El batxillerat laboral era com el germà pobre del batxillerat dit universitari. La llei de 16 de juliol del 1949, que posava les bases de l’Ensenyament Mitjà i Professional, va crear el batxillerat laboral, que constava d’un cicle de cinc cursos, sense llatí, en les modalitats: agrícola-ramadera, industrial-minera, marítim-pesquera i administrativa. Després d’un examen final o revàlida, donava dret al títol de batxiller laboral.
A Sabadell es va crear un institut per cursar aquest tipus de batxillerat, en l’especialitat industrial, que es justificava tot dient que l’Instituto Laboral era per a Sabadell de capital importància pel que feia a l’aspecte tècnic, perquè permetia als que no podien cursar estudis d’alt nivell cultural accedir als coneixements necessaris per trobar un lloc a la indústria local i molt per damunt del corrent d’aleshores.
El curs 1952-1953 es va posar en marxa l’Instituto Laboral Fernando Casablancas. En principi, s’utilitzaven les aules de les instal·lacions de l’antiga Escola Industrial. Per a les classes pràctiques de taller es va llogar un local del carrer de Sant Quirze.
Vista aèria de l’institut Ferran Casablancas i el barri de la Concòrdia. Sabadell, dècada 1960. | AHS
L’any 1953, el senyor Antoni Miralles i Argemí, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell, va manifestar que, encara que ell hi va tenir un paper predominant, la creació del centre havia estat idea del seu antecessor a la Delegació de Cultura, el senyor Josep Miquel Sanmiquel, qui per ser el director de l’Escola Industrial i d’Arts i d’Oficis s’havia adonat ràpidament de la seva necessitat, i de conformitat amb el senyor alcalde i la Junta de la Caixa d’Estalvis, propietària de l’edifici, es van iniciar les gestions encaminades a l’establiment del centre. De seguida hi hagué, però, el compromís de construir un centre nou de trinca, les obres del qual van començar l’any 1956.
El 1959 es va inaugurar la nova seu a la Concòrdia, al capdamunt, tocant a la via. L’institut quedava sol i aïllat. Al costat hi havia el bosquet. També hi havia la riera i, més enllà, vinyes i camps de conreu. Els terrenys els havia cedit el senyor Borgunyó.
El professorat, molt competent, anava encapçalat pel director i professor de Gramàtica, don Manuel Lozano Fuego; el senyor Josep Caldes, d’Aritmètica i Geometria; el senyor Jaume Truyols de Ciències i Física i Química; el senyor Nebot de Matemàtiques; la senyora Rosa María González, de Geografia; el senyor Romà Vallès, de Dibuix –va esdevenir un dels grans pintors informalistes catalans–; el senyor Serafín de Haro, d’Anglès; el senyor Martínez, de Treballs Manuals i Taller; el Pare Aran, de Religió, i el senyor Giménez, d’Educació Física i Formación del Espíritu Nacional. També hi havia un simpàtic personatge que feia les funcions de conserge i que delectava els alumnes amb una selecta frase: “Se está sorteando una torta y vamos a ver a quien le toca”, mentre enrotllava i desenrotllava la cadena de les claus al voltant de l’índex de la seva mà dreta. Segurament per això li va quedar el mot de Tortolete. De vegades substituïa la paraula torta per hostia.
Foto alumnes blanc i negre: any 1960. | Josep Gil
Tot nou, l’Instituto Laboral semblava un paradís: aules àmplies i lluminoses, un pati amplíssim, saló d’actes, gimnàs amb vestidors i dutxes, edifici de tallers, camp d’esports i piscina. Al costat, hi havia habitatges per als professors i per al personal de consergeria. Els alumnes que aquell curs 1959-60 cursaven cinquè vol dir que havien començat l’any 1955 a l’Escola Industrial, i van ser, en acabar el curs, la primera promoció de batxillers laborals que sortia del nou institut. Del nou centre de la Concòrdia. La fotografia en blanc i negre mostra els alumnes que en formaven part: Gabriel Baró, Juan Antonio Pacheco, Enric López, Manel Alier, Pere Caba, Josep Gil, Pablo Pérez, Joan Cucurull, Albert Carbonell, Albert Roldós, Antonio Vázquez, Abel Elvira, Jordi Montsech, Tomàs Jiménez, Antoni Barberà i Abel Romero.
El mes de juny del 1960 van fer el viatge de fi d’estudis pel nord d’Espanya. A Cantàbria, amb visita a les coves d’Altamira; Astúries, amb visita a Covadonga. També van estar a Lleó. Algun curs enrere també havien visitat els Altos Hornos de Biscaia a Bilbao. La seva formació va ser intensa i de bona qualitat. Després, cadascú d’ells, com era natural, va fer la seva vida. Alguns fora d’aquí.
Foto alumnes color: any 2023 | Enric López
Al cap de molts anys, tants com cinquanta o seixanta, un dels components de la promoció, l’Enric López, es va començar a preguntar si podria localitzar els antics companys. Amb curiositat, insistència i perseverança va anar fent investigacions, tràmits i trucades per tal d’aconseguir-ho. Li va ser de gran ajuda la fotografia del grup que li va facilitar un altre dels membres: Josep Gil. Amb grans dosis de paciència i perseverança, va localitzar-los a tots. Malauradament, alguns ja no hi són. El comú denominador de tots ells és que es van guanyar la vida en diferents àmbits, com el tèxtil, el metall, l’electrònica, la banca o els transports. Vol dir que aquell batxillerat era més que de segona categoria. Fins i tot, hi ha un catedràtic de la Universitat de Sevilla: Juan Antonio Pacheco.
També es va personar a l’institut Ferran Casablancas, on va rebre l’atenció de la coordinadora de 1r de batxillerat, Laura Tricuera Mestre, i van preparar una visita a les actuals instal·lacions, que sis decennis enrere ells havien inaugurat.
Setanta anys després de la creació de l’Instituto Laboral Fernando Casablancas i seixanta-dos anys després que acabessin el batxillerat, el grup format per Tomàs Jiménez, Manel Alier, Pablo Pérez, Enric López, Antoni Barberà, Josep Gil i Pere Caba va visitar l’institut, on van rebre l’admiració dels alumnes i van ser rebuts pel seu director, el senyor Alberto del Cerro Cámara.
