[Josep Rof, Enginyer industrial i expert en innovació]
Aquesta és la brama que corre per Silicon Valley i els llocs on es genera la tecnologia avançada: no al teletreball! Nois, un altre cop tots cap a l’oficina! Ep, i un mínim de tres dies a la setmana al lloc de treball! Els treballadors afectats són 200.000 al sector tecnològic, 600.000 en total als Estats Units.
Però com és que el que semblava la panacea ara és un problema per a les empreses?
Ara que ja no fa falta portar mascaretes, convé recordar que, entre el primer trimestre del 2020 i el segon del 2022, vàrem sofrir una pandèmia que va matar milers de persones a Catalunya, de fet, 28.467. Segons l’OMS, al món varen morir quasi 7 milions de persones. Sí, 7 milions. Com si en dos anys i mig s’haguessin mort tots els habitants de Catalunya.
Durant la pandèmia, el teletreball va salvar la feina de moltes entitats i va permetre continuar, dintre d’uns límits, amb l’operació de les institucions i empreses. Sempre hi va haver els que estaven als llocs essencials a qui tothom aplaudia i als quals ara ja no se’ls torna a donar valor.
A més, la comunicació a distància va permetre mantenir la relació familiar, de companys de feina o d’estudis, etc.
El teletreball semblava prefecte: no hi havia pèrdua de temps en desplaçaments, et podies organitzar millor la vida familiar, l’empresa es podia estalviar lloguers d’oficina i alguna altra despesa, etc. Tothom hi sortia guanyant. Era un guanyar-guanyar (o win-win, que sembla més cosmopolita!) de llibre.
Però no hi ha solucions perfectes i el que sembla ideal en un moment deixa de ser-ho al cap de poc. Així, el que funcionava a la pandèmia ara ja no és el més útil.
I què ha canviat? Per començar, les persones són éssers socials. I encara que les videoconferències poden semblar una solució, al final, la falta la proximitat física crea desarrelament. Així, la cultura de les empeses, que és un dels trets més diferencials, s’ha anat diluint. I encara que molts treballadors voldrien seguir fent teletreball, les direccions de les empreses, algunes amb un valor en borsa del doble del PIB d’Espanya, han cridat a files.
Un altre element greument afectat és la innovació. Quan no hi ha interacció personal i propera, la innovació cau en picat. I quan ets una empresa tecnològica, això et porta a la ruïna. A l’article La Gran Via de l’intel·lecte ja vàrem explicar per què a les tecnològiques el cafè és gratis. La cafeteria és una de les grans àrees d’innovació quan persones de diferents àrees parlen entre elles. Aquí sorgeixen idees que seran les solucions del futur.
Un altre factor crític són les relacions amb els clients. Et volen veure personalment. No volen estar tot el dia darrere una pantalleta. Volen sentir el caliu. Es volen sentir valorats. Només fa falta recordar el desastre que ha estat l’atenció de la Seguretat Social en què, fins i tot, el gobierno ha hagut de demanar disculpes.
També s’ha de tenir en compte la rendibilitat de la inversió i la generació de coneixement. Quan pagues fins a 400.000 dòlars anuals per un expert, vols que el seu saber fer vagi fluint per l’empresa.
I ara us podeu preguntar: com és que les empreses que tenen la tecnologia sobre les quals es basa el teletreball no el volen aplicar? Desapareixerà el teletreball?
La resposta és molt clara: el teletreball NO desapareixerà. De fet, fa dècades que s’està utilitzant. Les grans empreses que l’usaven, de fet, el segueixen fent servir i el continuaran emprant. El que no volien és que els empleats no anessin mai a l’empresa. Que durant setmanes o mesos no hi hagués cap interacció humana propera. Que no hi hagués cap mena de socialització i que, lentament, però inexorablement, anessin quedant desarrelats.
Avui dia, anem cap a un model hídrid en què gran part del temps el treball serà a l’oficina, al costat de la resta dels companys. Per fer teletreball, quan sigui possible, s’hi destinaran un o dos dies a la setmana. I prou.
No al teletreball? Si al factor humà!
