Castellar gaudeix d’un gran nombre d’ermites, masies i cases amb encant en el seu entorn natural, que donen valor a la vila i els seus camins. Poques, però, irrompen en l’imaginari col·lectiu dels castellarencs amb la força de Can Sant Pere. Per l’indret transiten cada dia ciutadans d’arreu de la comarca disposats a gaudir de la seva màgia.
I és que a la riba esquerra del Torrent de Colobrers, a tocar d’altres cases pairals com Can Casamada, trobem un dels grans atractius de Castellar. Una obra que transmet tradició, però que també desprèn modernitat i adaptació als nous temps. Una edificació imponent que integra l’ermita i la masia, observadores privilegiades de les vivències i l’evolució d’una vila que sempre l’ha tingut com un emplaçament de referència.
Entrada a la masia de Can Sant Pere de Castellar | Arxiu
L’Església de Sant Pere d’Ullastre és una capella romànica dels segles X-XI, ubicada en la meitat sud del terme municipal de Castellar. És una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local. L’església es troba adossada per la part de ponent a la masia de Can Santpere. L’edifici forma part del grup de capelles rurals sense ornamentació i compta amb diversos elements plens d’encant, com mostren les imatges d’aquest article.
La primera referència documental de l’església és de l’any 1012. Des del 2005, és de titularitat municipal. Dos anys més tard, l’ermita va ser objecte d’una rehabilitació. Popularment, es coneix amb el nom de Sant Pere de la cadireta, ja que s’hi venera una imatge de Sant Pere assegut al tron. La historiografia local ha ubicat tradicionalment en aquest punt l’emplaçament d’un temple romà dedicat al culte del déu Uliaster, nom del qual provindria el mot “Ullastre”.
Can Sant Pere, a Castellar | D.S
Amb tot, el lloc s’ha convertit en símbol de la vila. Un racó ric des d’on gaudir de vistes com La Mola o el Puig de la Creu, envoltat de camps i el verd més pur de la natura. A l’entorn tampoc hi falten els animals. Els caps de setmana, les rutes de ciclistes i excursionistes d’arreu del territori tenen la zona com un atractiu punt de pas. Una ruta obligada per a generacions de castellarencs i nouvinguts al municipi.
