A la façana de l’Ajuntament de Sabadell fa anys que penja un cartell: ‘Refugees, welcome. Sabadell, ciutat acollidora’. És evident que la nostra ciutat no té el múscul suficient (ni el marc legislatiu que ho avali) per impulsar polítiques que sobrepassin criteris burocràtics o estratègics que corresponen a tot un Estat. Sabadell té poc marge per decidir. Però ja fa molts anys que presumeix de ser una ciutat oberta a acollir les persones que fugen de la seva pròpia realitat. El cartell hi és, ben a la vista, des de fa anys. El que passa més desapercebut són les mostres d’humanitat i solidaritat que entitats i persones a títol individual impulsen, sense fer gens de soroll, des del cor de la ciutat.
Ahir, Sabadell va traspassar les paraules per a convertir-se en l’escenari d’un sopar de la fam, organitzat per Justícia i Pau Sabadell per a ajudar directament les víctimes de la guerra i els terratrèmols de Síria. Desenes de persones van assistir a l’acte. Pa, aigua i una donació econòmica totalment voluntària amb Síria com a destinatari. Un país que es troba exactament a 4446 quilòmetres del nostre municipi. Sabadell és una ciutat solidària, empàtica i oberta, i costa mirar cap a l’altra banda de la desgràcia. Tot i la distància. Tot i les diferències. Tot i les excuses.
