriques, tallers i altres edificis, al pany de paret més ben situat hi havia un espai reservat per al calendari. A les cases, de vegades, n’hi havia més d’un, i a les oficines n’hi havia un a cada despatx.
També anomenats almanacs –mot que està molt en desús–, els calendaris eren el centre de les mirades. Hi havia, de fet encara n’hi ha, diferents tipus de calendaris. El més antic és el Calendari dels Pagesos, que s’edita des del 1861. Dirigit, bàsicament, a les feines del camp, a més de donar informació sobre les setmanes i els mesos, també hi ha el santoral, els quarts de la lluna, els eclipsis i la visibilitat dels planetes. També informa de la celebració de mercats, fires i festes majors a Catalunya, a més de donar consells agrícoles i ramaders.
Bastants anys enrere, a Sabadell, un dels calendaris més populars era el de la Caixa d’Estalvis. En les èpoques d’esplendor de l’entitat, a prop dels dies de Nadal, hi havia una llarga cua de clients que no es volien quedar sense el seu calendari. Es podria dir que, en certa manera, aquella popularitat ha estat traspassada al calendari de la UES, que aquest any celebra el seu 30è aniversari.
Com que eren el centre de les mirades, no era gens estrany que fossin utilitzats amb fins publicitaris. Tots els establiments que podien, regalaven calendaris amb difusió i propaganda dels seus productes i serveis. Hi havia calendaris certament singulars. Les empreses de subministrament de material consumible dels tallers mecànics, com elèctrodes per soldar o moles, regalaven uns vistosos calendaris que tenien un contingut monotemàtic, amb unes acolorides fotografies de dones nues del tot i en posicions ben eròtiques i sensuals. Com era natural, els encarregats no deixaven penjar-los en zona visible i aquelles fotos acabaven omplint les parets dels vestidors. A vegades, també omplien les cabines d’alguns camioners. Eren comportaments que predominaven en unes èpoques en què hi havia molts ignorants del significat del mot masclisme.
Als antípodes d’aquest comportament, els anys cinquanta i seixanta del segle passat, van aparèixer a Sabadell els calendaris de la Comercial Tipogràfica. Un interessant exemple de qualitat i de feina ben feta, perquè havien convertit un simple calendari en un quadre del qual penjaven les fulles dels mesos. A més de la informació corresponent dels dies, setmanes, mesos, santoral i fases de la lluna, hi havia una imatge, segurament no gaire coneguda, però molt valuosa per als sabadellencs.
Eren uns dibuixos i gravats de gran qualitat que reflectien el Sabadell antic. El Sabadell desaparegut, amb il·lustracions fetes per Manuel Rallo i per Agustí Manau. Si als calendaris de la UES hi ha fotografies, bones fotografies, als calendaris de la Comercial Tipogràfica hi havia bones il·lustracions, que també anaven acompanyades del corresponent text explicatiu que contextualitzava l’espai i el temps.
A inicis del 1922, Pere Manau i Garreta i el seu company de feina Josep Ribas i Cunillé van decidir establir-se pel seu compte i van crear la firma Comercial Tipogràfica, dedicant-se a tota mena de treballs d’impressió i d’enquadernació. Van començar a l’antic local de la impremta Canals –on havien coincidit– de la travessia de la Borriana, per traslladar-se poc després al carrer de les Tres Creus, 59. La Comercial Tipogràfica va estar ubicada en aquella adreça fins a l’any 1973, en què Pere Manau i Garreta es va vendre la impremta, que feia alguns anys que regentava sol. Els compradors van seguir l’activitat amb el mateix nom, però van canviar de domicili.
Els il·lustradors dels calendaris eren Agustí Manau i Garreta, germà del Pere, i Manuel Rallo, el professor de dibuix més conegut de Sabadell.
Agustí Manau, que també es va dedicar a la publicitat, va ser més tard el secretari comercial de Perfumeria Parera, SA, prestigiosa empresa badalonina del sector de la perfumeria que fabricava el famós Varon Dandy.
Manuel Rallo, nascut a Morella, va arribar a Sabadell l’any 1925. Entre els anys 1929 i 1931 va estudiar a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, on va tenir com a professors entre altres Joan Vila Cinca, Joan Vilatobà Fígols i Antoni Vila Arrufat. Va exercir la docència entre 1951 i 1974. Va ser professor de dibuix de moltes generacions d’alumnes de l’Escola Industrial. També va fer classes a diferents escoles privades de Sabadell, a més de col·laborar amb impremtes locals fent gravats per encàrrec, com la Comercial Tipogràfica. També es va distingir en la realització de pergamins.
Aquells dibuixos dels calendaris de la Comercial Tipogràfica, seixanta anys després, tenen molta difusió per internet.
