[Manel Larrosa, Arquitecte urbanista]
Si fóssim capaços de treure un carril dels dos d’aparcament de cada carrer de la nostra quadrícula, i fer una línia d’arbres a cada carrer, amb més vorera i més verd, guanyaríem un escenari urbà ara massa dominat per l’asfalt. Es podria fer gradualment, però amb una idea de projecte general. És a dir, tenim opcions substancials de millora que podem projectar al futur a un eixample, que sovint ha estat sovint qualificat de “menor” respecte el de Barcelona, però que és molt únic i de valor. Part de l’atracció de la nostra ciutat a nous residents, barcelonins per exemple, prové d’aquesta forma urbana. I davant els nous escenaris urbans, resulta que els vells encara posseeixen un valor molt gran, també perquè existeixen de fa temps i perquè refer és molt millor opció que partir de zero. Disposem d’una ciutat amb qualitat urbana, només cal aprofitar-la i saber-la incrementar.
No seria un eixample de “super-illes”, que segregués entre afectades trànsit i alliberades, sinó un eixample igualitari, amb verd arreu i circulació prudent a tots els carrers.
