Sakura Matsuri s’estrena aquest divendres a Fira Sabadell. El cicle d’esdeveniments ha rebut el suport del Govern de la Generalitat amb la visita institucional de la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina (1983). En una conversa breu amb el Diari, la màxima representant de la política exterior catalana creu que la fira pot servir per reafirmar les relacions amb el Japó. Serà el preludi de l’obertura d’una nova delegació catalana a Tòquio aquest any.
És la primera vegada que es fa la Fira Sakura Matsuri a Sabadell. Veu prou mercat per a un nou esdeveniment japonès a Catalunya? Ja hi ha el Saló del Manga a Barcelona i altres esdeveniments similars a escala territorial.
Crec que hi ha una gran afició consolidada a Catalunya. De totes les edats, i especialment entre les generacions més joves que en els darrers anys han mostrat més interès en la cultura i la vida, la gastronomia, l’animació gràfica, el turisme i la filosofia japoneses. En aquest sentit, crec que la fira serà una gran oportunitat per construir ponts. Aquest tipus d’esdeveniments fan que l’acció exterior catalana comenci a casa i arribi a la gent.
La fira també ha de servir per crear vincles entre ambdós mercats i ampliar les relacions econòmiques?
Hem constatat que qualsevol espai que ens apropi en l’àmbit de recerca, universitats i turisme té un impacte econòmic positiu per a ambdós països. La relació amb el Japó no és d’ara, tenim una llarga història, una bona base: les primeres inversions importants es remunten als anys vuitanta, Catalunya va obrir una oficina de promoció econòmica de Tòquio i el Japó va establir el consolat general a Catalunya, que ha estat una peça clau per articular aquestes relacions. I també disposem del Pla Japó, un instrument de la Generalitat per coordinar l’activitat del Govern català amb tercers actors importants, com la Fira de Barcelona, el Port de Barcelona, les cambres de comerç…
El Japó representa només l’1,1% de les exportacions de Catalunya (Idescat, 2021).
És bastant sorprenent i crec que la gent no intueix fins a quin punt hi ha filials i empreses matriu japoneses amb seu a Catalunya. Estem parlant de 267 empreses, entre les quals hi ha Sony, Panasonic, Fujitsi i Rakuten. Així mateix, hi ha 30 empreses catalanes establertes al Japó, com Grífols, Puig, Idiada, Freixenet i Codorniu i Tous, entre d’altres. Li complemento la dada que em comentava: Catalunya va realitzar el 31% de les exportacions de l’Estat al Japó el 2020, i el 44% de les importacions.
Va anunciar la posada en marxa d’una delegació catalana al Japó per a l’any 2022. Quan estarà en marxa?
Ens agrada ser conservadors amb les dates. Tot i això, li puc assegurar que abans d’acabar any tindrem l’oficina oberta, amb un representant i un equip de quatre persones.
Amb Raül Romeva a Exteriors, l’estratègia catalana a l’exterior estava centrada en la promoció del Procés. Ha abandonat els objectius i els ha canviat per uns altres?
Ni una cosa ni l’altra. Acció exterior és igual a Procés? No, va molt més enllà. El nostre món és el món, i volem anar molt més enllà del que s’havia anat fins ara amb un increment del pressupost i del personal aquest any. Obrirem noves delegacions passant de tenir representació a 44 països a tenir-ne a 63 països, amb una agenda molt ambiciosa. Volem que Catalunya sigui coneguda i reconeguda al món, perquè si nosaltres no defensem els interessos de Catalunya, no ho farà ningú. Parlo d’interessos econòmics, culturals, acadèmics, i que la Generalitat faci de catalitzador entre les entitats públiques i privades, i també del món municipal. Al marge, i no ho dic al final perquè sigui menys important, crec que és un dret i un deure poder explicar i fer valdre l’agenda independentista d’aquest govern amb les altres institucions del món, com a part de la normalitat democràtica i en el marc de la competència exterior que tenim. Hem d’exposar les nostres prioritats sense intermediaris perquè es coneguin de primera mà.
Com a part d’aquesta nova estratègia, planteja la importació de noves empreses d’arreu del món? Catalunya ha perdut més de 7.000 empreses des del 2017, una gran part han marxat a Madrid (Registre Mercantil, 2021).
No li compro les dades, com a premissa inicial, perquè tenen moltes lectures, molts matisos i moltes consideracions… Hi ha molt interès per Barcelona i per Catalunya, a explorar col·laboracions en l’àmbit institucional i econòmic arreu d’Europa i a altres països que ja són socis importants de Catalunya, com els Estats Units, Mèxic, l’Argentina, el Marroc i el Japó, entre d’altres. L’agenda econòmica és fonamental per a nosaltres.
Les competències en matèria de política exterior de què disposa són suficients?
Voldríem tenir totes les competències en acció exterior. En un tema tan important com la crisi dels refugiats a l’Afganistan i Síria, ens hem trobem que l’asil no depèn de Catalunya.
Han plantejat aquest increment de competències al Govern espanyol en les trobades bilaterals?
Que volem tenir totes les competències? Això ja ho saben i no és un motiu d’agenda. Ens trobem amb moltes portes tancades en relació amb Govern de l’Estat, tenim conflictes amb el Ministeri d’Exteriors, però ells tenen clar que tenim una agenda completa i unes competències.
Quins són els punts de discrepància?
En la primera reunió que vaig tenir amb el ministre, José Manuel Albares, li vaig exposar que una de les prioritats del Govern català era l’oficialitat del català a les institucions europees. Se’ns va tancar la porta de forma radical. D’altra banda, l’operació del Tribunal de Comptes per assegurar que els diners gastats en l’acció exterior catalana és il·legítima no té cap recorregut.
Fotografies: Lluís Clotet
La fira japonesa Sakura Matsuri a Sabadell rebrà uns 3.000 visitants diaris
