La població de Sabadell va anar creixent al voltant del mercadal i de l’església de Sant Salvador d’Arrahona, més tard consagrada a Sant Fèlix.
Explica Miquel Carreras a Elements d’Història de Sabadell que la primera notícia que tenim del mercat de Sabadell ens la dona una escriptura de l’any 1111, que parla d’un camí que va al Forum Sabatelli, al Fòrum de Sabadell. Aquesta és la primera vegada que sentim el nom de la nostra ciutat. El fòrum equivalia a l’espai per a la celebració d’un mercat.
Fotografia aèria 1962. / Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya / a.h.s.
El mercadal era a prop de l’església de Sant Salvador i ocupava els terrenys del que era la Plaça Major i avui dia és el Passeig. El mercadal va fer-se en terrenys de l’església de Sant Salvador i per això és fàcil de comprendre que exigís alguns drets per a la celebració del mercat. Aquest mercat va ser estímul més fort per a la constitució definitiva del poblat de Sabadell. La gent, atreta per aquell fogar de riquesa, va començar a acudir-hi demanant terres als senyors per a bastir-hi cases o fer-hi conreus. Aquestes construccions de cases formaren aviat el nucli de Sabadell.
Fotografia aèria 1962. / Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya / a.h.s.
Més tard, entre els anys 1361 i 1374, en època de la reina Elionor d’Aragó, Senyora d’Arrahona, la vila va ser protegida amb una fortificació en forma de muralla, en què es van bastir set portals, que comunicaven amb set camins que duien a altres pobles i viles, com Terrassa, Manresa, Castellar, Polinyà, Santa Perpètua, Barcelona i Sant Cugat. El portal que estava situat més al sud era el Portal de Barcelona, del qual sortia, òbviament, el camí de Barcelona. Aquest camí, que ja apareix traçat el segle XIII, es va urbanitzar a mitjan segle XIX i es va crear la Rambla de Sabadell.
Fotografia aèria 1962./ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya / a.h.s.
L’església de Sant Salvador d’Arrahona l’any 1488 es va reconstruir gairebé del tot i es va consagrar a Sant Fèlix l’Africà. L’aspecte de la població va millorar molt amb la reconstrucció de l’església i l’obra del municipi que va col·locar una font a cada espai lliure, com la Plaça Major, la placeta de l’Hospital i la que quedava fora del portal de Manresa. També va establir la botiga de grans o pallol en el cos de cases sortint de la Plaça Major. La part sud-oest de la plaça es digué plaça de les Gallines. L’antiga plaça del Blat adquirí el nom de plaça de la Draperia. A finals de segle XVI, es va formar la primera disposició de la plaça dels Estricadors, anomenada així pels aparells que hi instal·laren els paraires. L’any 1874, va ser denominada plaça de Sant Roc.
L’any 1602 es va construir la nova Casa del Comú de la Vila. L’edificació que fa cantonada entre el carrer de la Rosa i el carrer de Gràcia, de dimensions més aviat petites i que quedava al davant de la placeta de l’Estudi. Tenia entrada pel carrer de Gràcia i al damunt d’un finestral apareix esculpit per primera vegada l’escut de la ceba. Aquella edificació va ser la seu de l’Ajuntament de Sabadell fins a l’any 1885.
Plànol de Sabadell, 1789
L’església de Sant Fèlix va ser objecte de diverses reformes, va ser eixamplada entre el 1615 i el 1623; s’hi va bastir el campanar entre el 1724 i el 1738, i es va tornar a reformar entre el 1751 i el 1775. Després de ser cremada l’any 1909, durant l’anomenada Setmana Tràgica, va ser enderrocada i construïda de nou entre el 1914 i el 1921 i va ser acabada de reconstruir i de reformar entre el 1942 i el 1944.
Entre el 1831 i el 1832, es va construir l’església dels Padres i entre el 1871 i el 1872, l’edifici dels Escolapis, que va ser comprat per l’Ajuntament l’any 1880 i en va prendre possessió el 1885. L’any 1899, es va enderrocar el Casal dels Meca i va donar lloc a la plaça del Doctor Robert, inaugurada el 1902.
L’any 1911, es va construir el quiosc modernista, que va ser enderrocat el 1943. Cinc anys més tard, es va enderrocar el Pedregar i el 1960 les cases del carrer de Manresa, perquè segons les autoritats d’aleshores eren un enorme tap a la zona central de la ciutat.
