El Jordi Aparicio va créixer rodejat de màquines de cosir. Els seus primers records són a la botiga dels seus pares, al carrer de la Creueta de Sabadell. “Empenyia caixes buides pel passadís i jugava per la botiga, pedalant a les màquines. M’amagava dins dels mobles de les màquines de cosir. Ho he mamat des de petit!”, remarca sobre la seva passió pel món de la costura. El local es va inaugurar l’any 1963, quan van decidir tirar endavant el projecte. “El meu pare havia començat a treballar a una empresa de màquines de cosir de Barcelona, on va conèixer la meva mare”, relata. Poc després, van arribar a la ciutat per engegar plegats el negoci.
Envoltat de fils de cosir i teles, el Jordi es va adonar de seguida que volia endinsar-se en aquella fascinant aventura. Des dels 14 anys, donava un cop de mà als pares. “En aquella època em tocava la pera”, confessa rient. Després d’un temps tastant altres receptes, va tornar a casa. “Vaig veure que era un ofici, que tenia futur i que ho portava a la sang. Jo gaudeixo de l’atenció al client i de fer la feina ben feta”, sintetitza. Amb el temps, va anar afinant la seva visió mecànica. Avui, amb 47 anys, acumula més de tres dècades entre màquina i màquina. “L’ofici s’aprèn treballant”, avisa.
Reparació i venda de màquines
A la botiga del centre de Sabadell hi tenen sempre prop d’una desena d’exemplars en procés de reparació. També en tenen a la venda. L’experiència i la seva energia li han permès resistir els cops, aixecant cada dia la persiana. “Hi ha hagut anys en què s’ha menystingut l’ofici de cosir amb màquina. L’arribada de nous mètodes de costura van canviar la concepció que se’n tenia i ha viscut un ressorgiment. S’ha vist la costura com un art”, celebra.
Jordi Aparicio | Victor Castillo
Tant des del punt de vista domèstic com des d’una perspectiva industrial, els últims entrebancs han fet que la gent torni a mirar les màquines de cosir. “La pandèmia, per exemple, ha afavorit molt el sector. Només vaig estar tancat una setmana. Molta gent que estava confinada a casa va començar a cosir. Van redescobrir la passió per la costura”, diu sobre el bon moment que travessa.
La tendència global, aplaudeix, s’encamina a una aposta per a la reutilització. A més, especialment en la indústria, analitza, la Covid ha revelat les dependències dels mercats externs, fent que molta gent hagi retornat la producció aquí. Les seves inacabables anècdotes dibuixen una lluita diària per mantenir-se, que el va portar durant el confinament, per exemple, a adaptar línies de produccions per fer mascaretes.
La importància d’evolucionar
I és que, malgrat l’experiència adquirida, confessa que sempre cal preparar-se per aprendre noves tècniques. Però sense perdre l’essència. “Si té una agulla i serveix per cosir, nosaltres ho toquem”, reivindica. “Ens contacten perquè estem al dia”, defensa. Viatges, formacions i cursos serveixen per no perdre el fil. “T’has de reciclar constantment, perquè ara les màquines necessiten programació. No t’has d’acomodar. Són reptes constants, en aquest i en tots els oficis”, radiografia. Cada prova que supera, emfatitza, és una medalla i una satisfacció. “Però també és saludable saber fins on pots arribar”, reconeix.
El Jordi reivindica la importància de la costura i el petit comerç. “Per mi és molt important atendre tant la persona que em ve a buscar una agulla, com el client que m’està demanant una màquina especial amb tall làser. Això m’ajuda a tenir els peus a terra”. En un escenari condicionat per potències com Amazon, el seu paper és encara més important. “Ens pensem que som molt llestos quan comprem per internet. Però, quan necessites un servei postvenda, te n’adones”, assenyala.
Les mans de Jordi Aparicio, al taller | Victor Castillo
La salut del sector, radiografia, és bona, tot i que costa molt trobar gent que vulgui treballar-hi. “No es valora prou la professió de costurera. La confecció és un sector que apreta molt els preus. La crisi energètica està ajudant al fet que es pagui un cost real, també del que suposa a llarg termini. Espero que això es tradueixi en una millora del sector i motivi més gent a voler cosir”, conclou.
Són les reflexions d’un expert en la matèria. Un sabadellenc que, des de la seva botiga al carrer de la Creueta, no dubta a demanar que s’aposti per la formació i s’apliquin mesures polítiques, com reduir l’IVA en reparacions, per garantir el progrés del sector. Un món que, tot i estar associat sovint al passat, continua sent molt present.
