Entre finals de segle XIX, i inicis del XX, a aquella cantonada hi havia una merceria coneguda com a Ca la Mònica. L’any 1912, amb plànols de l’arquitecte Josep Renom, es va remodelar tot l’edifici i la nova botiga va rebre el nom de Ca la Teresona, que s’anunciava com la Casa de les Novetats, amb seccions de roba blanca, col·leccions, complements i innovacions en sederia i llaneria. Sempre a preus baratíssims.
Amb els anys el negoci va passar per diferents propietaris i, malauradament, es va haver de tancar l’any 1954. Més tard el local va acollir la botiga Nyloplast. Era l’època del niló.
Un canvi important va succeir l’any 1967 quan, per iniciativa del senyor Miquel Fàbregues i Morlà, aquell edifici cantoner entre el Passeig de la Plaça Major (aleshores Paseo General Primo de Rivera) i el carrer del Mestre Rius, passava a albergar la llibreria Hogar del Libro, més tard, La Llar del Llibre. Era una aposta valenta comptant que a l’altra banda del passeig hi havia la famosa Llibreria Sabadell de la família Sotorra.
El senyor Miquel Fàbregues aconseguia un local més gran per traslladar-hi la seva llibreria que, amb el nom de Hogar del Libro, sucesor de Sallarès, estava ubicada al mateix Passeig, tan sols uns metres més avall i li havia traspassat el senyor Joan Sallarès i Castells l’any 1957. Dos noms propis, doncs, són els protagonistes d’aquest relat: Joan Sallarès i Castells i Miquel Fàbregues i Morlà, ambdós grans amants dels llibres.
A més de llibreter, Joan Sallarès i Castells va ser impressor d’ofici, escriptor, editor, publicista, poeta i un actiu intel·lectual. Entès en art i literatura, va impartir desenes de conferències. De caràcter fort i decidit, era republicà sense estar afiliat a cap partit. Joan Llonch i Salas el definia així:
“Era polèmic, amb una marcada tendència a l’absolutisme i aferrat a les seves conviccions, i en les apreciacions difícils de convèncer. Però era un home bo, un amic excel·lent i sabia retre homenatges a qui en veritat ho mereixia, fos qui fos i d’on vingués”.
Casa Teresona, edifici reformat per l’arquitecte Josep Renom i Costa al Passeig de la Plaça Major cantonada amb el carrer Mestre Rius. Sabadell, any 1912 / CEDIDA (A.H.S.)
Joan Sallarès i Castells va néixer a Sabadell l’abril de 1893. Del seu pare, Miquel Sallarès, pintor i decorador, en parla Marian Burguès: “Prompte es distingí en la pintura de països de fantasia en menjadors i tavernes i en ser creada l’Acadèmia de Belles Arts, formà en els rengles dels deixebles distingint-se per la poesia que solia posar en els seus apunts al natural”.
En Joan Sallarès va començar a treballar ajudant el seu pare, però després de la mort d’aquest, es va decantar pel món de la impremta. Va treballar al taller de Magí Ribera; després a la Tipogràfica Vives i més tard a la impremta de Joan Comas. Va ser un dels fundadors de La Noogràfica que, a partir de 1919 va estar molts anys ubicada a La Rambla. Atret, però, pels llibres, l’any 1925 va obrir una llibreria a la Via Massagué, número 22, al davant mateix de l’església de la Puríssima. Llibreria que va traslladar al carrer de l’Alt Pedregar, 23, l’any 1927. La llibreria, des del principi, va ser un punt important de trobada i reunió dels intel·lectuals i artistes del Sabadell de l’època. Un assidu era Miquel Carreras i Costajussà.
Del 1934 al 1936, Joan Sallarès va ser delegat de la Comissaria de Cultura de la Generalitat de Catalunya i una de les seves funcions era protegir el Museu de la Ciutat dels embats d’aquells anys convulsos. El febrer de 1939, va ser detingut pels nacionals, juntament amb 10 ciutadans més de Sabadell. El 23 de febrer de 1939 va ser condemnat a 30 anys de presó Finalment, el 20 de juny de 1941 li fou condonada la pena i se li atorgà la llibertat condicional sota tutela de la Junta de Llibertat Vigilada.
L’any 1967 va rebre el premi Pere Martí i Peydró, en la convocatòria organitzada per la Fundació Bosch i Cardellach, pel seu llibre A l’ombra del campanar, publicat per la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell el 1970.
Joan Sallarès i Castells va morir a Sabadell l’agost de 1971.
Miquel Fàbregues i Morlà, va néixer a Barcelona l’any 1930. El seu pare Joan Fàbregues Victory era fundador de la distribuïdora Hogar del Libro, S.A.
L’any 1957, amb 27 anys i recentment casat amb Anna Farrés, Miquel Fàbregues, es va traslladar a Sabadell on va comprar la llibreria de Joan Sallarès, iniciant una carrera exitosa i una nissaga familiar. El 1967 va obrir una nova llibreria, més gran, al mateix Passeig de la Plaça Major fent tractes amb la família Casamada Muntadas, propietaris de Nyloplast. Es va conservar l’antic local, que a partir del 1975 es va dedicar principalment a la venda de llibres de butxaca, una especialització inèdita aleshores a Catalunya.
El senyor Miquel Fàbregues i Morlà va morir a Sabadell l’any 2005.
L’any 2011, La Llar del Llibre es va traslladar a la botiga que té entrada pels carrers de Sant Antoni i de Les Valls. Actualment, la nissaga dels Fàbregues continua al capdavant de La Llar del Llibre. Els fills Joan, Àngels, Miquel i Carles, han heretat la passió de la família pels llibres.
