Aquesta setmana ha acabat la maledicció que havia deixat durant 24 anys la cinquena ciutat de Catalunya sense plaça, sense cor. Primer pel trasllat del Mercat Central (1998-2004), i després per les excavacions arqueològiques i les obres de perllongament dels FGC (2004-2017), una generació sencera de sabadellencs no havien vist mai el Passeig de la Plaça Major sense obres.
I no és una cosa menor, perquè el Passeig és la plaça de Sabadell, el punt de reunió i escenari de la vida col·lectiva de la ciutat: el seu cor, el reflex de la vitalitat i l’autoestima de la ciutat. Els més joves de la redacció d’aquest Diari, sense anar més lluny, no tenen cap record de quan el Passeig era el Passeig, de quan s’hi feia vida, d’abans de convertir-se en un descampat.
Els sabadellencs teníem ganes de recuperar el Passeig, i es va fer evident a la inauguració de dijous passat: la gentada que es va aplegar a ser testimoni de l’espectacle musical que va acompanyar l’encesa de les fonts mostrava clarament una satisfacció ben justificada.
L’actual projecte segurament té moltes virtuts, però la principal i més destacada és que s’ha fet realitat. En la successió de projectes presentats des de la fi de les obres dels FGC, tothom -i molt especialment els comerciants- demanava deixar respirar el Passeig i permetre’n la regeneració, i creiem que aquest Passeig compleix aquesta expectativa. Hi haurà temps per buscar l’ombra a l’estiu, per valorar el civisme dels veïns en la conservació de les plantes, i per entendre els horaris de les fonts. Avui, toca celebrar que el cor de Sabadell torna a bategar.
