Publicitat
Ciutat

“Impulsa ha estat l’empenta que necessitava per tirar endavant en els estudis”

La Fundació Impulsa és una corporació que beca estudiants amb potencial acadèmic i que travessen situacions econòmiques delicades

Nathan Miranda, un dels 21 estudiants sabadellencs que ha participat en la Fundació Impulsa / Cedida

Estudia una FP de disseny i té 17 anys. El Nathan Miranda és un dels 21 joves que van ser seleccionats per participar en el Mètode Impulsa, que enguany ha aterrat a Sabadell.

En què consisteix?

La Fundació Impulsa és una corporació que beca estudiants amb potencial acadèmic i que travessen situacions econòmiques delicades. Així, l’entitat els catapulta a un futur acadèmic i professional al qual no haurien tingut accés. A cada estudiant se li adjudica un mentor, un professional d’un àmbit concret i amb una trajectòria sòlida que, de manera altruista, s’encarrega de tutoritzar-lo. En l’engranatge també hi intervenen organitzacions territorials i intercomarcals, així com algun donant individual, que ajuden a finançar les beques de tots aquests joves.

Enguany ha aterrat a Sabadell amb 21 joves inscrits, 21 mentors i un 85% dels alumnes que, finalitzat el curs, han aconseguit aprovar. La fundació va arribar a Sabadell amb la intenció de quedar-s’hi més anys si els resultats eren fructífers. Ara, ja es preparen per iniciar el nou any 2022-2023 amb nous becats, nous mentors; i òbviament donant continuïtat als que ja van començar l’any passat. Tot i que encara s’estan tancant els processos de selecció d’estudiants, la corporació ja ha rebut 40 sol·licituds per formar-ne part el curs vinent. Se n’acceptaran entre 15 i 20 i, de la primera promoció, en continuaran 19, dels 21 que es van inscriure. Per tant, es preveu que siguin, en total, entre 35 i 40 joves que, de cara a aquest setembre, estiguin inscrits dins del programa que planteja la Fundació Impulsa.

Tània Nadal (Impulsa): “Són joves amb un gran potencial que ajudaran el teixit econòmic de l’entorn”

L’entrevista

Les afinitats professionals els van emparellar com a estudiant i mentora. El Nathan Miranda estudia disseny i voldria especialitzar-se en animació 2D i 3D; i la Teresa Piña, la seva mentora, és una apassionada de les arts. Ara, fent balanç d’aquest curs 2021-2022, tant el Nathan com la Teresa narren que l’experiència ha estat fructífera i productiva; i que els objectius que s’havien marcat a principi de curs s’han complert.

Com vas accedir a la fundació?

N.M. Durant l’últim curs d’institut, a l’Escola Joan Oliver, el meu tutor em va parlar de la Fundació i dels beneficis que em podria generar. Em va dir que Impulsa buscava gent de l’institut i que jo podria ser un bon candidat. M’ho vaig rumiar, vaig accedir i finalment em van acabar agafant.

T.P. Jo coneixia la Tània Nadal, l’ambaixadora d’Impulsa a Sabadell. Em va explicar en què consistia la Fundació i em va semblar que seria bo i fructuós participar-hi.

Què n’extreu l’estudiant d’aquesta experiència?

N.M. He après a ser perseverant, a posar-li ganes a les coses. A lluitar. A esforçar-me. Al principi va ser molt estressant, no estava acostumat; però al final tot va acabar sortint bé. Ha estat l’empenta que necessitava.

T.P. Ells se senten compromesos amb la Fundació i s’autoexigeixen aprovar. La figura del mentor és un referent perquè l’alumne vegi que ha d’estudiar, perquè sap que se li preguntarà pels estudis. He de dir que mai vaig tenir la sensació que perillés el seu aprovat. En Nathan està molt motivat pels estudis que fa i és molt aplicat. Mai he estat intrusiva, ell ja anava tirant sol, jo senzillament l’he acompanyat.

Com han estat les quedades entre estudiant i mentor?

N.M. Quedàvem aproximadament cada dues setmanes en un punt intermedi. Jo li explicava com em sentia a l’escola, les activitats que feia… Parlava amb ella de les meves experiències; i ella me n’explicava de seves. Quan estava estancat amb alguna cosa la mentora sempre m’ajudava a desencallar la situació.

T.P. Ens trobàvem en un banc d’una plaça pública i xerràvem una estona. Sempre quedàvem al mateix lloc, encara que plogués, nevés, fes fred o fes calor. Jo li preguntava com li anaven els estudis i ell m’ensenyava els treballs amb el mòbil i els comentàvem. Jo també li ensenyava els meus projectes. Bàsicament, compartíem l’afició per l’art i el disseny.

I ara… què?

N.M. Tinc claríssim que seguiré amb la Fundació Impulsa. L’any que ve faré segon del cicle mitjà que estic cursant. Quan comenci el curs reprendrem les quedades. Després m’agradaria molt fer un Cicle Superior d’Animació 2D i 3D.

T.P. Seguiré fent la mentoria amb ell. Ja ens coneixem, ja sé com és ell. Al principi la relació és estranya: és una conversa entre un adult i un adolescent que no es coneixen. Però després veus que s’obre, que t’explica coses, que mostra interès i, en definitiva, que la mentoria funciona.

Has assolit els objectius que t’havies marcat?

N.M. Totalment. He aprovat el curs, i això és molt important. El que més il·lusió em fa és haver superat l’anglès. És una assignatura que em costa molt, però al final ho he aconseguit.

T.P. Ell ho ha aprovat tot, per tant, sí, objectiu complert. Estem els dos molt contents. El meu propòsit era ser allà quan em necessités.

Teresa Piña, mentora, a la plaça de l’Ajuntament / Victòria Rovira

Publicitat
Comentaris
To Top