Farrés, o Fernàndez. Com si es tractés de la batalla entre David i Goliat, Gabriel Fernàndez (1973) creu que només hi haurà dues opcions després de les eleccions municipals del 28 de maig: un Govern del PSC, o un d’ERC. Els socialistes surten amb avantatge, però l’alcaldable republicà manté la seva aposta. Vol liderar la via àmplia, un gran acord amb la Crida, comuns i Junts per evitar un govern socialista.
Ha dit que eleccions van de si vostè és alcalde o ho és Marta Farrés. En què es diferencia amb el PSC?
És que és així: el proper alcalde tindrà un cognom que comença per F: o Farrés, o Fernàndez. Serà o ERC, o el PSC. El nostre municipalisme i el seu són molt diferents: els socialistes confonen el partit i l’Ajuntament… Se l’han apropiat. En canvi, nosaltres posem per davant els valors republicans: per a ERC, els fets són més importants que les paraules, perquè fem política per impulsar canvis reals, no com Marta Farrés, que parla d’idees banals i està aquí pel càrrec i els diners: jo no soc un professional de la política, mentre a ella no se li coneix un altre ofici. Per tot plegat, repto aquí i ara a l’alcaldessa a fer un cara a cara al Diari de Sabadell!
Li farem arribar la petició. Si és elegit alcalde, què és el primer que canviaria?
Una mesura d’austeritat. Els diria als dos policies municipals que fan de guardaespatlles de l’alcaldessa que tornin a la comissaria, perquè faran més servei als carrers de la ciutat. Cap alcalde necessita una guàrdia pretoriana ni xofers.
L’exconvergent Sílvia Renom i Ramon Vidal, que ve dels comuns, a la seva llista. Qui voti a ERC a qui està votant?
De vegades posem massa etiquetes a la gent, eh. Dins d’un partit hi poden haver moltes tendències, perquè el que compten són les persones. Mentre alguns no surten del Passeig, nosaltres representem tots els barris de la ciutat, d’EUiA, exfundadors de Podem… . La nostra llista és la que més s’assembla a la ciutat. Així és Sabadell.
Ara que parla dels barris, ERC va guanyar al Centre, la Creu Alta, Can Feu, Gràcia i a Can Llong el 2019. El PSC va obtenir la victòria a la resta de barris, i amb diferència. Quins projectes té per a ells per a convèncer-los?
La gent vol polítics que li donin solucions als problemes, i això no té barri. Per això, cal ser humil i saber escoltar les necessitats dels veïns. Interpel·lar-los.
Demanava propostes concretes.
Els partits tradicionals –no diré noms– fan un document de 200 pàgines amb moltes propostes… Nosaltres fem projectes per transformar Sabadell i impacten a tota la ciutat. Per exemple, quan parlem d’escapar del gris horrible que impera a la ciutat, ens referim a fer pacificacions més enllà del Centre. El codi postal no pot condicionar el futur de ningú.
Un cop més, tothom promet l’escola bressol de la Concòrdia, però ni vostès la van fer quan podien ni s’ha fet en aquest mandat socialista.
A veure, no es pot comparar el PSC amb el govern quadripartit: uns han governat 20 anys i els altres quatre. Farrés fa 16 anys que està a l’Ajuntament, comptant l’etapa Bustos. Nosaltres ens vam trobar la casa aturada per la corrupció i en quatre anys no vam poder fer-ho tot. Li asseguro que ara tindrem les condicions per construir l’escola bressol. La farem.
El seu partit, ERC, governa a la Generalitat. El Govern català té una llarga llista d’equipaments pendents a la ciutat. Si fos alcalde, què li exigiria?
Alguns problemes no hauran d’esperar al dia de la investidura. Ja he traslladat a Educació que s’havia de treure l’amiant i dignificar les escoles, i al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que parlem del Quart Cinturó.
Estan en contra del Surfcity. A canvi, plantegen captar iniciatives privades a través de l’oficina del Ripoll. Quin tipus d’empreses volen posar a prop del riu?
Està en contra del SurfCity no és gens estrany. La majoria dels sabadellencs no volen la piscina d’onades perquè tenen sentit comú. Nosaltres volem empreses que generin activitat sostenible i llocs de qualitat, sense desestabilitzar el Ripoll, que s’ha de preservar. Per exemple, es podria posar Formació Professional prop del riu.
Només el 30% dels sabadellencs viu i treballa a la ciutat. Falten llocs de treball.
Per aconseguir-ho hem de canviar el pla urbanístic, que es va fer fa molts anys, amb l’objectiu que l’Ajuntament pugui posar sòl disponible per als emprenedors. Si a Sabadell no ens posem les piles, els empresaris aniran a buscar-se la vida a un altre lloc.
Un dels seus projectes estrella és la pacificació parcial de la Rambla entre Lacy i Doctor Robert. Aleshores, per on passaran els autobusos?
Hi haurà autobusos, perquè la gent ha de poder accedir al Centre en transport públic. Però no seran els autobusos mamut de 30 metres de llarg… Hem de canviar el model de mobilitat: proposem la creació d’un autobús perimetral que faci la volta a la ciutat i que, des d’allà, es pugui fer transbord a autobusos elèctrics més petits. Si no, com ens ho farem quan tinguem la zona de baixes emissions?
Les línies actuals desapareixerien?
No. El que volem és adaptar els trajectes perquè tots els veïns de Sabadell tinguin transport públic a cinc minuts de casa. També s’hauran de modificar els horaris per tenir més freqüències i corregir situacions anòmales, com el que passa avui al polígon de Can Roqueta. Centenars de treballadors poden anar a la feina en autobús, però després no poden tornar a casa, perquè ja no hi ha servei a aquella hora…
Aquest és el seu model de mobilitat, i és evident que la ronda Nord no ho és. Com impedirà que es construeixi si és alcalde? Es posarà davant les excavadores? No m’ha quedat clar.
Això és una caricatura que m’ha ajudat molt a donar-me a conèixer… És evident que un alcalde, tot sol, no ho podrà aturar i per això caldrà tenir el consens de la ciutat. Si Sabadell diu que ‘no’, aturarem aquesta macroautopista carregada de cotxes i camions que, per cert, ve del franquisme. No podem anar enrere: el que s’ha de fer és demanar un by-pass curós entre Castellar i la C-58 i perllongar el tren fins al municipi veí.
Com sabrà que Sabadell diu que ‘no’? És a dir, com mesurarà l’opinió dels sabadellencs sobre la ronda Nord?
A l’hora de votar.
Les eleccions són un referèndum sobre la ronda Nord?
No només de la ronda Nord. El 28 de maig decidim si es manté el govern de Marta Farrés, que pensa que el medi ambient és portar un pin, fer-se fotos i penjar-les a Instagram, o bé s’aposta per un govern d’ERC, que creu en una ciutat verda, que pensa en el riu, que aposta pels vianants…
Com la ronda Nord, el cas Rodríguez també és actualitat. L’extinent d’alcaldessa ha portat les suposades irregularitats del Govern davant la Fiscalia. Vostès van fer el mateix dilluns passat. Amb quin objectiu?
No van entregar res de nou que no hagués presentat ja l’alcaldessa, que va denunciar el regidor per amenaces i coaccions. Com a càrrec electe, vaig poder llegir un e-mail de Jesús Rodríguez a Marta Farrés amb unes afirmacions gravíssimes sobre la gestió d’Smatsa i de Saba. Davant d’aquest escenari, podia fer dues coses: mirar a un altre costat –com han fet altres partits–, o intentar esbrinar la veritat. Com no vam poder crear una comissió d’investigació, ho vam portar a Fiscalia Anticorrupció i a l’Oficina Antifrau. Jo si fos alcalde, hauria permès la investigació interna de l’Ajuntament. Si no tens a amagar, quin problema hi ha?
Ha parlat amb Jesús Rodríguez?
No.
Una mesura polèmica de la Generalitat ha estat la concentració de la Pedriatria en només uns CAPs. Què en pensa Gabriel Fernàndez de tot plegat?
Clar que vull pediatres a tots els CAPs, però no és possible en aquest moment. No podem dir mentides ni fer discursos populistes. Això no és un caprici d’algú, és la suma de tres problemes: la majoria dels metges trien anar als hospitals i no als CAPs, molts professionals marxen a altres països de la UE per tenir millors salaris, i Madrid no preveu prou places dels MIR.
Parlem de pactes. Segons un sondeig d’Opinòmetre per a ERC, necessitaria el suport de la Crida, Junts i En Comú Podem per ser alcalde. Veu possible la seva ‘via àmplia’?
Sí, vull sumar 14 regidors i construir la via àmplia. I no li dic per una qüestió d’aritmètica, sinó amb l’objectiu d’aglutinar una majoria social que tingui clar on ha d’anar Sabadell. Avui som la capital del pa, demà de la cultura, i passat, del Japó… Escolti, no es pot ser capital de tot!
Un govern quadripartit?
No necessàriament, el que dic és que els quatre partits estem obligats a entendre’ns i que aquesta és la nostra aposta.
La Crida i els comuns han vetat un govern amb Junts. Si ha de triar, farà un executiu ERC-Junts, o ERC-Crida-Comuns?
Avui dia, existeixen moltes fórmules per donar suport a un govern. De fet, si alguna cosa hem après aquest mandat és que es pot ser al Govern sense estar en el cartipàs. Per cert, sobre els vetos… la Crida ha dit que si els independentistes sumem, per ells no serà que no hi hagi un govern.
No m’està responent a la pregunta.
Sí, però diguem-ho tot. La gent ha de saber que si vota Junts i els comuns, aquests poden pactar amb ERC o amb el PSC. Nosaltres almenys som clars: volem l’acord d’aquests quatre partits i si no, serà entre tres, o entre dos.
Apostaria per una alcaldia compartida, com la de Juli Fernàndez i Maties Serracant?
No podem repetir decisions desencertades del mandat 2015-2019. Hem de tenir un alcalde per als quatre anys.
Abans d’acabar, digui dues coses que repetiria del Govern quadripartit i dues que no.
Tornaria a repetir la inversió municipal de 4 milions d’euros al Taulí, que ens han retornat amb 70 milions més, i tornar a fer equipaments per a joves en risc d’exclusió. Que no repetiria? No obriria la caixa dels trons alhora –aniria a poc a poc, solucionant problema a problema– i deixaria enrere el Nadal que fèiem… en faria un molt més bonic.
Amb el Llaminer?
I tant! Amb llums a tots els barris i a més, un Nadal que tingui un toc més sabadellenc. Aquest Nadal el podríem fer tant a París, a Guatemala o a Londres. Per exemple, es podrien incorporar paraules només sabadellenques a les cançons de Nadal.
Fotografies: Víctor Castillo
