Tèxtil Olius, la Fundació Bosch i Cardellach, la Fundació Atendis i l’urbanista Manel Larrosa han rebut aquest divendres el Premi Floc de Llana 2022, lliurat pel Gremi de Fabricants de Sabadell. L’esdeveniment, que s’emmarca dins dels actes de commemoració de la festivitat de Sant Sebastià -patró de la indústria tèxtil-, ha tingut lloc a la seu de l’entitat al carrer Sant Quirze i ha estat multitudinari.
Desenes d’empresaris de Sabadell i de la comarca del sector no s’han perdut la cita anual, que ara feia dos anys que no se celebrava presencialment per culpa de la pandèmia. Aquests guardons són reconeixements a empreses, persones i entitats per la seva trajectòria rellevant en el sector tèxtil i en els àmbits econòmics, social i cultural representats a Sabadell.
Imatge dels assistents a l’acte / VÍCTOR CASTILLO
L’entrega de premis ha tingut lloc després d’una conferència de l’exconseller d’Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, que s’ha centrat a explicar els principals reptes de Catalunya pel que fa a la sostenibilitat, la productivitat i el vessant social.
Quatre reconeixements
Tèxtil Olius ha estat la primera a rebre el Premi Floc de Llana 2022 -el president del Gremi, Esteve Gené, i l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, s’han encarregat d’entregar els quatre guardons. El conseller delegat de la companyia, Ricard Artigas, ha recollit el guardó en nom de l’empresa. Tèxtil Olius ha estat premiada per “la seva capacitat d’innovació, l’experiència tècnica i comercial adquirida durant dècades en els mercats internacionals que li ha permès desenvolupar productes de màxima qualitat, adaptats a les necessitats específiques de cada aplicació i client”.
Ricard Artigas, de Tèxtil Olius, rebent el guardó / VÍCTOR CASTILLO
Artigas, que forma part de la sisena generació de la companyia, ha agraït el reconeixement i ha remarcat la feina de totes les persones que han format part de Tèxtil Olius des de la seva creació, l’any 1841. “Ens fa especial il·lusió que sigui el Gremi de Fabricants qui ens entregui el premi, ja que sap tot l’esforç que hi ha al darrere per tirar endavant una empresa tèxtil”, ha remarcat.
La catifa del funeral d’Elisabet II és d’una empresa amb arrels a Sabadell
A continuació, ha estat el torn de la Fundació Bosch i Cardellach, entitat cultural que ha estat reconeguda “per la seva vocació de promoure estudis locals i comarcal”, així com “per ser punt de trobada, de reflexió i de debat de la ciutadania per a la dinamització i l’intercanvi de coneixements i d’experiències, a més de treballar per a la promoció de la llengua i la cultura catalanes”.
La seva presidenta, Glòria Dalmau, ha agraït la distinció i també ha dedicat unes paraules als assistents: “El món està canviant i adaptar-se als canvis és imprescindible. Des de la Fundació Bosch i Cardellach ens comprometem a fer un salt endavant en la nostra activitat per continuar fomentar el denat en temes clau”.
Glòria Dalmau, de la Bosch i Cardellach, durant el seu discurs / VÍCTOR CASTILLO
Seguidament, la Fundació Atendis també ha rebut el guardó distintiu per “estar al servei de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies i afavorir una millor qualitat de vida, tan inclusiva com sigui possible, oferint serveis de qualitat i excel·lència en el seu àmbit territorial”. El seu president, Josep Suárez, ha recollit al premi i ha aprofitat per posar en valor la tasca de l’entitat social. “Volem que cada cop la gent sàpiga millor l’activitat essencial que duem a terme. Aquest 2023 fem 60 anys i ens hem convertit en un actor social de gran rellevància”, ha asseverat.
Josep Suárez, d’Atendis, amb el premi / VÍCTOR CASTILLO
I, finalment, l’urbanista Manel Larrosa ha rebut la distinció “per la seva dilatada trajectòria professional com arquitecte, exregidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de la ciutat i treballador incansable en projectes de millora urbanística de Sabadell i rodalies”. Durant la seva intervenció, Larrosa ha defensat que el Vallès s’ha de reivindicar com un dels territoris més punters pel que fa a la indústria. “El Vallès som com Biscaia, però no tenim cap institució que ens representi. Hem de fer-nos valer”, ha assenyalat.
Manel Larrosa, durant la seva intervenció després de rebre el Floc de Llana / VÍCTOR CASTILLO
“El tèxtil té molts reptes al davant”
Just abans de l’entrega de premis, el president del Gremi de Fabricants, Esteve Gené, ha fet un discurs per pronosticar quin futur depara a la indústria tèxtil del territori. Gené ha reconegut que les empreses locals del sector han hagut de transformar-se i adaptar-se a les noves tendències, però han pogut continuar cap endavant. “Cap de les nostres empreses associades ha tancat, tot i les conseqüències de la pandèmia. Això ens fa sentir orgullosos i demostra que les companyies del sector disposen d’una forta envergadura”, ha reivindicat.
El president del Gremi de Fabricants es dirigeix als assistents / VÍCTOR CASTILLO
Gené ha afegit que el tèxtil té “molts reptes al davant”, que hauran de superar-se amb l’ajuda de les administracions públiques. “Hem de treballar de forma conjunta amb els governs per ajudar al progrés del sector”, ha apuntat. El president del Gremi també ha aprofitat per felicitar els guanyadors del Premi Floc de Llana 2022.
Així mateix, l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, també ha fet un discurs institucional per reivindicar la importància de la col·laboració entre l’Ajuntament i el Gremi de Fabricants, a banda de felicitar els guardonats. “Quan treballem plegats i compartim reptes som capaços d’aprofitar totes les oportunitats”, ha afirmat.
El conjunt d’assistents ha pogut gaudir d’un aperitiu després de l’esdeveniment. Cal tenir en compte que la darrera edició dels premis Floc de Llana es va celebrar el 2021 amb un format lleugerament diferent. El Gremi va decidir reconèixer amb els Floc de Llana a diversos col·lectius dels sectors sanitari, serveis essencials, voluntariat, mitjans de comunicació com a símbol de persones, sectors i col·lectius involucrats en primera línia de la pandèmia de la Covid-19. També es va voler reconèixer a les empreses tèxtils que es van adaptar a produir material sanitari tan necessari durant la pandèmia.
Mas-Colell aborda els reptes de Catalunya
D’altra banda, en la seva conferència, l’exconseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, s’ha fixat en detallar tres reptes de futur per a Catalunya: el repte verd, el repte de la productivitat i el repte social. Pel que fa al primer repte, Mas-Colell ha fixat una prioritat: aconseguir posar fi a les emissions de diòxid de carboni l’any 2050. Per assolir-ho, l’exconseller ha afirmat que s’han de donar dues condicions: “Cal acotar el creixement de la població i invertir en ciències i coneixement. Les expectatives en això són bones”, ha afirmat.
En aquest sentit, Mas-Colell ha defensat que Catalunya ha de consumir energia renovable, però no necessàriament ha de produir-la. “Hem de ser energèticament autosostenibles, però el nostre marc és Europa. Per tant, és Europa qui ha de ser energèticament autònoma”, ha dit.
Andreu Mas-Colell, durant la seva intervenció / VÍCTOR CASTILLO
Quant al segon repte, l’exconseller ha detallat que el decreixement no serà la bona via per fer polítiques verdes. “Probablement, no cal créixer, en el sentit de gastar, però sí que caldrà invertir més per arribar a fer les transformacions que cal. Hem de tenir clar que la transformació verda genera activitat econòmica i creixement”, ha manifestat.
Per acabar, pel que fa al tercer repte, Mas-Colell ha posat èmfasi en el fet que les administracions han de posar en marxa més habitatge públic. “Al llogater se li ha de donar l’oportunitat de ser propietari”, ha finalitzat.
