Història

HISTÒRIA | Pere Turull i Sallent, un ‘rico catalán’ allunyat de l’ostentació

L’historiador sabadellenc Josep Maria Benaul Berenguer va escriure que la manca d’una biografia rigorosa ha donat lloc a interpretacions simplistes i esbiaixades de l’activitat econòmica i política de Pere Turull i Sallent, personatge essencial del Sabadell vuitcentista. És sabut que era un comercial de llanes, però ningú no ha estudiat a fons l’abast del negoci, la xarxa de proveïdors, la clientela, les formes de comercialització i transport, etc. També fou fabricant, venia d’una de les famílies locals amb arrels profundes en el tèxtil, però la seva activitat industrial només és coneguda parcialment.

Gabriele Ranzato, historiador italià, escriu a La aventura de una Ciudad industrial. Sabadell entre el antiguo régimen y la modernidad, referint-se a Pere Turull i Sallent: “De él, aunque se trate del personaje de la ciudad de cuyo paso por la tierra se conservan las huellas más consistentes, no sabemos bastante como para reconstruir una verdadera biografía suya. Son demasiados los vacíos sobre sus vicisitudes, sobre todo en los años de juventud, demasiado raras las referencias de sus relaciones privadas, de sus amistades, de sus sentimientos, e incluso la documentación sobre sus actividades públicas y económicas no está faltada de lagunas”.

Retrat de Pere Turull i Sallent. | Fons Ricard Simó Bach (AHS)

Marian Burguès, a Sabadell del meu record, explica que durant la visita de la reina Isabel II l’any 1860, “A can Turull, al carrer de Sant Domingo, casa on havia d’hostatjar-se, rentaren la cara a la seva vulgar façana, enreixaren el balcó de la cambra reial que dona al carrer de les Comèdies i el vestíbul i pintaren parets, portes i demés. La casa del rico catalán, com era conegut a Madrid Don Pere Turull, havia de fer els honors a la família reial. El comprador de llanes de Castella, dels ramats que formaven part del reial patrimoni, bé s’ho mereixia. Ademés, bé prou tenia guanyades per endavant les despeses”.

A les notes biogràfiques que li dedica Manuel Ribot i Serra a La Ilustración Sabadellense, el mèrit fonamental que li era atribuït a Pere Turull era haver emancipat els altres fabricants de la ciutat per a l’abastament de llana bruta de la dependència dels mercaders de Barcelona, els quals practicaven condicions usuàries. També escrivia Ribot i Serra que l’any 1819, Pere Turull, desitjós de salvar els seus confrares de la imminent ruïna que els amenaçava, va disposar establir a casa seva un gran dipòsit de llanes; va emprendre alguns viatges per tal de fer-ne la compra, i al cap de poc temps va poder oferir-les als fabricants de Sabadell amb una fabulosa rebaixa.

Fotos de l’interior i exterior de la Casa Turull (avui Museu d’Art de Sabadell), en què podem veure com contrasta la diferència d’estils, l’austeritat de l’exterior i el luxe barroc de l’interior | Victor Castillo

Pere Turull i Sallent va néixer a Sabadell el 16 d’octubre del 1796, en una família de fabricants llaners. De ben jove, a més de dirigir la seva empresa, viatjava per Espanya per tal d’adquirir grans partides de llana directament als ramaders més importants del país. Llana que després venia als fabricants de Sabadell i de Terrassa, i es va convertir en el seu principal proveïdor i també banquer, a partir del finançament de les compres amb interessos, fins al punt que aquesta dimensió comercial i financera superaria la pròpiament industrial. Es deia que comprava la llana a tones i la venia a lliures.

El 1821 va contreure matrimoni amb Teresa Salas i Vila, amb qui va tenir un únic fill, mort al cap de poc temps. Vidu des del 1825, el 1834 va contraure segones núpcies amb María Comadran i Martínez, amb qui va tenir sis fills: el Pau, el Joan, la Teresa, la Concepció, el Pere i l’Enric.
Amb la introducció de la màquina de vapor a les seves indústries i de nova tecnologia procedent dels seus viatges per Europa, va encapçalar la industrialització de Sabadell.

Fotos de l’interior i exterior de la Casa Turull (avui Museu d’Art de Sabadell), en què podem veure com contrasta la diferència d’estils, l’austeritat de l’exterior i el luxe barroc de l’interior | Victor Castillo

Va viatjar, entre 1841 i 1845, a França i Bèlgica per comprar maquinària tèxtil, que després oferia als fabricants d’aquí. L’any 1841, amb el fabricant terrassenc Josep Sagret anaren a Rouen, Louviers, Lieja, Verviers, Lille, Valenciennes o Elbeuf, on van adquirir diverses màquines. També van ser a París, on visitaren Francesc Oller i Xatart, terrassenc casat amb la sabadellenca Teresa Roca, pares de Josep Oller i Roca, que el 1889 crearia el Moulin Rouge.

Vinculat al Partit Moderat, va exercir d’alcalde en cinc ocasions: 1830; 1834; del 28 de juliol del 1845 al 20 de gener del 1848; de l’1 de gener al 9 de setembre del 1854, i del 28 d’agost del 1856 al 7 d’abril del 1857. També va ser diputat a Corts i, durant la Primera Guerra Carlina, comandant de la Milícia Nacional.

Fotos de l’interior i exterior de la Casa Turull (avui Museu d’Art de Sabadell), en què podem veure com contrasta la diferència d’estils, l’austeritat de l’exterior i el luxe barroc de l’interior | Victor Castillo

Als anys seixanta va invertir en l’àmbit immobiliari, amb l’adquisició de cases, solars i finques agrícoles, alhora que formava una cartera diversificada d’accions de societats i de deute públic. Amb la incorporació del bergantí goleta Pedro Turull, va tenir comerç directe amb ports americans. En l’àmbit industrial, va preferir la fórmula de formació de societats industrials amb altres socis, encarregats de la gestió directa.

Molt compromès amb la vila de Sabadell, va ser un gran promotor, organitzador i impulsor. Així, va reorganitzar el Gremi de Fabricants i va ser un dels promotors del Teatre Principal, l’any 1839.

Fotos de l’interior i exterior de la Casa Turull (avui Museu d’Art de Sabadell), en què podem veure com contrasta la diferència d’estils, l’austeritat de l’exterior i el luxe barroc de l’interior | Victor Castillo

El 1840 va promoure la urbanització de la Rambla i va crear la Casa de Beneficència, el 1854.

Va promoure el Cercle Sabadellès, el 1856, i l’Institut Industrial de Sabadell, l’any 1863.

La Caixa d’Estalvis de Sabadell va ser fundada l’any 1859, emparada per la reial ordre del 1853 i gràcies al seu impuls decisiu.

Pere Turull i Sallent va morir a Sabadell el 4 d’abril del 1869.

Fotos de l’interior i exterior de la Casa Turull (avui Museu d’Art de Sabadell), en què podem veure com contrasta la diferència d’estils, l’austeritat de l’exterior i el luxe barroc de l’interior | Victor Castillo

Comentaris
To Top