[Per Josep Gisbert, periodista]
El Quart Cinturó és un projecte que s’arrossega des dels anys seixanta del segle XX, en ple franquisme, pensat per allunyar el trànsit pesant de Barcelona i l’àrea metropolitana. Una obra, com tantes altres, concebuda amb mentalitat estrictament barcelonina –per això es diu B-40, perquè Barcelona ja té tres cinturons, la B-10 (la ronda Litoral), la B-20 (la ronda de Dalt) i la B-30 (les calçades laterals de l’AP-7 entre Rubí i Barberà del Vallès)–, però que afecta la resta del territori de Catalunya, en aquest cas de manera molt especial el Vallès. I des del Vallès en general, i de Sabadell en particular, moltes veus s’hi han expressat manta vegada en contra i ho continuen fent –el dia 26 hi ha manifestació– ara que el PSC l’ha ressuscitat com a condició indispensable per aprovar el pressupost de la Generalitat d’aquest any.
Avui el Quart Cinturó és completament obsolet. És una obra desfasada i innecessària. La feina que havia de fer la cobreix a bastament l’Eix Transversal. Una altra cosa és que el tram entre Abrera i Viladecavalls, a les portes de Terrassa, que fa anys i panys que està a mig construir, s’acabi d’una vegada, i que el de Terrassa a Sabadell, si finalment no hi ha més remei i s’ha de construir, es faci com a mínim de forma racional. I és que, per molt que eufemísticament hagi estat batejat com a ronda Nord, potser perquè els defensors pensen que així el nom no provoca tant rebuig com el de Quart Cinturó, no deixa de ser una obra que, segons com es faci, pot trinxar el territori i carregar-se uns dels pocs espais naturals singulars que queden a la ciutat: el parc agrari, el bosc de Can Deu i el torrent de Colobrers.
La ronda Nord té el suport dels alcaldes de Sabadell i de Terrassa, que cal no oblidar que són o han sigut del PSC, i dels agents econòmics i empresarials respectius, però no d’altres forces polítiques, com ERC, la CUP i la Crida per Sabadell, ni de molts sectors socials i ciutadans que han lluitat des del primer dia contra aquest projecte i que com sempre són els principals menystinguts per les administracions. Una infraestructura, doncs, que no ha tingut mai, ni tampoc ara, el consens desitjable per ser tirada endavant i que només veurà la llum, si és que la veu, gràcies a la imposició. Perquè el canvi de postura d’ERC donant-hi suport per salvar el pressupost de la Generalitat d’aquest any és, més enllà del cost polític que li representi i del rèdit que n’intenti treure el PSC, una mera maniobra per sortir del pas que no en garanteix l’execució, que fins i tot en el supòsit que no tingués més entrebancs i s’activés, ara mateix trigaria com a mínim deu anys, fins al 2033, a quedar enllestida.
Un dels motius per donar sortida a aquest nou tram del Quart Cinturó, que des de Terrassa enllaçaria amb la ronda Oest de Sabadell, és la necessitat que Castellar del Vallès –l’alcalde del qual, que per variar havia militat al PSC, també el vol– tingui accés directe a l’autopista per evitar que tot el trànsit que genera, camions de gran tonatge inclosos, es vegi obligat a passar per la Gran Via, que a les hores punta està sempre col·lapsada. La realitat, però, és que més aviat sembla una excusa de mal pagador, perquè per això n’hi hauria prou de connectar la ronda Oest amb la carretera de Castellar, que és el que també s’acabarà fent. I aquesta és una obra que sí que serà de profit per a les dues ciutats i que fa temps que hauria d’estar feta.
L’acord per construir la ronda Nord no implica, tanmateix, i en contra del que pretén el PSC, que la resta del Quart Cinturó s’hagi d’acabar, bàsicament perquè el tram pendent entre Sabadell i Granollers és el que ha tingut més oposició i més contestació de tothom, en la mesura que representaria esbudellar altra vegada el Vallès pel mig. Una càrrega que ara com ara no compta amb prou suports per tirar-la endavant.
