El gol de Sergi Garcia al Cornellà no només va significar la primera victòria de la temporada sinó que va servir per recuperar el regust golejador sabadellenc. Feia cinc anys que l’afició no celebrava la diana d’un futbolista nascut a la nostra ciutat.
La presència de sabadellencs a la primera plantilla arlequinada ha decaigut de manera alarmant els últims anys. El futbol s’ha globalitzat i ara cada vegada és més difícil trobar jugadors que defensin els colors de l’equip de la seva ciutat. Sigui perquè els clubs no donen oportunitats i aposten per fitxatges de fora o perquè els mateixos futbolistes prefereixen emigrar a altres equips per un tema purament econòmic.
Si parlem de golejadors natius, la situació encara es complica una mica més. En el cas del Centre d’Esports, feia cinc anys que l’afició no celebrava el gol d’un futbolista nascut a la nostra ciutat. Sergi Garcia ho va fer possible diumenge passat contra el Cornellà amb un autèntic golàs que, a més, va significar la primera victòria de la temporada.
Això ens ha portat a bussejar en el temps i fixar-nos en protagonistes sabadellencs que van foradar les porteries contràries.
En la dècada dels vuitanta fins i tot era normal veure gols amb accent local. Roberto Elvira se’n va fer un fart. En les seves tres etapes de jugador arlequinat en va marcar 38. Amb molts més anys al club, el mític capità Lino va arribar a la quarantena tot i ser migcampista. Unes xifres que esmicolaria José Luis Garzón jr. a inicis dels noranta amb un total de 48 gols en tres temporades repartides en dues etapes.
Max Marcet, l’últim
Quan Sergi Garcia va marcar diumenge, la qüestió era clara: qui va ser l’anterior golejador sabadellenc? Fa, com dèiem, cinc anys. Un jove Max Marcet va irrompre en la temporada 16/17, amb Guillermo Fernández Romo a la banqueta, per fer un gol importantíssim al Prat per assegurar la permanència a Segona B en la penúltima jornada. Abans també havia marcat en l’atípica golejada al camp de l’Eldense (0-5). Semblava que podia ser un jugador de gran projecció, però va preferir acceptar una oferta de l’Espanyol.
Abans de Marcet, trobem l’únic gol d’Eloy Gila -cedit pel Nàstic- al camp del Llosetense (2-3) en el tram final de la temporada 15/16.
Max Marcet, gol decisiu al Prat / D.S.
Genís, ‘el gol del coix’
Si ens fixem en aquest segle XXI, destaquem dos noms molts carismàtics. Genís Garcia va militar vuit temporades al Centre d’Esports, de la 97/98 fins a la 2005/06 quan es va retirar en els seus inicis. Va fer un total d’11 gols. “Mai he estat un golejador, però cada any en queia algun… Segurament el més mediàtic va ser el de Novelda que suposava el 3-3 i assegurava la lligueta d’ascens”, recorda.
Genis Garcia fent de capità a Mataró / D.S.
Però també en té dos a la seva llista de preferències, un al Lleida en circumstàncies molt precàries. “No havia entrenat durant tota la setmana per unes molèsties i vaig sortir amb unes proteccions i molt minvat físicament. Era un partit clau per evitar problemes. No podia fer cap moviment brusc, però en un córner em va venir la pilota i vaig xutar amb tota l’ànima. Va ser gol i jo vaig sortir del camp lesionat”. Podríem dir que va fer el famós gol del coix. També afegeix el seu últim gol com a arlequinat, amb regust molt emotiu: “va ser contra el Sant Andreu a la Nova Creu Alta i li vaig dedicar al míster Pere Valentí Mora que estava passant per una situació personal molt cruel”.
Juvenal, el Mini Estadi
Cinc temporades va vestir d’arlequinat Juvenal Edjogo sobre la gespa i després va formar part del cos tècnic d’Antonio Hidalgo. La seva xifra de gols s’enfila als 20 i un està a la ment de tots els aficionats: el del Mini Estadi (temporada 11/12). “Sí, el recordo perfectament perquè era l’any del retorn a Segona A, hi havia un ambient impressionant i em va sortir un bon xut. Encara ara m’ho recorden!”, explica.
Juvenal i el seu famós gol al Mini Estadi / Ll.F.
De totes maneres, el Juve també rescata “un gol al camp de l’At. Balears, important per accedir al primer play-off amb Ramon Moya” i tres de gran transcendència cap al segon play-off, el de l’ascens (10/11): “un de cap al camp de l’Ontinyent a l’últim minut, al Narcís Sala contra el Sant Andreu i el de Castelló que ja ens classificava matemàticament”.
Un altre futbolístic mediàtic de la nostra ciutat, Iván Díaz, també figura entre els golejadors: tres en la seva primera etapa (96/98) abans de fitxar per l’Espanyol i quatre en la fatídica temporada 05/06 del descens a Tercera quan va arribar de l’Albacete: es recorden especialment els d’El Collao-contra un Alcoyano líder- i un golàs a la Nova Creu Alta davant el Saragossa B que finalment no va servir per assolir la salvació.
Iván Díaz celebrant un gol al Saragossa B / D.S.
També va tenir protagonisme Xavi Muñoz, un futbolista sabadellenc de la pedrera que va anotar sis gols en les seves quatre temporades, un de molt valuós al Rico Pérez contra el campió del grup, Alicante, que va encarrilar la permanència a Segona B (04/05).
Xavi Muñoz en acció / D.S.
Jaume Garcia, el pare
En aquest llistat no ens podem oblidar de Jaume Garcia, el pare del Sergi. De fet, ell també va anotar un parell de gols. “Només recordo un contra l’Hèrcules a la Nova Creu Alta, gairebé des del córner”. De moment, el seu fill va estrenar-se en la seva primera aparició i ell en va ser testimoni des de la tribuna. “És encara jove i ha de millorar moltes coses. Té unes condicions físiques brutals i espero que pugui donar la millor versió en un equip també molt jove. S’haurà de tenir paciència aquesta temporada i donar-los la màxima confiança a aquests jugadors”.
Jaume Garcia, pare del Sergi, va fer dos gols d’arlequinat / D.S.
Juvenal també va fer el seu apunt tècnic sobre el Sergi. “Tot i la seva gran envergadura té una bona coordinació: es mou bé en espais reduïts, és potent a l’espai i en l’u contra u és determinant. Li pot donar moltes coses al Sabadell”.
