[Per Albert Hernández]
L’entrada per carretera pel sud de Sabadell canviarà, cosa que suposarà millorar la connexió amb l’aeroport i els polígons industrials que hi ha en aquesta àrea -Gràcia nord, sud i sud-oest-. És el conegut projecte del Portal Sud i que s’ha arrossegat al llarg dels anys. Fins i tot, ha trontollat i ha estat penjant d’un fil per quedar-se arraconat.
Una obra molt esperada, especialment entre els empresaris d’aquestes àrees industrials. Josep Maria Roviras (Sabadell, 1973) és el president del Polígon Sud, entitat constituïda el 2012. Treu pit del que aporta a la ciutat: “El 25% del PIB, més de 1.000 milions d’euros”, exclama. Entre Gràcia nord, sud i sud-oest s’hi concentren gairebé 500 activitats econòmiques de les més de 800 que podria haver-hi. “Té molt potencial”, subratlla i amb ell repassem el viacrucis, marcat inicialment per la marxa de l’oci nocturn i, per posteriorment, el sentiment generalitzat d’abandonament institucional.
Què suposarà que el Portal Sud sigui, finalment, una realitat?
D’entrada serà un revulsiu per molts temes. Però sobretot per les comunicacions i l’arribada de noves inversions, perquè hi ha hagut empreses que ho han intentat i s’han trobat amb limitacions. Serà el punt d’inflexió per al conjunt de polígons d’aquesta zona. És el que està més ben situat de Sabadell i ara encara ho estarà molt més.
VÍDEO: Així serà el Portal Sud, el nou accés viari entre Sabadell i la C-58
En aquest temps, hi ha hagut empreses que han descartat instal·lar-se per aquesta manca de comunicacions?
Sí, però a més de pels accessos, també per un altre tema important, l’estat en el qual es troben els polígons. S’ha fet molt poca inversió en els últims temps. Si bé és cert que en els últims dos anys sí s’han dut a terme algunes coses puntuals com passos de vianants i senyalitzacions. De fet, tenim una preauditoria feta, juntament amb l’Ajuntament, perquè la Coordinadora Espanyola de Parcs Empresarials (CEPE) ens reconegués. Es tracta d’una mena d’identificatiu de qualitat. I en aquest informe vam detectar, al polígon sud-oest, que hi havia moltes deficiències a la via pública i això per vendre el polígon a algunes companyies és complicat.
I hi ha una inversió estimada en aquesta preauditoria per revertir la situació?
No es va quantificar, però identificava aspectes a millorar a la via pública, la neteja de l’espai, i no era perquè les brigades no fessin la feina sinó per la presència de l’oci, quan hi era, i el mercat setmanal, al carrer Costa i Deu. Tot plegat, generava molta brutícia i no convidava a que les empreses s’hi instal·lessin. A més, tenim el tema de la fibra òptica que no estem al dia.
I a l’associació, arran de l’anunci d’inici d’obres, s’hi han interessat per adherir-se?
Hi ha empreses que s’han interessat per entrar a l’associació i això ens permet tenir un mostrari, com en el tèxtil, per saber què vendre. Al cap i a la fi, si l’entorn, però no només el de la teva nau, els del de la resta també, és més favorable els negocis seran més competitius. I segur que arribaran noves firmes als polígons, i sé que ja n’hi ha algunes relacionades amb l’activitat de l’aeroport.
Aquests polígons del sud de la ciutat tenen marge de creixement?
Gràcia nord ha de créixer, hi ha empreses que han de sortir perquè és inviable el transport d’algunes mercaderies per depèn de quina zona i n’hi ha d’altres que han de passar a ser oficines, que són més fàcils d’integrar en una àrea amb comunitats de veïns. Aquest sector està desendreçat, s’ha d’ordenar. Et pots trobar habitatges, una nau, un altre bloc de pisos, fàbriques … S’ha d’actualitzar o fins i tot fer una requalificació, però fins ara ningú s’ha atrevit. Cal buscar una fórmula perquè aquells propietaris que tenen naus abandonades els hi puguin donar sortida i ara no ho fan perquè no tenen alternativa. A llarg termini és el que s’haurà de fer.
Com han estat aquests més de 10 anys fins arribar a tenir el Portal Sud?
Ho vaig dir a la rodade premsa, aquesta dècada ha estat una travessia pel desert. Quan vam començar com a entitat, el 2012, hi havia molt bona predisposició per part de tothom, empresaris i Ajuntament. Però, amb el pas dels anys, et vas desanimant. Et prometien coses que després no es complien. També cal dir que va ser un moment polític complex, amb l’esclat del cas Mercuri i el govern posterior va ser molt inestable, no es prenien decisions i no hi havia ningú que es mullés. Era una sensació d’impotència. A tot això, cal afegir els interlocutors que hem tingut, com a mínim, cinc regidors diferents, amb els respectius equips… Era com el dia de la marmota, perquè cada vegada era el mateix discurs sobre qui érem, el que fèiem. Al final, això desesperava.
En algun moment es va plantejar deixar-ho.
Sí, ho vam pensar, perquè no hi havia retorn de l’administració. Però, sortosament, des de Promoció Econòmica van vetllar perquè no passés i va voler que no pleguéssim i ens mantinguéssim com a entitat.
Quants projectes del Portal Sud ha vist?
No et sabria dir una xifra exacte, però més de cinc projectes diferents del Portal Sud sí que he vist.
I aquest és el millor?
No ho sé, però és el que tenim. Pel temps que ha passat i tal com es fan les coses avui dia, des del punt de vista tècnic i mediambiental, ja que se l’han mirat molt abans d’aprovar-lo, és el millor que podia haver-hi. I a més tenint en compte les propostes anteriors, que eren poc convincents…
… Té moltes semblances amb el que es va projectar en el mandat anterior.
Sí, és així. De fet, el Portal Sud sempre ha estat el mateix. El que passa que va quedar estancat per un tema econòmic. Fa molt temps que en sento a parlar i hi ha hagut molt de debat aquests anys sobre com havia de ser.
FOTOS | Cotxes abandonats i horts de cultiu: així estan avui els terrenys del Portal Sud
I li preocupen les obres? Com es gestionarà el mentrestant?
En principi, serà una obra curta, poc més d’un any. Ja hi ha empresaris que s’han fet a la idea. Vetllarem perquè es compleixin els terminis i per això, ens interessa que quan es creï una comissió d’obres, amb l’Ajuntament i la promotora, puguem participar per anar coneixent com evolucionen els treballs i també puguem dir-hi la nostra.
L’associació va començar el 2012 i, per tant, ha estat testimoni de la desaparició de la Zona Hermètica?
Ha estat un problema. De fet, va ser el primer amb el qual ens vam trobar quan ens vam constituir. Estàvem d’acord que s’havia de moure l’oci nocturn del sector Gràcia nord, però i les naus buides? Vam proposar que algunes es mantinguessin, aquelles més allunyades dels habitatges, i les que no, es podien desplaçar a la zona sud-oest. Vam intercedir, però va ser feina en va. Per una banda, molts dels empresaris de l’oci nocturn cadascun mirava per allò que era seu i, per l’altra, l’Ajuntament, que era un tema tabú: hi havia un compromís polític per tancar la Zona Hermètica.
Què li sembla el nou pla d’usos per recuperar l’oci nocturn a la ciutat?
Ja el vam proposar en el seu moment i, de fet, hi havia qui hagués mogut la seva sala, o almenys ho hauria intentat. Però clar! Han passat pràcticament cinc anys i en aquest temps no hem tingut res i el jovent de la ciutat ha hagut de buscar l’oci fora. Això ha estat un error. És clau que ara el polígon sud-oest, que és el que menys molèsties pot ocasionar al veïnat, recuperi una part d’aquesta oferta.
Sap si hi ha empresaris interessats?
Tinc contacte amb alguns empresaris i van acabar tan farts que no volen sentir a parlar de Sabadell. És que toca fer una inversió inicial molt elevada i no volen fer-ho, per com va acabar tot plegat.
Què ha suposat que aquesta àrea de la ciutat es quedés buida de sales de ball?
Hi ha hagut una mica de tot. En clau de neteja i seguretat s’ha millorat, perquè, per exemple, els negocis dels carrers Milà i Fontanals i Rocafort els dilluns eren horribles, amb brutícia i fins i tot, vidres trencats. Ara bé, des de la perspectiva empresarial, i amb persones molt vinculades aquest sector, que tenen un nom, ha estat una llàstima que haguessin de plegar perquè no encaixaven.
Per acabar, quins objectius es marca l’entitat ara ja amb un calendari del Portal Sud?
Ens interessa que les empreses s’apuntin i ens vegin com un element útil. Aconseguir ser un lobby, tenir força per aconseguir convenis amb entitats. Actualment hi ha una cinquantena de companyies i vam començar de zero, quan hi havia molta gent desencantada. T’haig de dir que costa fer aquesta pedagogia, de que és important que els empresaris entenguin que no han de mirar per ells mateixos i que està bé aquesta mentalitat oberta, de col·laboració, perquè al finals si a ells els hi va bé, també els hi anirà bé a la resta.
