Publicitat
Història

FOTOS | Les masies del rodal de Sabadell

Els anys vint i trenta del segle XX, les masies de Sabadell i del seu rodal eren plasmades a quadres i làmines per Narcís Giró i els seus joves alumnes, entre els quals hi havia Joan Vilacasas i Agustí Masvidal

Al capítol de masies del llibre El Rodal de Sabadell, publicat l’any 1937, Josep Rosell i Casablancas explica que sense comptar les nombroses casetes que no es podien considerar com a masos, dintre del terme municipal de Sabadell hi havia una quarantena de masies. Així les esmentava:

Al sector nord hi ha les masies anomenades can Borguñó, can Llonch, Torre Guitart, ca n’Oriac, Mas Canals, ca n’Ustrell, ca n’Argelaguet, can Deu, can Pagès, can Moragues, can Vilar, can Català, can Salvi, Togores, Torre del Canonge i can Puiggener.

Al costat de llevant, anotem les següents: can Manent, can Domènech, els Corrals nous i vells, torres Romeu i Polit, ca n’Alzina, can Mimó, can Fadó nou i vell, can Lletget, can Roqueta i Sant Oleguer.

A la part sud hi ha la granja del Pas, can Torres del Pla, can Xorco, can Diviu, la torre de Sant Pau, la casa de Sant Pau i can Borrell.

Pel costat de ponent hi ha can Feu, can Rull, Berardo, mas Batllevell, mas Farriol i can Gambús.

Dibuix de Narcís Giró de la cuina de la Masia de Can Deu, basat en una fotografia original de Francesc Casañas i Riera, ca. 1920. / Cedida

Més de vuitanta anys després, la seva evolució ha estat diversa. Unes han donat pas a barris de la ciutat: Ca n’Oriac, Can Rull, Can Puiggener, Torre-romeu, Can Llonch, Can Deu, Sant Oleguer, Can Feu, Can Gambús, Berardo, Sant Pau. Altres, poques, han mantingut la seva integritat i el seu estatus. De la resta, unes estan en una franca i llastimosa decadència o en estat de ruïna imminent i altres han desaparegut del tot i per sempre. Però hi ha un factor comú que les uneix a totes, i és que en un moment o altre del temps han estat plasmades a làmines dibuixades a la ploma o en pintura a l’aquarel·la o a l’oli. Multitud de quadres i pintures amb temes de masies de Sabadell omplen les parets de les llars sabadellenques.

Artistes pintors de l’Acadèmia de Belles Arts, de les desaparegudes Agrupacions o d’altres escoles o altres col·lectius han acolorit les seves teles amb temes de masies i els seus voltants. Eren mítiques aquelles sortides matinals de diumenge dels artistes pintors del departament d’Art de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt, que començaven amb un esmorzar a Cal Pare, per dirigir-se després als diferents indrets elegits per passar la resta del matí acolorint les respectives teles amb els racons pictòrics del rodal de Sabadell.

Masia de Can Xorco, Masia de Can Torres del Pla (a sota), totes dues desaparegudes / Fons Ricard Simó Bach / AHS / Joan Canudas/ Norbert VIla

Més de cinquanta anys abans, però, algú ja havia començat un costum semblant i també dominical. Qui va iniciar aquest costum de plasmar les masies de Sabadell en làmines dibuixades a la ploma fou, sens dubte, el senyor Narcís Giró i Serrallach.
Els dibuixos a la ploma i la pintura a l’oli de Narcís Giró s’exposaven a diversos llocs de la ciutat, com l’Acadèmia de Belles Arts, el Centre Excursionista del Vallès, l’Acadèmia Catòlica, el Centre Català i altres sales. A més, es publicaven als butlletins dels Centres Excursionistes del Vallès i de Sabadell, al llibre El Rodal de Sabadell, de Josep Rosell i Casablancas, al Diari de Sabadell i a moltes altres publicacions.

Masia de Can Xorco (a dalt), Masia de Can Torres del Pla, totes dues desaparegudes / Fons Ricard Simó Bach / AHS / Joan Canudas/ Norbert VIla

El gran mèrit de Narcís Giró fou l’ensenyament gratuït als joves de Sabadell que volien aprendre a dibuixar paisatge al natural. Dins la secció d’infants del Centre Excursionista del Vallès, organitzava sortides els diumenges al matí per anar a dibuixar la rodalia de Sabadell, els seus racons, ermites i masies. El lloc de trobada era l’apaiadero del final de la Rambla a les 8 del matí. Entre altres llocs, anaven a l’església romànica de Barberà i els seus voltants; a cases de pagès i masies properes al riu Ripoll; al bosc de Can Feu; a l’església de Polinyà; al mas Canals; a can Ponsic de Sant Quirze i a altres llocs. Eren unes classes al natural i en contacte directe amb el professor. La difícil facilitat amb què retocava els dibuixos dels joves era una lliçó viva i agradable. Res de làmines per aprendre a dibuixar, llapis ben afilat i guixar el paper tant en vertical com fos possible. Treballar les ombres amb ratlles més o menys juntes o entrecreuades. Els seus consells no tenien pèrdua. Un dels seus alumnes, Agustí Masvidal, deia que sortir a dibuixar amb Narcís Giró era una delícia, ja que era un ingenu molt intel·ligent.

Retrat de Narcís Giró i Serrallach | Norbert VIla

Els anys 1933 i 1934, Narcís Giró va obtenir dos premis en els concursos de dibuix a la ploma, dins la categoria La masia catalana, organitzats per l’Agrupació Excursionista Tagamanent, al Cercle Artístic de Barcelona. És en aquest moment que part de la seva obra va ser incorporada al fons de l’Arxiu de l’Estudi de la Masia Catalana, impulsat per Rafael Patxot i coordinat pel Centre Excursionista de Catalunya

El 7 d’octubre del 1935, l’Ajuntament de Sabadell va adquirir cinc dels dibuixos exposats per Narcís Giró, de la seva última exposició, per un import de 200 pessetes, atenent el valor documental dels dibuixos, que eren l’Arc de Sant Cristòfor, la Casa Duran, l’Escut de la vila de Sabadell i dos aspectes diferents del campanar.

Nascut a Barcelona l’any 1865, Narcís Giró i Serrallach va arribar a Sabadell l’any 1910, on va ser un excel·lent professor de dibuix i de pintura. Va morir l’any 1939.

Publicitat
Comentaris
To Top