L’Acadèmia de Belles Arts acull la quarta edició del Sonen, un festival que dona suport als artistes locals de Sabadell. Un d’ells és el grup Azul. L’entrada és lluminosa, amb quadres i alguna escultura. La sala dels concerts es troba a la planta de baix. Allà, a dalt de l’escenari, hi trobem els membres d’Azul. Ultimen tots els detalls abans del concert, les seves cares reflecteixen il·lusió. És una nit important.
Els membres del grup abans de l’actuació a Belles Arts / Cedida
Abans de l’espectacle, cal agafar força, així que els acompanyem a sopar. A la taula d’un bar Oriol Brunet (OB) – cantant, guitarra i fundador del grup-; Sergi Hurtado (SH)- teclat percussió-; Carlos Gálvez (CG)- baix-; Pol Folguera (PF)- bateria- i Simón Sánchez (SS) -guitarra elèctrica-.
Com neix el projecte ‘d’Azul’?
OB: És un projecte meu personal. Neix el 2018 quan vaig anar a estudiar a Girona i volia iniciar un projecte musical. Com que no vaig trobar ningú el vaig començar en solitari per anar provant. I amb el temps doncs he anat coneixent la gent que ara veus aquí. Per mi la música és una manera de mantenir-me ocupat i qui sap si algun dia ens hi podem dedicar professionalment.
D’on prové el nom del grup?
El nom original ve d’un grup on tocava el meu avi que es deia igual. Feien música popular del moment i de fet tenia un carnet de músic, encara el tenim per casa. Quan ell va morir el 2018 vaig estar rebuscant fotos antigues i en una vaig veure una on sortia el logo. Recuperar el nom és com un petit homenatge per part meva.
Qui forma la banda i com hi heu entrat a formar part?
PF: Personalment primer va ser com a fan. Sabia, per coneguts, que ell (Oriol) feia música i a un Embassat em va ensenyar dos temes gravats que em van fascinar. A partir d’aquí, ens vam anar trobant i al final vam fer un EP per Expansion.
SH: El conec de fa molts anys (Oriol) i ens seguíem per xarxes. Un dia va penjar una story preguntant per fer col·laboracions i mig de broma vaig respondre. Llavors quan el seu projecte va anar creixent va pensar en mi i per això sóc aquí.
CG: Jo porto molt poquet, de fet avui és el meu primer concert. Ens coneixem de l’àmbit musical i quan em va dir de participar m’hi vaig oferir encantat.
SS: Som amics de fa anys (Oriol) i hem coincidit en altres projectes musicals. Sempre m’ha agradat molt la seva proposta, així que quan em va proposar ser el guitarrista hi vaig entrar.
Quin estil musical té Azul?
OB: Li he posat un nom, força pretensiós, que és Psicodèlia Mediterrània. Tot i això, crec que no m’ho he inventat pas jo. Perquè la música del Slza i del Pau Riba per mi ja tenen un toc així, artesà. Es podria dir que s’acosta a les influències psicodèliques dels Estats Units, però amb un toc d’aquí. Sobretot barreja d’estils dels 60-70 i una mica de música actual de l’escena independent catalana. Tot això influència el meu so.
Heu pensat mai d’incorporar nous estils?
(Resposta conjunta): Cadascú de nosaltres té les seves preferències i experiències. No obstant això, ara per ara tenim un estil prou definit que ens funciona i amb aquest ens adaptem.
Quines bagatge musical té ‘Azul’?
OB: El primer ‘bolo’ que vam fer com a grup va ser a la Bastida del Rec a Igualada. Suposant un primer contacte entre els nous membres. També va ser especial perquè vam tocar abans que ‘Maria Lluïsa’ i ens feia molta il·lusió. Després també vam tocar el dia que es va estrenar l’àlbum, el 7 d’octubre, a Ultra Local Records del Poblenou i divendres passat vam actuar a la Sala Tèxtil. Allà vam presentar el nou segell ‘El Jardí Amagat’.
Que pot trobar l’oient escoltant el vostre àlbum ‘Motion is emotion’?
(Resposta conjunta): Podem dir que un revival agafant coses del pop metafísic actual amb estils dels 60-70 i també amb influències d’aquí. Són melodies molt lliures.
Com valoreu haver pogut produïr el vostre primer àlbum?
OB: Des del febrer-març ja teníem la part musical acabada. Per tant, es fa estrany publicar una cosa que tu ja fa temps que coneixes, però que pel públic serà nou. Hi ha molt esforç darrere i s’agraeix, ara depenem de la gent per veure si triomfa. També cal agrair la tasca de tota la gent, amics o coneguts, que hi han col·laborat gratuïtament.
Quin dirieu que és el vostre tema més reconegut?
OB: Evidentment, és un que vaig treure amb el meu col·lega Albert (Bert Bert) que es diu ‘Gestió Emocional de Merda’. Me l’estimo molt, però ara mateix no té res a veure amb l’estil actual que vull portar. Tot i això, com agrada doncs el continuem tocant.
Com es presenta el panorama musical per grups emergents com vosaltres?
SS: Respecte abans ha canviat tot moltíssim. Penso que ara els artistes a més de cantar també busquen produir-ho tot per si mateixos. Una bona mostra és el que coneixem com a ‘Beedroom pop‘, on els grups busquen generar bon contingut amb poc pressupost. La tecnologia hi ajuda.
Les xarxes socials són útils en aquest sentit (promoció)?
PF: Ajuda, però alhora et lliguen perquè hi has de tenir una presència constant. Actualment, el panorama s’ha democratitzat molt i ara gairebé tothom pot crear contingut des de casa. És molt bo, però alhora genera molta competència i satura el panorama. Hi ha tant material que al final no tot arriba a la gent. Al final també és qüestió de sort i ser al lloc indicat en el moment indicat.
Per vosaltres, al ser de Sabadell, que suposa tocar al Belles Arts?
PF: L’espai és maco i ens fa il·lusió tocar-hi. Com a crítica constructiva penso que es podria aprofitar més. Sabadell necessita potenciar més la cultura i la música local, sento que estem molt enrere en aquest sentit si ens comparem amb altres ciutats que tenim al voltant. Falten sales que ofereixin espais als grups emergents perquè ens puguem donar a conèixer.
En aquest sentit, què creieu que li cal a la ciutat per crèixer culturalment?
OB: Et diré el que no falta: músics. Tenim al Vernat, el Lluís Borrell, l’Eric Elias, el Nestor… Molta gent que canta, però no té espais o llocs per promocionar-se. Abans sí que es feien concerts cada cap de setmana davant l’ajuntament, ara ja no. Per mi fer un Observa a l’any no és apostar per la cultura local, és invertir X diners per fer cultura i ja. No és suficient.
Quin futur li veieu al grup?
OB: Personalment, crec que pot arribar el moment en què ens plantegem fer un àlbum on participin tots els membres del grup actual. Més que res, perquè el primer el vaig fer jo sol. Era un altre moment i ara sento que estem en una nova etapa. Ara per ara, sincerament l’objectiu és fer molts concerts, moure’ns molt i créixer en conjunt.
