El radar de carretera de Catalunya més inofensiu per a la butxaca dels conductors és a Castellar del Vallès. Se’l troben els vehicles que, des de Sabadell, entren al municipi amb un límit de 90 quilòmetres per hora. Tot i que és una velocitat fàcilment assolible circulant per la via B-124, durant el darrer any el radar només va posar 10 multes, amb una recaptació total de 1.000 euros, segons Trànsit.
És conegut popularment com a radar de la Sony, perquè es troba al costat de l’antic centre logístic de l’empresa. No n’hi ha cap altre en tot el país situat en una via interurbana que multi menys que el de Castellar. Això sí, cal matisar que les dades no tenen en compte les sancions dels radars situats a l’interior dels municipis –en vies urbanes–, ja que no depenen de Trànsit, sinó de cada ajuntament.
La via on es troba el radar de Castellar, la B-124, registra anualment diversos accidents, alguns greus. Quan n’hi ha, la carretera queda fàcilment col·lapsada, ja que serveix de connexió per als castellarencs que volen anar a Sabadell o accedir a la C-58.
Quins radars multen més?
El Servei Català de Trànsit interposa una multa amb radar cada 42 segons, segons la mitjana calculada amb dades de 2022. En un any, la recaptació va arribar als 83 milions d’euros. Des de l’autoritat, però, neguen un afany recaptatori i justifiquen que a les zones on s’intal·len radars es registra una reducció d’accidents amb morts o ferits greus “d’entre el 65% i el 80%”.
Al podi de radars que més recapten, hi ha en primera posició el de tram de l’autopista a les Terres de l’Ebre (entre Ulldecona i Amposta). Va posar 59.036 sancions durant el 2022, que traduïdes en xifres sumen un import de 6,6 milions d’euros.
Per darrere d’aquest, l’altre radar que més multa ja s’ha convertit en tot un clàssic. És el que es troba a la C-31 en sentit nord, just després de la sortida que porta cap a s’Agaró i Castell d’Aro. En aquest punt, el límit de velocitat és de 80 quilòmetres per hora i, durant el 2022, va posar 57.927 sancions (que traslladades en euros sumen 6,5 milions d’euros).
El coordinador de Seguretat Viària i Mobilitat del Servei Català de Trànsit, Òscar Llatje, justifica la incidència especialment alta en els dos punts, i particularment en el de l’AP-7, explicant que el percentatge de conductors habituals que ja coneixen on són els radards comparat amb la gent de pas “és molt petit”. El de la C-31, una zona turística, també té un alt component de conductors ocasionals.
Consulta on són els radars de Catalunya
