Aquest dimecres se celebra el 8M, Dia Internacional de la Dona, jornada central d’un seguit d’activitats per reivindicar la necessitat de continuar la lluita i assolir la igualtat. Enguany, a Sabadell, el programa d’actes se centra especialment en la figura de la dona en el món de l’esport.
Entre els sabadellencs que aquest dimecres s’han expressat sobre aquesta qüestió, es desprèn una reflexió coincident: les dones cada vegada estan més valorades, però continuen havent-hi assignatures pendents. I no només en el món de l’esport, sinó en tots els àmbits.
“L’esport femení anirà a més”
El Francesc és optimista sobre com està evolucionant l’esport femení, sobretot en la millora de l’accés a tota mena de disciplines. “Faig una valoració molt positiva”, diu, emparat en els casos que viu al seu entorn més pròxim. A la família, l’obertura a la pràctica esportiva ha sigut total. La seva filla, per exemple, corre maratons. La natació, l’handbol o el patinatge també s’escriuen en femení. És un primer pas que, fa uns anys, es veia malauradament lluny. “Això anirà a més. Jo feia ciclisme de carretera i abans no hi havia ni una dona. Ara, surts i veus que cada dia en són més”, detecta. El repte ara és augmentar la presència en càrrecs de responsabilitat, com federacions i clubs esportius. “Estic segur que acabarà arribant sol”, confia.
“Les dones no tenen suficient visibilitat en el món de l’esport”
L’esport, però, és només un dels apartats on hi ha deures per fer. Assignatures pendents que obliguen a posar fil a l’agulla a tots els actors socials. Sense excepció. “La figura de la dona cada vegada està més reconeguda, és més valorada i es troba en la posició que hauria d’estar; però encara ens falta terreny per córrer en tots els àmbits”, assenyala la Carmen. “Hi ha disciplines on encara cal fer grans esforços”, diu, incidint especialment en el món de la sanitat. La situació d’infermeres i metgesses, per exemple, serveix a la Carmen per extreure una conclusió: quan hi ha mancances o injustícies, aquestes tenen avui més impacte en les dones, fruit d’una desigualtat encara existent. Tot i això, percep, esports com la natació o el waterpolo sabadellenc són bons miralls per reflectir el creixement actual.
“Estem més reconegudes, però hi ha marge de millora”
Preguntada sobre l’accent femení en l’esport, la Lourdes és contundent: “les dones no tenen prou visibilitat. N’haurien de tenir molta més”, considera sobre la situació actual. Per exemple, demana més espais per a elles, però també apunta a altres àmbits, com la publicitat. “Per posar un exemple, hi ha gimnasos que mostren fotografies de dones mig despullades. Si ha de ser així, que hi hagi també homes despullats. Si som iguals, ho hem de ser per a tot”, diu criticant la cosificació detectada. Un segon apunt a millorar és la qüestió de l’edat, on ella observa que encara hi ha diferències en funció del gènere. “Les dones grans només poden aparèixer per anunciar bastons?”, qüestiona, posant sobre la taula una realitat que en molts casos passa malauradament desapercebuda.
