DAVID BERGADÀ

Per una pediatria de proximitat a les famílies. No a la concentració dels pediatres lluny dels barris

[Per David Bergadà, grup de responsables de Sos Pediatria Sabadell]

Tots podíem entendre que durant la pandèmia de la Covid-19 l’any 2020 l’atenció primària de la sanitat havia de canviar per poder fer front a l’onada que ens venia a sobre. Per això, vam entendre que els pediatres del CAP Nord es concentressin al CAP Ca n’Oriac i els del CAP Creu Alta i Can Rull al CAP Concòrdia. Tots hi érem per col·laborar amb la sanitat pública. Un cop atenuada aquesta situació de pandèmia, les famílies esperàvem que tot tornés al seu origen. Però ens vam trobar que això no anava de gestió de la pandèmia, sinó d’un pla de reestructuració de la pediatria a la nostra ciutat. Ja ho havien fet a algunes parts de Barcelona, Granollers, Tortosa i altres poblacions. I ens vam adonar que Sabadell seria una de les properes ciutats que veuria com els pediatres marxaven lluny dels barris. Aquell trajecte que abans fèiem amb el nostre fill malalt de 5-10 minuts es transformava en un trajecte de 20-25 minuts. Aquell pediatre que sempre ens atenia, que sabíem el seu nom i ell el nostre, ara es transformava en visites lluny del barri, amb el nostre infant malalt i en atencions amb una cara que no sempre era la mateixa. Havíem passat d’un model de proximitat, coneixença mútua i confiança, a un sistema eficientista, que primava la gestió per sobre de la persona. I les mares i pares ens preguntem: per què? La resposta sempre és la mateixa: “No hi ha pediatres. És un problema arreu de Catalunya”. I aquí ens trobem amb la resignació tant de l’ICS com del Catsalut i del Departament de Salut, tant sota la direcció del conseller Argimon com de l’actual conseller Manuel Balcells.

Però nosaltres, famílies amb nens i nenes petits, no ens resignem. Alcem la veu. Acceptem que la situació actual és de manca de pediatres. Però quan veiem que un pediatre cobra quatre vegades més a Alemanya que a Catalunya entenem per què no hi ha pediatres. Quan veiem que poden desenvolupar més la seva carrera professional en un hospital que a l’atenció primària, entenem que no hi hagi pediatres que vulguin anar als CAP. Quan veiem que no se substitueixen les baixes i que les seves agendes es carreguen amb pacients i més pacients, fent doblar torns, reduir temps d’atenció i minvar la qualitat de l’atenció, entenem que la vocació dels nous pediatres no estigui a la primària (només el 17% dels nous MIR escullen la primària per treballar).

I no és només que ens hàgim de desplaçar més lluny. No és una qüestió de comoditat. Quan s’allunyen els pediatres dels barris, passen coses. Passa que quan tenim un nen malalt i no tenim cotxe per anar al CAP on han situat el pediatre, fem la consulta a la farmàcia de confiança o a través dels grups de WhatsApp d’altres mares i pares. Passa que si el pediatre el tinc allà i els metges de família per als adults els tinc aquí, no hi ha una visió global de la situació socioeconòmica de la família que pot influenciar en les patologies derivades dels infants. L’últim exemple el veiem amb l’obertura del CAP Can Llong, el barri de Sabadell amb més població de 0-14 anys respecte a la població total que no comptarà amb servei de pediatria (per què s’han gastat 2,5 milions d’euros, perquè el 19% de la població del barri no pugui ser atesa en aquest CAP?). Passa que es fa més difícil diagnosticar problemes d’obesitat o salut mental perquè només veiem l’infant quan arriba a una consulta que me la posen més difícil per accedir-hi. Passa que hi ha famílies que no arriben a fer les revisions periòdiques per controlar el correcte desenvolupament del seu infant perquè de Can Puiggener han d’anar caminant fins a la Concòrdia, quan abans tenia el pediatre a la Creu Alta.

Si no hi ha proximitat, no hi ha qualitat. I per això, mares i pares d’infants de Sabadell, aplegats en la plataforma SOS Pediatria Sabadell, diem no a les concentracions de pediatres lluny dels barris. Reclamem que el Departament de Salut no s’encongeixi d’espatlles davant d’aquestes dificultats, agafi el toro per les banyes i gestioni, no la precarietat actual sinó l’origen d’aquesta precarietat. Per la salut dels nostres infants.

Comentaris
To Top