Publicitat
Història

Joaquim Blume i el primer Gimnàs Municipal de Sabadell

Joaquim Blume

Obrir aquest equipament va ser una iniciativa del consistori per reforçar la tradició sabadellenca per la gimnàstica esportiva

Joaquim Blume, atent a l’exercici a les paral·leles del seu alumne Bernat Rodríguez, a cal Marcet l’any 1959. Família García-Planas Marcet / A.H.S

El mes d’agost del 1957 es va finalitzar la rehabilitació de l’antic edifici de La Energía, a l’actual plaça del Gas (aleshores plaza de los Mártires), cantonada amb el carrer de Sant Pere, per destinar-lo a les funcions de Gimnàs Municipal. No s’havien regatejat mitjans econòmics ni tècnics i s’havia comptat amb el suport de la Diputació Provincial. L’Ajuntament pretenia estar al servei de totes les entitats esportives de la ciutat, perquè poguessin disposar de les noves instal·lacions destinades a la preparació física dels esportistes i, especialment, de totes les escoles, incloent-hi les acadèmies de dansa clàssica.

La bellesa de l’edifici de Sabadell on es produïa gas

El 28 de novembre del 1957 es va signar el contracte entre l’Ajuntament de Sabadell i Joaquim Blume, segons el qual Blume es feia càrrec de la direcció tècnica del Gimnàs Municipal. La gimnàstica a Sabadell gaudia de molt seguiment, es parlava dels antics gimnasos dels senyors Clos o Meunier, a més de diversos gimnasos especialitzats en preparació de boxejadors.

El creador del Gimnàs Municipal va ser el tinent d’alcalde de Cultura i Esports, el doctor Antoni Miralles, artífex, també, del fitxatge de Joaquim Blume com a entrenador. Un gran encert.

Joaquim Blume va estar poc més de dos anys entre nosaltres, aquí a Sabadell, on va deixar una empremta d’excel·lent esportista i gran persona. En honor seu, un carrer del barri de Gràcia i una escola i una llar d’infants del barri de Sant Oleguer duen el seu nom.

Ajudat per Ángel Luna, entrenava un equip format per joves gimnastes sabadellencs, entre dels quals hi havia Bernat Rodríguez, Ramon Viladoms, Pere Borrell o Ernest Llenas, algun d’ells amb projecció de futur. Aleshores, a Sabadell hi havia dos locals de gimnàstica esportiva, el Gimnàs Municipal i el del Club Natació Sabadell, que s’havien nodrit dels esportistes que provenien del desaparegut gimnàs d’Educación y Descanso. També hi havia gimnasos especialitzats en boxa.

Joaquim Blume i Carreras, de cos musculós i fibrós, tenia unes condicions innates per a la gimnàstica esportiva. Va néixer a Barcelona el 21 de juny del 1933, el seu pare, Armando Blume, d’origen alemany, era professor de gimnàstica i havia fet d’entrenador al gimnàs d’Educación y Descanso de Sabadell. La seva mare Mari Pau Carreras era de Barcelona.

Antic Gimnàs Municipal / A.H.S

L’any 1949, quan encara no tenia 16 anys, Joaquim Blume va quedar campió d’Espanya. A partir de llavors va començar una carrera fulgurant. Va ser el primer gimnasta espanyol a participar en uns Jocs Olímpics, els de Hèlsinki l’any 1952. Va competir, també, als mundials de Roma del 1954 i als europeus del 1955 i del 1957. En aquests darrers va quedar campió d’Europa. Sempre aconseguia bones puntuacions en qualsevol de les sis disciplines: exercici de terra, salt, cavall amb arcs, barra fixa, barres paral·leles i anelles. El seu exercici d’anelles, amb pujada, planxa dorsal, crist i remuntada era insuperable, només el japonès Takemoto el podia imitar. El crist de Blume va tenir fama mundial.

El boicot d’Espanya als Jocs de Melbourne del 1956 el va deixar sense medalla. La seva progressió ho augurava. Va pensar a nacionalitzar-se alemany per poder-hi participar, però per consell de Samaranch no ho va fer. El va convèncer que triomfaria més endavant. Malauradament, un tràgic accident ho va frustrar.

El dia 29 d’abril del 1959, l’avió que els duia a ell, la seva esposa Maria Josepa Bonet i els components del seu equip –Pablo Muller, José Aguilar i Manuel Pajares– a Canàries, fent escala a Madrid, es va estavellar a la Serra de Valdemeca a Conca. També hi havia Olga Solé, amiga de la Maria Josepa. Tots van morir. Es va truncar, així, la vida i la carrera del millor gimnasta europeu. Tenia 25 anys i un futur immillorable. La pregunta és: on hauria arribat la gimnàstica de Sabadell sense aquest desgraciat accident?

Ángel Luna, el seu ajudant, company i amic va salvar la vida perquè havia canviat el bitllet del vol. Havia de marxar l’endemà. Havien fet canvis amb un conegut seu que feia la mili a les Canàries i s’havia de presentar amb urgència a la caserna. Ángel Luna, que després de la gimnàstica es va dedicar al disseny industrial, amb una bona cartera de clients a Sabadell, va morir el 27 d’abril del 2020. Es podria dir que un bitllet d’avió li va allargar la vida 61 anys. Aquell bitllet va canviar el destí de dues vides.

Sense Joaquim Blume, el Gimnàs Municipal de Sabadell va seguir la seva singladura, formant bons esportistes i participant en els diversos esdeveniments. Així, al Campionat de Catalunya individual masculí del mes de maig del 1966 hi van prendre part Bernat Rodríguez, Pere Borrell i Ramon Viladoms, i a la fase prèvia del Campionat Nacional per clubs masculins del novembre del 1968 els gimnastes que hi van participar foren Bernat Rodríguez, Francisco Quirante, Fernando Vas, Rafael Gutiérrez, Ambrosio Sánchez i Juan Muñoz.

Aleshores, un dels millors gimnastes esportius de Sabadell, Ernest Llenas Lladó, ja havia obert el seu gimnàs.

Publicitat
Comentaris
To Top