Les últimes dades disponibles de Mossos, les del 2020, deixaven un panorama desolador en relació amb les ocupacions d’habitatges: 336 en un any, el màxim de l’última dècada. Els casos d’ocupació han augmentat de forma ininterrompuda en dues onades: la primera va tenir lloc després de la crisi financera (2011-2015), com a efecte secundari de la crisi immobiliària. La segona va començar el 2017 i encara es manté. La preocupació latent entre els veïns –sobre les ocupacions i la inseguretat que generen algunes d’elles– va aterrar al ple municipal de dimarts passat a través d’una moció del PSC, que condemnava les accions il·legals.
És clar que les administracions han de respondre sobre una necessitat com l’habitatge, especialment en el cas de les persones més vulnerables, però això no vol dir donar carta blanca perquè determinats perfils de delinqüents facin la vida impossible als veïns i es lucrin de forma il·legal i il·legítima. És responsabilitat de tots, i sobretot de les administracions, de vetllar pel compliment de les lleis. No podem banalitzar amb un dret fonamental com el de la propietat privada, ni tampoc blanquejar la delinqüència.
