“Ja han vingut a dir-me que d’aquí a un mes he de deixar l’hort perquè començaran les obres”. El Jesús acumula més de cinc dècades llaurant la terra. Amb 91 anys, s’apropa cada dia fins al terreny que cuida religiosament al costat de l’Aeroport de Sabadell. Durant el primer trimestre del 2023, allà està previst que comencin els treballs per construir el Portal Sud, que obligaran l’ancià a deixar la parcel·la.
El Jesús va arribar a Sabadell el 1962 des de Castella-la Manxa. “Ho recordo perfectament perquè va ser just l’any de les riuades a la ciutat”, rememora. Acostumat a conrear el camp i recollir tota mena de fruites, verdures i hortalisses, va “heretar” el terreny gairebé de casualitat. “És una zona verda i no es pot vendre. L’administrador me la va cedir perquè la mantingués en bon estat”. L’espai, fronterer entre Sabadell i Sant Quirze, era propietat d’un pagès que tenia altres camps i li va deixar el tros gairebé com un favor, coneixedor de la passió que el Jesús sent per la terra.
Més de 50 anys a l’hort
En el terreny, propietat avui de l’Ajuntament, s’hi construirà el nou accés viari de la ciutat. La notícia, com no podia ser d’una altra manera, el va agafar allà, a l’hort que s’ha fet seu. “Aquelles figueres les vaig posar jo fa més de cinquanta anys”, assenyala observant el terreny. A l’indret, no hi falten les faves, alls, pèsols, cebes i fins i tot calçots. “En queda algun de molt petit. Si en tingués més us en donaria. La majoria me’ls he endut a casa i els tinc a la nevera”, detalla mentre remena la terra, ensenyant la seva obra. “Surten bons”, sentencia amb una rialla.
Els aliments que conrea, explica, són per a ell i amics i coneguts que s’han habituat a comprar-li productes “amb un sabor únic”. La seva vida és allà. “Vinc sempre que puc. Després de fer el cafè, m’acosto fins aquí i m’hi puc passar 10 hores”, narra. Molts dies, confessa, fins i tot se li fa de nit: “aquí hi ha llum tot el dia”, apunta cap a les torres elèctriques de la carretera.
“No tenim temps de recollir res. Està tot acabat de sembrar”
Tot i que s’hi passa moltes hores, remarca que no sempre està treballant al camp. “Moltes estones m’assec aquí, simplement per contemplar-lo”, riu, desprenent una vitalitat entranyable. La seva biografia és plena d’anècdotes que explica amb el soroll de les avionetes aterrant a escassos metres d’on ha passat tota una vida. “No et pensis, que algun cop ha passat un aparell ben a prop…”, relata.
L’escena mostra el contrast entre el polígon del sud-oest i el camp. Un món paral·lel que ha crescut en les últimes dècades, gairebé aliè a la realitat que dicta el futur de la zona. En uns mesos, les grues i màquines transformaran l’emplaçament. “No tenim temps de recollir res. Està tot acabat de sembrar”, es resigna. “No podem fer res. Primer talaran els arbres… Em fa molta llàstima”, reconeix abaixant el to. “Diuen que se li agafa estima a un gosset que es cria”, conclou.
Mentre passeja pel camp, recorda les experiències viscudes i la història d’un lloc que en un temps resultarà irreconeixible per a ell. “Aquí hi faran la rotonda i més enllà està previst el pont”, assenyala a l’horitzó, cegat pel sol que es pon. “No sé què pensaré quan no pugui venir, però és tota una vida. Acabava de treballar a la bòbila i venia cap aquí”, repassa amb la veu trencada. El Jesús, però, no descarta continuar la passió per l’agricultura en algun altre punt. “Si trobés un hort proper a la zona, m’agradaria continuar”. És, segurament, el secret del seu esperit jovenívol i optimista, a pesar dels contratemps.
FOTOS | Cotxes abandonats i horts de cultiu: així estan avui els terrenys del Portal Sud
