[Manel Cunill i Llenas, ambientòleg i bioregionalista]
L’endemà de l’inici de la campanya electoral de les eleccions espanyoles, el Govern català i el Gobierno espanyol es van avenir a signar el famós protocol per promoure el nou tram del projecte del Quart Cinturó. En concret, es preveu la redacció dels estudis i projectes tècnics, sotmetre el projecte a l’avaluació ambiental i dotar el finançament per a l’execució de les obres de continuïtat del Quart Cinturó des d’Abrera fins a Castellar del Vallès. Habitualment, aquesta mena de litúrgies institucionals estan acompanyades de certa escenificació amb fotografia inclosa, encaixada de mans o abraçada i signatura presencial. En aquesta ocasió, l’acte institucional ha estat pràcticament inexistent. Una signatura virtual i poca cosa més. Tot plegat per evitar incomoditats compartides, però al mateix temps una evidència que les coses que no s’argumenten amb solvència i entusiasme difícilment s’esdevenen.
La lectura del protocol no deixa cap mena de dubte sobre els propòsits d’ambdós governs. Ras i curt: la idea és promoure la continuïtat de l’autovia B-40 des d’Abrera fins a Castellar, per més endavant prolongar l’autopista de tres carrils fins a enllaçar amb la Roca del Vallès. I en cap cas es renuncia a la prolongació fins al Baix Montseny. El protocol estableix que una vegada tramitada i aprovada la continuïtat del Quart Cinturó de Terrassa a Castellar, el ministeri competent finançarà a càrrec dels pressupostos de l’Estat espanyol les obres de la B-40 d’acord amb les disponibilitats pressupostàries de l’Estat. Es tracta d’un document farcit d’eufemismes, però del qual fàcilment es poden desgranar objectius, com ara que el ministeri serà el titular de la infraestructura i que en el futur, una vegada finalitzada l’autovia, s’abordarà si es traspassa la titularitat de l’obra a la Generalitat. Tot apunta que el ministeri decidirà i manarà en la prolongació del Quart Cinturó fins a la Roca del Vallès. I potser més enllà. Només cal afegir que l’actual protocol signat per les administracions tracta una bona colla de propòsits, però que no esdevenen executius. Per tant, en un futur pròxim es requerirà formular un conveni per dirimir les responsabilitats de totes les parts. Això sí, sota la batuta del Govern de l’Estat.
Un altre factor a considerar és la probable entrada en servei del tram de la B-40 des d’Abrera a Terrassa a principis del 2024. Això serà, segurament, una prova de foc de les conseqüències del sistema viari del Vallès, fins ara prou erràtic i poc funcional. Les dades de l’Administració apunten que el nombre de vehicles que circularan pel primer tram del Quart Cinturó seran de l’ordre de 40.000 vehicles/dia. A més, segons els estudis de trànsit, es preveu que l’efecte Quart Cinturó es traduirà en un increment de vehicles a la sempre col·lapsada C-58. En aquest cas, seria de l’ordre de més de 25.000 vehicles/dia a l’altura de Terrassa i 13.000 vehicles/dia a l’altura de Badia del Vallès. Aquests transvasaments de fluxos de cotxes són habituals i, precisament, amb la incorporació d’una nova autopista viària implicaria un increment de la mobilitat d’entre el 6% i el 8%.
Val a dir que en els darrers debats al voltant del projecte del Quart Cinturó s’ha proposat la idea de fer reviure el projecte del sistema de rondes viàries d’alta capacitat que es van projectar en el Pla General del 1993, entre les quals hi havia també el Quart Cinturó. Un dels arguments als quals s’ha apel·lat és al consens que aquest Pla General va generar. Tanmateix, en un entorn d’emergència ambiental i climàtica, cal superar el passat per afrontar amb èxit les polítiques ambientals innovadores i decidides en defensa dels actius ambientals i l’estructura bioregional del Vallès.
