[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
La setmana passada vaig dur a terme una xerrada sobre conjuntura econòmica en el marc dels esmorzars d’economia de Concentrem (Club d’Empresa i Emprenedoria del Centre Metal·lúrgic). L’ambient va ser magnífic, amb empresaris industrials de mentalitat molt oberta i ganes de fer créixer els seus negocis. Acabada la meva intervenció, es va produir, de manera natural, un interessant col·loqui en què els assistents van debatre sobre reptes i perspectives.
Després de l’acte, diverses persones se’m van apropar per agrair-me els consells donats. En especial, em va agradar molt conversar amb la Katia Botta, la qual em va explicar que es presentava, com a número 2, a les llistes de Junts per Sabadell a les properes eleccions municipals. Jo ja ho havia llegit just el dia abans en aquest mateix Diari. Tot i així, en un acte reflex de sinceritat sobrevinguda, vaig dir-li: “No saps on t’has posat!”.
Certament, no és gaire freqüent que una persona emprenedora faci un pas endavant d’aquest calibre. Sobretot, en el seu cas, tenint en compte que ostenta la presidència del Gremi de la Fusta de Sabadell i Comarca. Per la meva banda, sempre he cregut convenient mantenir-me al marge d’aquests afers, per conservar una certa independència d’actuació i d’opinió. Crec fermament a fer política, a fer ciutat i a fer país, però sempre des de l’àmbit de la societat civil.
Ben meditat, però, crec que el pas de la Katia s’ha de valorar i que cal felicitar-la per la seva valentia. Si analitzem les persones que ens governen en tots els àmbits de les administracions de l’Estat, hi trobarem ben pocs emprenedors; fins i tot ben pocs amb una mínima experiència contrastada al sector privat. Els nostres dirigents són, massa vegades, persones que han pujat de les joventuts dels partits polítics i que coneixen de l’empresa privada el que jo puc conèixer d’aeronàutica espacial.
No us agradaria un sistema en què, per exemple, el fundador de Grifols pogués arribar a ser votat com a president de la Generalitat de Catalunya? A mi sí. De fet, potser amb més emprenedors governant-nos no tindríem un deute públic del 118% del PIB o una productivitat propera a la de Malta. Així doncs, Katia, gràcies per obrir camí. Tant de bo creïs tendència en altres forces polítiques i més emprenedors s’animin a fer aquest pas.
