Ciutat

El sensellarisme a Sabadell: “Es passa molta por dormint al carrer”

La ciutat commemora el Dia Mundial dels Sense Llar amb 200 persones vivint a infrahabitatges o als carrers

Una voluntària de la Creu Roja conversa amb una persona sense llar durant l'Operació Fred, el gener del 2019 / LLUÍS FRANCO

“Dormia poques hores per por que em fessin mal. Sempre alerta, el fred era que menys m’amoïnava”. És el testimoni de l’E.M, un sabadellenc que va viure durant molts anys a una fàbrica abandonada, sense aigua corrent ni electricitat. Sabadell té detectades 200 persones sense llar, una dada que ha escalat un 11% respecte a l’any passat, quan se n’havia detectat 180.

No només són persones que viuen al carrer –considerades sense sostre–, sinó també a infrahabitatges –fàbriques o altres espais– o a un allotjament temporal. El regidor d’Acció Social, Eloi Cortés, matisa que aquest increment no només es deu a la situació social que travessa el país, sinó al fet que ara es destinen més recursos a detectar les persones que viuen a la intempèrie.

Durant el dia mundial de les persones sense llar, que s’ha celebrat el 10 d’octubre, Sabadell torna a posar en el focus la situació del sensellarisme a la ciutat: “Cal abordar una solució integral“, apunta Alberto Capitán, director d’Actuavallès. En un acte a la plaça de Sant Roc organitzat amb Ràdio Sabadell, ha destacat que les persones que viuen al carrer o infrahabitatge pateixen una mortalitat precoç i que atempta directament contra la seva salut: “Viuen en una constant situació de pressió i estrès”, apunta. Aquest any, l’entitat ha organitzat una recollida de mantes i roba d’abrigar i es prepara per a un nou hivern fred.

Carpa informativa d’Actuavallès, dilluns al racó del Campanar / D.S.

Ho recorda en primera persona l’E.M., que també és exusuari del servei diürn de Càritas. “Tot el que tenia era per consumir drogues i alcohol, m’ajudava a passar el fred, la por i l’angoixa”. Recorda que sentia por a ser atacat mentre dormia i, per fer rebaixar el fred, s’embriagava: “Eren molt dures les nits que fregaven els zero graus centígrads”, diu. Fa anys que va aconseguir reinserir-se en la societat i, de tant en tant, ajuda a l’entitat.

En aquest sentit, les entitats socials de Sabadell es preparen per afrontar un increment d’usuaris: “Quan acabin les moratòries de desnonaments, el desembre de 2022, molta gent es quedarà al carrer”, preveu Capitán.

Més recursos contra el sensellarisme

El model que defensa el govern municipal és intensificar el seguiment dels casos i promocionar l’habitage públic d’emergència social per a projectes com el Housing First. Aquest projecte consisteix en oferir un habitatge a persones que es trobin al carrer i, aleshores, fer un seguiment individualitzat de cada cas i oferir eines per sortir d’aquesta situació. Així, Eloi Cortés assegura que “es reforçaran les contractacions” de l’equip de sensellarisme i també treballen per “incrementar els recursos del Housing First”.

Viure al carrer “és molt dur” tot l’any, però s’intensifica durant els mesos més freds. En aquest sentit, Sabadell activa cada any el protocol de l’Operació Fred, de l’1 de desembre al 31 de març: s’intensifica el servei nocturn de les Unitats d’Emergència Social (UES) de la Creu Roja, s’amplia el servei diürn de Càritas i el projecte Entre Vies de la Creu Roja i s’habilita un espai per pernoctar en cas que el termòmetre baixi dels 0ºC. Aquest any, l’Ajuntament està tancant una proposta per reformular l’atenció. “Farem una nova proposta a les entitats per aquest hivern”, sosté Cortés.

Les UES de la Creu Roja durant l’Operació Fred del 2021 / VICTÒRIA ROVIRA

De fet, les UES de la Creu Roja han atès 150 persones sense sostre. Pel que al projecte Entre Vies, hi han passat 37 usuaris diferents i cada dia s’omple la capacitat de l’espai, amb una quinzena de places. Des de l’entitat han detectat “un ascens en el nombre d’atencions del col·lectiu sense llar”.

Pel que fa al servei diürn de Càritas, hi han passat 220 persones en el que va de 2022. Unes cinquanta persones cada dia passen per les instal·lacions. Durant aquest any, una trentena d’usuaris ja han trobat una llar i 25 han aconseguit feina.  “El servei de dutxes i esmorzars és integral, volem trencar els circuits de sensellarisme i no només fer tasca assistencial”, apunta Raquel Rios, tècnica del programa d’habitatge de Càritas Diocesana.

Comentaris
To Top