[Pol Gibert, primer tinent d’alcaldessa]
La política té, bàsicament, dos objectius: governar i transformar. I un va lligat a l’altre. Les persones que optem a governar una ciutat ho fem exposant la nostra ideologia per tal d’obtenir la confiança de la majoria i així, d’acord amb aquesta visió del món que hem proposat, governar i transformar el món que ens envolta. No cal dir que aquesta transformació no és unívoca, dependrà de la ideologia de cada govern i de les oportunitats que es presentin en cada moment. Ho dic perquè, com a polític, desconfio molt de les afirmacions d’altres companys que s’inicien amb frases de l’estil “tothom vol…”. Doncs, no, no és així. Uns volem unes coses i altres no, uns treballem perquè passin unes coses i altres no. Dir que volem redistribuir la riquesa, que volem augmentar les oportunitats econòmiques, exercir de pol d’atracció i generar llocs de treball són idees que no volen dir res si no fem passos per aconseguir-ho. I això és molt evident quan parlem d’infraestructures i de mobilitat.
Un exemple és la ronda Nord. És curiós com alguns demanen millors comunicacions, millors infraestructures o millor mobilitat i després les dinamiten. No es pot reclamar una reindustrialització del país i dir no a les renovables que l’alimenten o a les infraestructures que transporten mercaderies i que faciliten que treballadors i treballadores arribin fins a les empreses. Sabadell, Terrassa, Castellar, el Vallès, necessita la ronda Nord. Cada dia passen 23.000 vehicles per la Gran Via i això és insostenible. La majoria d’aquests vehicles només hi són de pas, no venen a Sabadell, però generen un trànsit superflu que accentua la barrera que representa la Gran Via i dificulta moltíssim repensar-la com una via d’ús ciutadà. És clar, doncs, que el benefici d’una via de connexió com la ronda Nord té incidència directa sobre la vida dels sabadellencs i sabadellenques. Què cal per fer-la possible? Diners i voluntat. I ara podem tenir les dues coses: el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana hi posa els diners, només cal que el govern de Catalunya hi posi la voluntat. Sabadell la té.
I el mateix passa quan parlem de medi ambient. Podem dir que lluitem contra el canvi climàtic, però haurem d’especificar què vol dir aquesta lluita exactament. A curt termini no podrem eliminar el transport privat, per tant, si hi hem de conviure, és millor retirar vehicles de dins de la trama urbana i humanitzar la Gran Via. No és això millorar la qualitat de l’aire? De nou, què cal per fer-ho possible? Diners i voluntat. I la voluntat també és saber renunciar a les posicions maximalistes i fer possibles els acords. El millor pacte? El que arriba a terme.
El Vallès Occidental, i Sabadell com a capital, és un espai amb unes característiques geogràfiques i de concentració d’activitat i d’estructures de coneixement molt singulars. Però aquestes característiques no són suficients per fer-nos estratègics. Som un territori amb clares deficiències en termes d’infraestructures i, si volem transformar aquesta realitat, hem de prendre decisions. La decisió del Govern municipal és clara: hem treballat durament durant dos anys per aconseguir un bon acord per tenir un projecte llargament reivindicat. A Sabadell hi ha consens. Al Vallès hi ha consens. I abans-d’ahir es va demostrar que al Parlament també n’hi ha. Ara toca fer-lo realitat. El que no és tan clar és què està disposat a fer cadascú perquè així sigui.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
