Marc Lorenzo. És cinturó negre de la interpretació. Però no tot és pujar a un escenari. Àrtic és la seva escola, on contagia als alumnes la seva gran passió pel teatre.
Parla d’ell en tercera persona per distanciar-se, i així agafar una visió panoràmica per a ser 100% objectiu amb ell mateix. El sabadellenc Marc Lorenzo es defineix com un actor creador, apassionat del teatre físic i també de la pedagogia. “Jo fa temps pensava que per ser actor es necessitava ‘allò’; pensava que no tothom ho podia ser”. Però, seguidament, assegura amb un somriure entretallat, que anava ben errat. “La perseverança ocupa un percentatge molt alt, l’execució també, i el talent és només un 10%”, diu Lorenzo, convençut que si es pica pedra tothom pot descobrir el seu propi instrument actoral. I ho diu amb testimoni de causa, Lorenzo carrega a la motxilla una dilatada carrera en formació escènica, i en hores a la palestra. L’actor va assaborir escenaris americans, de la mà la companyia Los Escultores del Aire, quan feia gira per els Estats Units o Costa Rica. Una experiència que malauradament va veure’s truncada per la pandèmia; i va convertir-se en un capítol més de “la volatilitat d’aquest món”, com sosté el sabadellenc. “Sí, és un món que no està valorat i és un estil de vida que difícilment et farà viure tot l’any exclusivament d’això”.
A banda, i en clau municipal, Lorenzo lamenta que “a Sabadell només anem al teatre a veure coneguts, i no tenim l’hàbit agafat”, una situació que evoca als professionals de la interpretació a clavar la mirada directament a Barcelona.
L’Espai Àrtic
“Els actors hem de tenir una alternativa quan la roda de les oportunitats gira arran de terra”. Àrtic és la seva. Una escola d’interpretació i de creació artística que neix de la il·lusió i del sentiment de Lorenzo pel teatre i la pedagogia. “Vull transmetre als meus alumnes tot allò que jo he après”. Amb tot, el centre acumula més de 100 alumnes i s’ha guanyat el mèrit d’haver format actors i actrius que han superat les proves d’entrada a l’Institut del Teatre de Barcelona, conegudes per posar el llistó per accedir-hi molt amunt. “Àrtic va néixer d’un procés orgànic a partir d’uns cursos intensius d’estiu a l’Estruch”, narra l’actor. Vist l’èxit, els interessats van dir-li: “I durant la resta de l’any, què? No hi ha res?”. I d’això, ja en fa cinc anys. Si la famosa rata de Ratatouille ens diu que tothom pot cuinar; Marc Lorenzo ens diu: “Tothom pot actuar!”
L’escola d’interpretació i de creació artística Àrtic, al carrer de Sant Miquel, a la Creu Alta, durant una mostra de teatre oberta al públic. / CEDIDA
