Només una vegada s’han enfrontat Calahorra i Sabadell a La Planilla. D’això ja fa més de dues dècades. El 14 d’abril del 2002 es jugava la jornada 33 i era un partit molt important pel conjunt arlequinat, implicat, com ara, en la zona perillosa de la taula en la temporada 2001/02, en la qual els clubs catalans van ser inclosos en el grup del Nord de l’antiga Segona Divisió B.
Amb Pere Valentí Mora a la banqueta, afrontava el partit en la 16a posició -llavors era plaça de promoció de permanència- que en l’actual Primera Federació significaria descens directe. Per tant, el duel era transcendental sobretot pels arlequinats (36 punts) mentre el Calahorra, amb 45 punts, ja assaboria la salvació matemàtica. Al seu camp només havia perdut un partit fins aquell moment i, curiosament, davant un Terrassa que acabaria aconseguint l’ascens a Segona A.
El Sabadell va ser el segon a guanyar. Ho va assolir fent un partit “molt pràctic”, tal com va resumir el vestidor arlequinat després dels 90 minuts. Molta lluita, sacrifici i gran feina defensiva. És a dir, el mateix discurs que aplica Miki Lladó des de la seva arribada a la banqueta.
Gol ‘compartit’
L’únic gol va ser força estrany. De fet, el van ‘compartir’ entre Josep Mª Sala i Vilaseca. La centrada del ‘Motoret’ de Sant Hipòlit es va enverinar i el davanter va despistar el porter amb el seu intent de rematada. Ni ell mateix va poder assegurar si havia desviat lleugerament la pilota que acabaria al fons de la xarxa. L’àrbitre va concedir el gol a Sala a l’acta. Després va tocar patir, sobretot en una segona meitat de domini local. El porter Jordi va ser providencial amb les seves intervencions.
Un dels protagonistes, Josep Mª Sala, en la seva segona etapa al Sabadell, recordava vagament el duel. “Van ser molts partits complicats aquella temporada i no tinc gaire memòria per aquestes coses. Recordo que era un camp molt antic i la gespa també estava en males condicions. Ens va tocar treballar i patir. Aquella victòria ens va permetre tenir un marge i evitar el descens i la promoció en l’última jornada a Saragossa”.
Genís Garcia en el duel contra el Calahorra a la primera volta / D.S.
Va ser gairebé l’últim servei del ‘Motoret’ al Sabadell. Va iniciar la temporada següent, però es va retirar en el primer tram. Anys més tard va tornar com a segon de Pere Valentí Mora. “M’agradava aquesta feina com a ajudant, parlar amb els jugadors i implicar-me en els entrenaments, però vaig tenir clar que no podia ser mai primer entrenador. Ara continuo fent classes individuals a la meva escola per a nens”.
Un altre il·lustre sabadellenc, Genís Garcia, compartia l’eix defensiu amb el canari Moisés. “Ens va tocar defensar moltíssim, va ser un partit molt dur. Teníem la pressió al damunt i recordo que a la segona part, amb el 0-1 i la por a perdre l’avantatge, ens vam acular massa al darrere. Per sort, vam poder resistir i guanyar tres punts d’or”.
Pare i fill Garcia
Una altra curiositat: diumenge que ve Sergi Garcia, 20 anys després, pot jugar en un escenari en el qual també ho va fer el seu pare Jaume. “Ja li he explicat que es trobaran un camp complicat i tocarà posar-se la granota de treball. D’aquell partit el millor va ser el resultat que ens va donar oxigen en una situació difícil. El Sabadell haurà de mantenir l’actual pragmatisme si vol guanyar allà”.
El Sergi no ho podrà comprovar perquè el Centre d’Esports ha comunicat que pateix un “trencament muscular al semimembranós dret” i serà una baixa sensible a La Planilla que s’afegeix a les d’Athuman, amb un esquinç al turmell dret, i el sancionat Àlex Sala.
Recordem l’alineació d’aquest únic antecedent: Jordi; Txiki, Moisés, Genís, Nieto, Ramis, Quique Cárcel, Sala, Vilaseca, Jaume i Koldo Leoz. També van jugar Quique Castro, Vinuesa i Pallarés. El Sabadell va evitar la promoció de permanència en l’última jornada guanyant a Saragossa (1-3) i amb una combinació de resultats favorables, entre els quals un empat del Terrassa contra el Beasain.
