Avui tornem a parlar de sinistralitat a les carreteres i ho fem lamentant que, des de principi d’any, han mort vuit persones a les carreteres vallesanes en accidents de trànsit. Cada vida que es perd és una família que ha de fer front a una pèrdua inesperada i tan dolorosa com aquesta.
La sinistralitat al conjunt del Vallès ha caigut, menys a l’AP-7, que concentra la majoria d’accidents mortals de la nostra comarca.
Aquesta dinàmica no deixa de ser un reflex de l’alliberament dels peatges: cau l’ús de les carreteres secundàries i s’aposta per les vies d’alta capacitat. El problema és que l’AP-7 constitueix una artèria per a la comarca i també per al conjunt del país i està al llindar de la seva capacitat. No és normal que un país com Catalunya depengui, en gran manera, de l’estat i de les condicions d’una sola via.
És evident que el Vallès necessita més infraestructures viàries adaptades a les necessitats d’avui, i també les necessita el conjunt del país. Qualsevol ciutat europea, qualsevol país europeu, ja les tindria. Sabem que donar resposta i reduir la sinistralitat no només depèn d’això, però dotar-nos de carreteres adequades, mantenir les que tenim i fer-les més segures és, sens dubte, un bon pas per aconseguir-ho.
