El moment de dir adeu sempre és difícil i més quan s’ha teixit un lligam tan fort entre un negoci i tot un barri. Aquest és el cas de la Pastisseria Núria de la carretera de Prats de Lluçanès de la Creu Alta que el diumenge passat va viure l’últim capítol d’una etapa de seixanta-tres anys gràcies a l’esforç i dedicació d’una saga familiar de pastissers artesans, ara representada pel Toni Sànchez. “És moment especial, emocionant, però tampoc trist. És una decisió molt pensada i considero que era el moment de fer-ho”, reflexiona. De fet, no abaixarà la persiana perquè el negoci ha estat traspassat i continuarà sent una pastisseria, amb un altre nom, això sí.
Enrere queda un recorregut que van començar els pares, el Josep i la Isabel, l’any 1960. Després van continuar els fills, Dani -que va morir fa vuit anys- i el Toni. “Nosaltres ens vam posar al capdavant fa uns trenta anys, juntament amb el Joan, una persona clau en tot això. El va fitxar el meu pare com a aprenent i ha estat 50 anys a l’obrador sense fallar mai. Ara, s’ha jubilat i això també ha precipitat la decisió”, explica amb un toc d’inevitable nostàlgia el Toni.
Ell no pensa encara jubilar-se -té cinquanta-set anys- i està pendent d’incorporar-se a una altra empresa relacionada amb productes de pastisseria. “És una professió molt maca, però també molt sacrificada, sense gairebé dies de festa. Tinc la sensació de no haver pogut gaudir dels meus dos fills i mai desconnectes de la feina. Ara busco també aquest equilibri, ho necessitava”
El famós pastís Núria
D’ençà que es va conèixer la notícia a través d’Instagram sobretot, “alguns clients m’han demanat tres o quatre pastissos Núria per guardar al congelador”. És i ha estat el producte ‘estrella’ tots aquests anys: “gema cremada per sobre i a dins, nata amb torró de Xixona desfet. El va inventar el meu pare i ha tingut sempre un gran èxit”.
Com a anècdota, recorda “una cua impressionant un dia de Reis provocada pel canvi de pessetes a euros que va alentir les vendes”. Diu que és la diada més forta de l’any, per davant de Sant Joan o la Mona de Pasqua. Per cert, qui no recorda les Mones gegants de les vaques boixes, el Titanic enfonsat o l’AVE a Barcelona a l’aparador de la Pastisseria Núria? “Marxo amb un regust molt dolç”, afirma.
