La vaga a l’educació enceta aquest dijous el segon dia de convocatòria, amb diverses demandes damunt de la taula i algunes línies vermelles encara per trepitjar en les negociacions entre sindicats i Educació. El primer dia de vaga va acumular una incidència del 15 % a Sabadell i de quasi un 10 % al conjunt del territori vallesà, que va materialitzar-se amb una manifestació a Barcelona on van participar milers de professors i professores. Per aprofundir en la situació, hem entrevistat tres docents sabadellencs que ens han exposat el seu punt de vista, les mesures que creuen més urgents i el background d’aquesta jornada d’aturades.
“Educació ens fa adaptar el curs ràpidament i de males maneres”
La Blanca va a l’arrel del problema. Segons sosté, actualment hi ha un greuge molt gran en educació i ho atribueix al fet que “s’ha perdut la imatge del professor com a pilar fonamental de la societat”. Entén la vaga, i entén la pressió dels sindicats, ja que assegura que “hi ha una constant imposició del Departament d’Educació d’adaptar els cursos d’unes maneres massa ràpides”. Un fet, que fins i tot, troba “irrespectuós”. A tall d’exemple, la professora reflexiona sobre algunes de les mesures que s’han adoptat recentment, com la reducció aquest gener d’una hora lectiva o el canvi en els nous currículums: “Imposar canvis a mig curs és un trasbals. Reorganitzar horaris a mig curs ha estat un maldecap pel cap d’estudis i el nou currículum va passar de ser un esbós a fer-se oficial en qüestió de pocs mesos”.
“No fem vaga per apujar el sou, es tracta de dignificar la feina del professorat”
El David creu que la lògica de fer coincidir aquesta vaga d’educació amb la de sanitaris és indiscutible: “Els dos àmbits som serveis essencials per a la societat, i els dos tenim moltes mancances”. Aquest dimecres va optar per desplaçar-se fins a Barcelona per participar en la manifestació a la plaça de Sant Jaume i exigir mesures concretes al Departament d’Educació: “Convidem al senyor Cambray a venir als instituts perquè vegi que les concessions que ens ha donat el seu departament són irreals i inefectives”. El David recorda que “aquesta vaga no té res a veure amb el sou”, sinó amb “una dignificació de la feina del professorat”. A banda, el docent esmenta que les dades constaten que el fracàs escolar augmenta i que “únicament podrem revertir-ho amb les eines adequades; i així evitar que aquest fracàs acabi sent social”.
“Quan vaig començar a treballar, els drets ja havien estat retallats”
L’Elisabet comparteix totes les demandes que encapçalen la vaga d’educació, però admet que faltar a l’aula té una repercussió econòmica: “Tant la meva parella com jo som professors, fer vaga ens afecta per doble”. Preguntada per les retallades, la professora assegura que “les condicions de vida del professorat no s’adeqüen a les necessitats reals del dia a dia”, i afegeix que quan ella va començar a treballar “els drets dels professors ja havien estat retallats”. L’Elisabet també fa èmfasi en la reforma del calendari escolar: “Amb l’avançament escolar hem perdut molt temps de preparació i de treball per fer unes classes dignes per als nostres alumes.”
