Les pasqües són festes que corresponen al calendari lunar. Per Setmana Santa sempre hi ha lluna plena. L’any 325 es va establir que la Pasqua de Resurrecció se celebraria el primer diumenge després de la primera lluna plena que seguia a l’equinocci de primavera. Aquest any 2022, l’equinocci va coincidir amb el diumenge 20 de març i la primera lluna plena correspon al dissabte 16 d’abril, per tant, el diumenge 17 es celebra la Pasqua de Resurrecció. La setmana santa és la commemoració cristiana anual de la passió de Crist, és a dir, de l’entrada a Jerusalem, l’últim sopar, el viacrucis i la mort i resurrecció de Jesús de Natzaret. Comença el Diumenge de Rams i finalitza el Diumenge de Resurrecció.
La Setmana Santa és dins de les celebracions més importants de l’Església cristiana i catòlica, ja que és quan succeeix el miracle de la resurrecció. Per aquesta raó, és una festa en què es guarda un respecte especial, i es recomana no realitzar algunes accions que podrien ser ofensives per la santedat dels dies. Les prohibicions eren contundents, ara són recomanacions.
La majoria de les prohibicions tenien com a origen el dejuni, fins i tot el carnal. Per això es recomanava guardar-se de qualsevol contacte sexual. L’objectiu principal de la setmana santa era la meditació per ser una persona millor, per la qual cosa s’exhortava a evitar els excessos i els vicis. Eren dies de dol en tot el sentit i s’havia de mostrar com a tal, en el fer, en el vestir i guardar respecte, recolliment i, sobretot, molt silenci. No es podia treballar, cantar, ballar o escoltar música, a no ser que fos religiosa. Antigament, aquell silenci sepulcral es trencava per complet el dijous a la tarda amb el costum de matar jueus, l’objectiu del qual era realitzar el màxim de soroll possible amb carraus, matraques, xerracs…
Per la setmana santa de seixanta o setanta anys enrere, en una època en que la televisió espanyola encara no emetia amb regularitat, les emissores de ràdio, totes, emetien només, música sacra i programes de contingut religiós. Així, per exemple, des de EAJ-1 Radio Barcelona, l’emissora amb més oïdors de Catalunya, el divendres 18 d’abril de 1957, tenia la següent programació: “13.30, desde la parroquia de San Miguel de los Santos: Las Siete Palabras por el doctor Masdexexart; 14.55, Plaza de la santa Iglesia catedral basílica: Adoración al Santo Cristo de Lepanto; 16 h, Monasterio de Santa María de Montserrat: Actos litúrgicos en memoria de la pasión y muerte del Señor; 17 h, Fin de programa; 21 h Réquiem, de Gabriel Faure; 21.45 h, “Tres estampas de la Pasión”, por Isidro Sola: 22 h Noticiario; 22.15 h, Fin de programa”.
Els dies de la setmana santa eren laborables fins dijous al migdia. A partir de llavors restava tot tancat. Alguns establiments, no tots, tornaven a obrir el dissabte. A la ciutat es feia el silenci absolut. La gent treballadora de Sabadell per tal de tenir una mica d’esbarjo, sense molestar ningú, havia d’anar a passar l’estona, el dijous a la tarda i divendres, tot el dia, a alguna de les fonts o paratges que hi havia al rodal de la ciutat. A jugar, a berenar, a dinar o a passar el dia. Moltes colles de veïns, amb criatures i més grans, feien camí cap aquells viaranys.
Els actes religiosos que es celebraven eren seguits amb bon entusiasme per la gent que tenia prou fe. De manera que les processons del dijous i el divendres al capvespre, així com el Via Crucis del divendres a la matinada, tenien un digne seguiment. L’assistència a aquests esdeveniments era obligatòria pels membres de les diferents confraries de la ciutat. Així, també, com per les autoritats municipals i eclesiàstiques. Actualment, la processó de Divendres Sant de Can Puiggener és molt popular i gaudeix d’un seguiment multitudinari. També és molt popular la cantada de caramelles per celebrar la resurrecció. Encara és ben present als nostres carrers, el diumenge i el Dilluns de Pasqua.
Des de molt temps enrere els sabadellencs celebraven la quaresma, explica Marian Burguès, que durant la Quaresma el ball estava prohibit. Era pecat. També explica: “Les societats com l’Americana i Els Jueus, solien anar el diumenge a la tarda a berenar a Can Punyigo o a Can Català. Entraven a la vila a entrada de fosc, cantant les cançons de l’època, mostrant i repartint violes a les noies conegudes. Tips de pa moreno, bacallà, tonyina esqueixada, coliflor confitada, olives, escarola i ceba, els més no sopaven”.
