La magnificència i amplitud de la nau central de l’antiga La Electricidad, SA va permetre que aquella edificació de 16 metres d’amplada i 20 metres d’alçada, amb dues naus col·laterals, i un edifici annex, fos convertida l’any 2007 en el recinte firal que rebria el nom de Fira Sabadell. La Electricidad, SA, firma creada l’any 1911, havia estat una de les empreses més importants de la producció de motors, alternadors i maquinària elèctrica en l’àmbit local, català i espanyol.
Joan Brujas i Pellisser era un empresari del sector tèxtil d’aparells i acabats. La seva fàbrica tèxtil de la plaça del Gas era coneguda popularment per les premses de Ca la Gràcia. Fortament atret per aquell fenomen que naixia llavors, es va involucrar de tal manera en la seva difusió, que es va convertir en el pioner de l’electricitat a Sabadell.
Secció elèctrica de La Electricidad SA, amb dones treballadores. 1937 | AHS
L’any 1894, va construir una central elèctrica a l’altra banda de la mateixa plaça del Gas. L’any 1897, va fundar amb l’enginyer Emili Frêne i amb E. Rafael Agazzi, ambdós tècnics francesos provinents de la casa Breguet, la raó social anomenada Brujas, Frêne i Agazi, dedicada a la construcció i reparació de motors de gas, dinamos i motors elèctrics. L’any 1899, va crear La Energia, SA i va consolidar aquesta central productora de fluid elèctric.
El 1911, la societat Brujas, Frêne i Agazi es va transformar en La Electricidad, SA (LESA), però popularment es coneixeria amb el nom de Ca la Gràcia i es dedicava a construir màquines de corrent altern. El principal accionista d’aquesta societat era la família Brutau, membres de la qual van presidir el Consell d’Administració de LESA, a més d’ocupar càrrecs en la direcció, o ambdues coses, com és el cas de Bartomeu Brutau i Viloca, que va exercir de director gerent l’època de més d’esplendor i creixement de l’empresa.
Comptant amb més mitjans tècnics i econòmics i la col·laboració tècnica del senyor Francesc Izard i Bas, la LESA es va dedicar a la construcció de tota mena de màquines i instal·lacions elèctriques de les més diverses potències.
L’any 1912, el senyor Brutau va comprar al paratge anomenat plana de l’Ametller, de 8.387 m2 de terreny, al Sr. Josep Badia Capdevila i a la família Turull Comadran, on s’edificaria la primera nau, projectada per Francesc Izard i Bas, i que al frontispici lluiria la data 1916, de la seva construcció.
La façana de La Electricidad SA Sabadell, dècada del 1920 | Arxiu Històric de Sabadell
L’any 1942, el senyor Brutau va encomanar una nova nau, que es va començar a projectar immediatament i es va inaugurar el 1946. La mateixa que es va reformar el 2007. La direcció de l’obra va anar a càrrec dels senyors Francesc Izard i Bas, enginyer industrial i autor del projecte, i de Bartomeu Brutau Viloca, enginyer industrial i director gerent de l’empresa.
L’any 1955, es va signar un contracte de llicència amb l’empresa suïssa Ateliers de Construction Oerlikon per màquines de potència més gran. El 1962, aquesta companyia es va convertir en la màxima accionista de La Electricidad, SA El 1968, la també suïssa Brown Boveri&Co va absorbir Ateliers de Construction Oerlikon. L’any 1986, la fàbrica de Sabadell va passar al grup CENEMESA. I el 1988, es va constituir el gegant ABB, per fusió de la companyia sueca ASEA i la suïssa Brown Boveri & Co.
Vista aèria de la zona
Tots aquests canvis van afectar l’empresa sabadellenca de tal manera que amb el pas dels anys va anar canviant de nom: 1911-1962, LESA (La Electricidad, SA); 1962-1968, OESA (Oerlikon Eléctrica, SA); 1968-1973, BBO (Brown Boveri Oerlikon, SA); 1973-1986, BBE (Brown Boveri de España, SA); 1986-1989, CADEMESA (Catalana de Maquinaria Eléctrica, SA); 1990-1996, ABB (Asea Brown Boveri) i, 1996-1998, ABB Generación División Fabricación Este.
Per causa de la crisi i de la globalització, després de diverses reestructuracions en què cada vegada es reduïa més personal, la planta d’ABB Generación División Fabricación Este, de Sabadell, va tancar definitivament les portes l’any 1998, la producció es va traslladar a la planta d’ABB de Galindo (Bilbao).
Es posava fi a la singladura d’una empresa modèlica que durant cinquanta anys va ser la més important de Sabadell. L’any 1961, per exemple, hi treballaven 480 persones.
