Sabadell disposa d’un gran catàleg d’edificis patrimonialment protegits en desús de propietat pública, de l’Ajuntament, que el 2018 es va completar amb el Castell de Can Feu, l’Artèxtil i les naus de Sallarès Deu. Dels tres, la rehabilitació l’últim esmentat ja ha començat per una part, amb una inversió de 4 milions d’euros; l’Artèxtil té projecte però falta concretar el pressupost i el futur del castell es fia a fons europeus. En tots els casos, la major dificultat és que rehabilitar patrimoni té un cost proporcionalment molt elevat comparat amb altres partides.
La regidora d’Urbanisme, Mar Molina, va dir en el ple de desembre que “no hem de renunciar a protegir per falta de recursos”, però l’oposició li va reclamar destinar més diners al patrimoni perquè el fet que no s’estiguin utilitzant no provoqui la seva degradació. La llista és llarga, i aquest és l’estat d’alguns dels més coneguts:
Castell de Can Feu, pendent dels fons europeus Next Generation
És un emblema de la ciutat i està protegit, però és per tots sabut que pràcticament cau a trossos des de fa anys, també des que és municipal des del 2018. L’Ajuntament es va comprometre a invertir mig milió d’euros per assegurar l’estructura i reformar la teulada, però s’està treballant el projecte i les obres encara no han començat. En un primer moment el Govern preveia que això passés a principis de 2023, però a hores d’ara ni s’han licitat els treballs.
El Castell de Can Feu / LLUÍS FRANCO
Això seria un primer pas totalment necessari per evitar que la contínua degradació de l’espai acabi fent inviable rehabilitar-lo, però no deixaria de ser un pedaç i el que realment espera el consistori és rebre els fons europeus Next Generation que permetin rehabilitar-lo i transformar-lo en un centre de formació en activitats mediambientals. El pressupost ronda els 10 milions d’euros.
Caserna de la Guàrdia Civil, sense futur fins que es resolgui el litigi
Dintre l’àmbit d’Arquitectura de Defensa, el pla de protecció del patrimoni sabadellenc determina la conservació del conjunt d’edificis de la caserna de la Guàrdia Civil, a la Gran Via. Però el futur d’aquests edificis es troba encallat al Tribunal Suprem per la disputa entre l’Ajuntament de Sabadell i el govern de l’Estat per la seva propietat, disputada per les dues parts amb diferents interpretacions sobre qui se l’havia de quedar un cop el cos armat va abandonar la ciutat el 1998.
/ VICTÒRIA ROVIRA
Recentment, PSOE i ERC han acordat cedir la caserna a la ciutat a canvi que els republicans aprovin els pressupostos estatals dels socialistes, però l’acord queda supeditat a què es resolgui la disputa judicial. Aleshores, un cop resolt, es podria començar a parlar de quins usos s’hi donen.
Edifici de Correus, una propietat de l’Estat al bell mig de la via Massagué
No tot el patrimoni protegit és municipal, també n’hi ha -principalment- de privat i d’altres administracions com l’Estat. És el cas de l’antic edifici de Correus situat a la via Massagué, actualment en desús. En diferents ocasions el Govern o en el seu moment la regidora de Junts Lourdes Ciuró han reclamat al govern de Pedro Sánchez que cedeixi l’edifici perquè el pugui gaudir la ciutat.
/ VÍCTOR CASTILLO
Al planejament urbanístic, Correus té la qualificació d’usos de serveis urbans (C-6), igual que la central de distribució de l’empresa pública al carrer de Bocaccio. Una de les opcions que s’han plantejat en els últims anys és que l’antic edifici de Correus podria ser un espai cultural o un centre cívic pel barri del Centre. De moment, s’ha aprofitat com a plató audiovisual.
Maternitat, l’antiga seu de Cultura espera ser un hotel d’entitats
Durant els primers anys va ser la maternitat de Sabadell. L’edifici és històric, obra del sabadellenc Josep Renom -el mateix del Mercat Central, per exemple- el 1926. Més tard va ser una seu del Departament de Cultura de la Generalitat i posteriorment d’Òmnium Cultural.
/ LLUÍS FRANCO
Però fa anys que està abandonat. L’immoble era de l’Estat, però el va cedir a l’Ajuntament perquè el destini a ser un hotel d’entitats, amb l’objectiu de promoure la participació ciutadana i potenciar la cohesió social i cultural. En acceptar el ple la cessió de l’edifici el 2018, ja va quedar palès que calia rehabilitar-lo, però a hores d’ara espera que es traci el futur que li podria esperar. L’immoble compta amb planta baixa i dos pisos i la façana destaca tant per la decoració amb elements de pedra i rajola majòlica com pel balcó amb balustrada de pedra.
Sabadell aprova el nou pla de protecció del patrimoni, però li reclamen pressupost per conservar-lo
