El context és advers i els governs proven de prendre mesures per pal·liar la inflació que patim. La majoria de solucions que s’han plantejat fins ara són efímeres i depenen de l’erari públic, o bé arriben tard. La gratuïtat de Rodalies i els descomptes en el material escolar són dos exemples de polítiques que serveixen ara, però que no han vingut per quedar-se. Són subvencions i ajuts ràpids que no solucionen el problema de fons, de la mateixa manera que fer una rebaixa fiscal aplicable el 2023 no ens arregla la situació actual.
Mirar a curt termini és desaconsellable quan tots els analistes preveuen que la guerra d’Ucraïna s’allargarà i que la tendència inflacionària durarà més del que mai ens hauríem imaginat. Una política curtterminista condiciona les arques públiques, i el que es deixi de pagar avui serà una factura col·lectiva demà. Seria convenient emprendre mesures a llarg termini, que fomentin la continuïtat de les empreses, que els donin instruments i incentius, eliminar burocràcia, i afavorir així el mercat laboral i l’increment dels salaris. Tractar els ciutadans com a adults, i no amb paternalisme i proteccionisme.
