[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Marc Parayre ens feia en aquest mateix diari un magnífic reportatge sobre els sous que cobren els sabadellencs segons l’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Resulta que els llicenciats, enginyers i alta direcció tenen un salari mitjà anual brut de 52.752 euros, gairebé el doble que la mitjana del conjunt de grups a la ciutat, que és de 26.711 euros. Aquest grup guanya els de Terrassa i és millor que la mitjana catalana i que l’espanyola. El grup pitjor pagat són les joves menors de 18 anys sense estudis, que cobren quatre vegades menys. Però el més significatiu és que la major part de treballadors, els auxiliars administratius i subalterns, i els oficials de 1a, de 2a, o de 3a i especialistes tenen un sou entre 18.000 i 21.000 euros, és a dir, menys que la meitat.
Quines reflexions podem fer d’aquestes dades? Doncs que existeixen classes a la ciutat i que hi ha diferències molt importants. Caldria buscar les correlacions històriques d’aquestes dades, però segurament el que veuríem és que s’han incrementat les diferències entre els sous d’uns i dels altres.
El factor clau, però, no ho oblidem, és la reproducció social de les classes socials, és a dir, si neixes a la classe mitjana, és més probable que siguis classe mitjana, i si neixes en una família treballadora, que siguis treballador. Cal aclarir que aquí tothom es considera classe mitjana, però amb sous de 20.000 euros/any és una temeritat fer-ho.
I vinculat a aquest factor és molt important el nivell acadèmic. Un llicenciat universitari acaba guanyant tres vegades més que un que no assoleix l’ESO. Cal recordar això a tots els ximples que anaven dient que “estudiar no serveix de res”. Aquesta asseveració, a més de falsa, és immoral, perquè estudiar serveix per a moltes coses a més de tenir uns bons ingressos. Serveix per adquirir cultura, mètode per a l’estudi, plaer en la lectura, eixamplar els mons que pots viure, les personalitats a escollir i adonar-te dels paranys del poder.
Si volem millorar els nivells de justícia i igualtat a la societat, cal invertir més en educació. Cal reduir la quantitat d’estudiants a les aules i una cosa que està a les mans dels mestres de la ciutat, tornar a fer la jornada partida matí i tarda. La gent rica té la jornada partida pels seus fills, quan a més tenen molts recursos per fer activitats extraescolars. I resulta que els pobres fan jornada intensiva tot l’any perquè als mestres els va millor. I els alumnes qui els defensa? Entre l’interès laboral dels mestres i l’interès dels alumnes, per quina opció ens decantem? Els mestres han d’optar per deixar enrere l’egoisme i plantejar-se fer el millor per als alumnes. Les diferències socials es generen de moltes maneres, però una d’elles, i molt fonamental, es dirimeix a l’escola. És veritat que l’ascens social ha quedat espatllat, però actuar a l’escola és un dels millors remeis. Cal tornar a reivindicar la coeducació de classes socials com feia Francesc Ferrer i Guàrdia. Segregar els nens per classe social com es fa ara a la ciutat és molt mala idea.
